La Diada d’aquest dimarts ha estat seguida de prop pels mitjans de comunicació de tot el món. Després dels fets que van començar ara fa un any -amb les declaracions del Parlament del 6 i 7 de setembre- i que van culminar amb la suspensió de l’autonomia catalana i l’empresonament o exili del Govern de Catalunya després de la declaració d’independència del 27-O, l’atenció mediàtica internacional ha posat els seus ulls al nostre país per veure quina és la situació de l’independentisme.
A l’estat veí, ‘Le Monde’, un dels diaris més llegits de França, deixa en un segon pla el milió de persones que, es calcula, van omplir l’avinguda Diagonal de Barcelona aquesta Diada. El seu titular dóna molta més importància a la manca de rumb d’un moviment independentista que, tot i que continua omplint els carrers com cada any, mostra signes de “decepció”, que empenyen els crits de “llibertat”, “independència” i “ni un pas enrere” amb què alguns van voler expressar als polítics catalans que haurien d’haver, si més no, intentat fer realitat la República Catalana que van proclamar el 27-O. Després d’aquells dies d’octubre i del seu resultat, segons ‘Le Monde’, el desànim ha anat estenent-se entre uns independentistes que, ara, sovint pensen que el seu objectiu és molt més lluny ara que fa un any.
El rotatiu anglès ‘The Guardian’ també s’ha fet ressò del gran èxit d’aquest primer 11-S i de les seves dues reivindicacions més importants -la independència i l’alliberament dels presos polítics- en un reportatge força extens i que també dóna algunes de les claus passades i presents de la relació entre Catalunya i l’estat espanyol, com ara els fets de 1714, els fets de l’octubre de l’any passat, la persecució de la dissidència política a l’Estat i, també, el canvi de president a Moncloa i les noves oportunitats que això podria oferir per a la millora de les relacions entre les parts enfrontades. El conservador ‘Irish Times’, en canvi, el segon diari més llegit de la República d’Irlanda, es centra més en l’existència de presos polítics a l’estat espanyol i en la demanda del seu alliberament per part dels manifestants, prenent un punt de vista que dóna molta més importància a la resistència contra la repressió i deixant una mica de banda la independència.
A l’altra banda de l’oceà Atlàntic, el ‘New York Times’ ha explicat la Diada d’aquest passat dimarts a través del seu corresponsal a l’estat espanyol, el periodista Raphael Minder. Coneixedor dels principals aspectes de la política espanyola, catalana i també portuguesa -és el corresponsal del diari a la Península des de 2010-, Minder parla amb alguns dels participants a la manifestació de l’11-S, de la qual destaca que és la primera després del “fracàs” de l’any passat i afirma que, tot i les seves demandes d’independència, ara creuen que el camí serà més llarg que no es pensaven. D’altra banda, també posa èmfasi en la demanda de lliberta per als presos polítics, un element molt important i que és un dels elements de tensió entre el govern català de Quim Torra i l’espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez.
Pel que fa a les televisions, la cadena público-privada francesa France 24 ha donat molta importància al milió de persones que van participar a la manifestació però també ha destacat les divisions entre les diferents famílies de l’independentisme, contraposant les actituds del president Puigdemont i del diputat d’ERC a Madrid, Joan Tardà. Citant el politòleg Oriol Bartomeus, proper al PSC, la cadena també posa de manifest que sembla que, actualment, l’independentisme català “no té un pla”. En comparació amb aquesta visió, la cadena estatal russa RT, a la seva pàgina web, inclou un bon número de fotografies de la manifestació d’aquest dimarts i, al text que les acompanya, destaca breument les peticions majoritàries d’independència i llibertat dels assistents i també el primer aniversari de l’1-O, que serà d’aquí poques setmanes i del qual s’explica que, malgrat l’aclaparadora victòria independentista, va ser declarat “il·legal” pel govern espanyol.
La cadena pública britànica BBC ha destacat que, tot i que aquesta era la primera Diada després de “l’intent fallit de separar-se d’Espanya del passat octubre”, les xifres d’assistència van ser semblants a les de l’any passat i que el president de la Generalitat, Quim Torra, va voler deixar clar que aquesta mobilització era només el principi d’un camí molt llarg. Sense sortir de l’arxipèlag, la radiotelevisió pública de la República d’Irlanda, RTÉ, s’aproxima a la manifestació d’aquest dimarts des d’un punt de vista lleugerament diferent, fent més èmfasi en considerar la mobilització una “empenta” per a l’independentisme gairebé un any més tard que l’independentisme dugués l’Estat a una “crisi constitucional” amb el referèndum de l’1-O, convocat pel president Puigdemont, i a la declaració d’independència del Parlament, als quals l’aleshores president espanyol, Mariano Rajoy, va respondre “enviant la policia antiavalots” i “imposant el govern directe” de Catalunya des de Madrid.
L’agència de notícies nord-americana Associated Press, a través del seu corresponsal Joseph Wilson, també ha elaborat una peça des de Barcelona mateix que ha estat publicada per diferents mitjans internacionals com, per exemple, la cadena pública australiana ABC. Wilson, que recull els testimonis de diversos participants a la manifestació, que considera l’inici d’una “tardor de protestes”, fa un repàs als fets del darrer any, a l’actitud dels diversos govern espanyols i a la situació actual on, gairebé un any després de l’1-O, alguns continuen pressionant per a la ruptura unilateral i demanen als polítics catalans que respectin “la voluntat de la gent” expressada al referèndum.
