La ponència de la proposició de llei del Codi Tributari de Catalunya ha tancat els seus treballs. El text inicial va passar el tràmit de totalitat el passat octubre i ara, després de mesos de compareixences i esmenes dels grups que han participat, la llei passarà el proper dia 14 a la comissió d’Economia -abans de la sessió plenària- i, posteriorment, serà elevada al ple del Parlament. El Codi Tributari és la norma legal que ha de donar cobertura a la nova Agència Tributària de Catalunya i ha estat considerada una de les tres grans lleis de desconnexió dins el procés sobiranista. Tot i això, el text que ha treballat la ponència que ara es tanca no inclou encara el detall de les competències que hauria d’assumir ni els tributs que s’assignarien als organismes tributaris, i se centra en la regulació general i els principis rectors de les entitats fiscals de Catalunya.
La ponència, que ha tancat els darrers cerrells durant els últims dies, ha comptat amb la participació de JxSí i la CUP, que van presentar la proposició de llei inicial, i també del PSC i CSQP. Tant Cs com el PPC no van voler participar en la ponència al·legant que els independentistes volien convertir la norma en una de les lleis que podrien apuntalar el procés de secessió.
El text que s’ha estat treballant, i que ha rebut esmenes dels quatre grups participants, estableix els principis generals del marc tributari i els valors que hauran de regir la política fiscal de Catalunya des d’un punt de vista molt general. En aquest sentit, la proposició de llei no detalla quins impostos ni quines competències s’inclouran i parla sempre del compliment de la legalitat i els marcs normatius vigents, sense especificar si es tracta de les lleis espanyoles o les que pugin aprovar-se amb una eventual independència.
La llei també dona cobertura a la nova Agència Tributària de Catalunya, incloent i modificant la que es va aprovat el 2007. De la mateixa manera, crea un Consell Fiscal que assessorarà la Generalitat en matèria tributària i que estaria composat per membres nomenats pel Govern, pels ens locals, per les associacions i col·legis d’assessors fiscals i per acadèmics de reconegut prestigi en la matèria. Per últim, la llei també inclou la creació de l’Institut de Recerca de la Fiscalitat i d’Estudis Tributaris.
La ponència que tanca els seus treballs ara es va crear després que el passat 20 d’octubre el text inicial de JxSí i la CUP superés el debat de totalitat tot i les esmenes de retorn presentades per la resta de grups. En aquell moment, la diputada de JxSí Maria Senserrich i la de la CUP Eulàlia Reguant van defensar que la norma “posa els fonaments” d’una estructura d’estat. PPC i C’s van denunciar que el text vulnerava competències de l’Estat i van retreure a JxSí i la CUP que ho fessin a través d’una proposició de llei dels grups parlamentaris en comptes d’una llei del Govern per intentar evitar la vinculació amb iniciatives anul·lades pel TC. Mentre, PSC i CSQP van negar que la norma suposi una “desconnexió” i denunciaven que s’obria la porta a la gestió privada dels tributs.
