El portaveu del Govern, Francesc Homs, calcula que les decisions del Govern espanyol que “vulneren el principi de lleialtat institucional” perquè generen una despesa a la Generalitat sense preveure cap compensació, li costaran durant l’any 2011 a Catalunya, com a mínim, 1.312 milions d’euros.
Homs ha explicat que hi ha un informe elaborat per l’anterior govern tripartit en què s’analitza l’impacte sobre el pressupost de la Generalitat de 2005 d’una sèrie de mesures preses per l’Executiu central amb una repercussió directa en les finances catalanes. El 2005, el cost de totes aquestes decisions es va xifrar en 1.084,81 milions d’euros, una xifra que representava el 5% del pressupost català consolidat d’aquest exercici.
El departament més afectat va ser Salut, que va acumular més de 495 milions de despesa derivada d’aplicar la nova llei d’estrangeria, que va comportar un augment dels costos sanitaris fruit de l’arribada de més immigrants.
També va patir un gran impacte la conselleria de Medi Ambient i Habitatge, que va registrar 202.000.000 més de despesa per la transposició de directives europees, la planificació forestal, el Pla d’Habitatge estatal i la regulació del domini públic hidràulic.
Segons les estimacions d’Homs, els 1.085 milions d’2005 han anat augmentant durant els anys posteriors sobretot arran de l’aprovació el 2006 de la llei de dependència.
El passat 25 de gener, el president català, Artur Mas, va encarregar un informe exhaustiu sobre totes aquelles normatives estatals que generen més despesa per a la Generalitat i que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero no paga, segons l’executiu de CiU.
Encara que l’estudi no està acabat del tot, Homs ha avançat una primera estimació de l’impacte que tindran en les finances de la Generalitat aquest tipus de decisions “deslleials” durant el present any: 1.312 milions d’euros o, dit d’una altra manera, 1.260 euros per família a l’any.
Aquesta suma de diners, que no inclou el cost de les mesures d’estalvi energètic anunciades en els últims dies des de Madrid “s’aproxima a la xifra que li correspon a Catalunya el 2011 pel Fons de Competitivitat “.
“Si l’Estat fos conseqüent i assumís el cost de tot allò que decideix, en aquests moments els retalls que hem d’aplicar en el pressupost de la Generalitat pel 2011 serien molt diferents. Tot això ens fa anar molt malament”, ha protestat.
Homs ha assenyalat que el Govern té la potestat per a reclamar el pagament d’aquesta “deute” quan toqui revisar el model de finançament actual, en aplicació d’una “clàusula de lleialtat institucional”.
Tot i que el proper 10 de març la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, es reunirà amb el vicepresident espanyol Manuel Chaves per intentar arrencar 40 traspassos pendents a Catalunya, Homs ha avisat: “Si ens pretenen transferir alguna competència sense els recursos per poder gestionar , no la assumirem “.
Homs ha recordat que, en la reunió del passat 7 de febrer, Zapatero li va dir a Mas que el traspàs de les beques estava “molt madur” però el tripartit no va voler fer-lo efectiu: segons el portaveu de l’executiu català, l’anterior Govern ” va fer bé “, perquè” la dotació econòmica era inacceptable “.
