Són infinites les maneres que es pot organitzar una manifestació. Enguany serà la setena vegada que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) lidera una mobilització que no consisteix només en fer sortir la gent al carrer, sinó en per una performance. Després de l’èxit -sorprenent- que va tenir la manifestació de l’Onze de Setembre de 2012, l’entitat va pensar de fer el 2013 una cadena humana que emulés la Via Bàltica de 1989. La van batejar com la Via Catalana.
El 2014 es va fer la segona Via Catalana (es va omplir la Diagonal i la Gran Via de Barcelona per fer una ‘V’ gegant); el 2015 li va tocar a la Meridiana acollir la Via Lliure (un punter travessava pel mig de l’avinguda); el 2016 el lema va ser ‘A Punt’ (primer cop que la manifestació es feia de manera descentralitzada, amb gent repartida a Barcelona, Lleida, Tarragona, Salt i Lleida); el 2017, a les portes del referèndum de l’1-O, va ser la Diada del Sí, una gran creu es formava a la cruïlla del Passeig de Gràcia i la Gran Via; i el 2018 l’avinguda Diagonal acollia la concentració amb lema ‘Fem la República Catalana’ (primer cop que la gent sortia al carrer després d’una independència frustrada i amb presos polítics).
[r:2]
Aquest 2019 serà la Diada de la sentència. Amb el lema ‘Objectiu Independència’, l’ANC té el repte de no fer caure el nombre d’assistents en una mobilització que se celebra a les portes de les dates que es preveu que el Tribunal Suprem faci públic el seu veredicte sobre el judici als presos polítics i la resta d’encausats pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
El reclam d’aquesta manifestació és “que l’independentisme recuperi la unitat estratègica” que s’ha perdut arran de la independència fallida de la tardor del 2017 i la repressió de l’Estat espanyol que arribà a continuació. L’entitat defensa que “l’1-O demostra que la unitat ens fa forts”. De fet, la mobilització d’enguany ha rebut algunes crítiques per part d’alguns sectors d’Esquerra Republicana. El motiu es deu a la càrrega que des de l’ANC s’ha fet als partits, culpant-los de falta d’unitat; i alguns membres d’ERC ho han interpretat com un atac dirigit als republicans. La presidenta de l’entitat, però, insisteix que “no s’ha exclòs a ningú”.
[r:1]
Una manifestació en forma d’estel
L’aspecte que tindrà la manifestació aquest any serà dels més singulars, en comparació amb altres anys. La Plaça Espanya serà l’epicentre d’un estel de sis puntes: els manifestants ompliran els carrers que coincideixen en aquesta gran plaça, obra de Puig i Cadafalch: la Gran Via (en tots dos sentits), el Passeig de Maria Cristina, l’avinguda del Paral·lel, el carrer de la Creu Coberta i el carrer Tarragona. De fet, per ser encara més exactes, la manifestació tindrà aspecte d’estel fugaç, ja que es preveu que la Gran Via, tractant-se d’una de les avingudes més grans de Barcelona, s’ompli de manifestants fins el Passeig de Gràcia.
Imatge de com es preveu que sigui la manifestació de la Diada 2019
Encara que pugui semblar irònic que una manifestació que té l’objectiu d’independitzar-se d’Espanya posi la Plaça Espanya com a epicentre, el lloc està molt ben pensat. És, juntament amb la Plaça de les Glòries, la intersecció de carrers més important de la ciutat. En ella convergeixen dues de les avingudes més importants de Barcelona: la Gran Via i el Paral·lel. I també hi arriba el carrer Tarragona, que a efectes de mobilitat acaba sent una prolongació del carrer Aragó. I a més del carrer de la Creu Coberta (que més endavant passa a anomenar-se carrer de Sants), també s’hi troba el Passeig de Maria Cristina, avinguda majestuosa que connecta amb la muntanya de Montjuïc i que fou dissenyada per l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Així doncs, és un encert haver triat un punt com la Plaça Espanya per fer una manifestació que el que demana és unitat. “Servirà per simbolitzar la unitat estratègica, allò imprescindible -encara que no suficient- per aconseguir la independència”, afirmava Paluzie el dia que l’entitat va presentar la manifestació d’enguany.
Espai Eines de País
“Els petits canvis, si esdevenen col·lectius, transformen la realitat”, assegura l’ANC. És al voltant d’aquesta idea que l’entitat ha decidit incloure aquest any l’Espai Eines de País. Es tracta d’un punt habilitat entre les 10h i les 15h amb l’objectiu de potenciar “l’apoderament ciutadà“. L’espai estarà dividit en dues parts: a la principal, ubicada al centre de la plaça, s’hi podran trobar diversos elements interactius “per prendre consciència de quines eines hi ha per canviar la realitat actual per avançar cap a la independència, i de quines accions es poden dur a terme, a nivell individual o col·lectiu”; i a la segona part, ubicada als carrers adjacents, hi haurà la part d’aplicació pràctica de les eines que s’hauran exposat a la plaça.
26 trams a punt per les 17:14
L’ANC demana que els assistents ja siguin a les 16h a la manifestació, concretament al tram al qual s’han inscrit; un aspecte en el qual l’entitat insisteix cada any per tal de garantir una mínima organització de l’acte. De les 16h a les 17:14 a cada tram hi haurà diverses activitats, i a les 17.14 h començarà l’acte central de la mobilització a l’escenari que hi haurà al final de l’Avinguda Maria Cristina.
“La durada d’aquest acte es preveu que sigui de 45 minuts i constarà de 3 blocs. El primer representarà la diversitat de la societat; el segon, què podem fer com a societat i serà el lligam amb les Eines de País; i el tercer serà el moment en què es dirigirà el missatge al Govern i al Parlament. Serà en aquest bloc on hi haurà els parlaments de l’Associació de Municipis per la Independència i Òmnium Cultural com a col·laboradores de la mobilització, i de l’Assemblea com a organitzadora. Clourà l’acte l’himne dels Segadors”, informa l’entitat.
Samarreta blau turquesa
Dos joves mostren la samarreta de l’ANC en motiu de la manifestació de l’Onze de Setembre de 2019
La samarreta d’aquest 2019 -cada manifestació de la Diada ha tingut la seva- és de color blau turquesa i al mig té una estrella de color blanc amb un degradat de color groc. Cada punta de l’estrella representa els diversos corrents que hi ha dins la independència; que malgrat les seves diferències coincideixen en un mateix objectiu, l’epicentre: la independència.
