JxCAT i ERC han actuat aquest dimarts de forma contraposada a l’hora de valorar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per declarar la independència, que la Mesa del Parlament ha tombat amb tres vots en contra de Cs i PSC, deus abstencions d’ERC i dos vots a favor de JxCAT. Els dos socis de Govern no han trobat un punt d’acord respecte a la tramitació d’aquesta iniciativa, presentada el 13 de juny per la plataforma Unitat per la Independència.
Posteriorment, el relat del que ha passat en la reunió de la Mesa del Parlament que han fet fonts d’ERC i JxCAT també difereix, i fins i tot es contraposa en algun aspecte. Des d’ERC asseguren que pensaven que JxCAT no donaria suport a la iniciativa i des de JxCAT afirmen que pensaven que ERC hi votaria a favor com ells. Al final, pel que expliquen fonts dels dos partits, tots havien arribat a la reunió amb idees errònies respecte què faria cadascú. Menys sobre el posicionament de Cs i PSC, que fonts de JxCAT asseguren, han arribat amb “tota l’artilleria” contra la ILP.
El relat de JxCAT i ERC tampoc concorda quan es creuen altres detalls. Des d’ERC s’ha acusat JxCAT d’haver votat a favor sense argumentar el sentit del vot, un detall que els junters desmenteixen. Des de JxCAT es defensa la tramitació de la ILP perquè l’informe dels lletrats (que té dos apartats) admet que, des del punt de vista formal, la iniciativa no es pot invalidar. La segona part de l’informe és on els junters admeten que han desconnectat, (“i fins aquí hem llegit”), que fa referència al fet que la ILP contravindria la Llei de ILPs del 2006 aprovada pel Parlament, que és el detall per on ERC justifica la seva posició abstencionista (i no en contra per no quedar al costat de Cs i PSC).
JxCAT ha defensat que la Mesa del Parlament no es pot convertir en “un òrgan censor” com pretendria el Tribunal Constitucional i que a la cambra catalana “s’hi ha de poder parlar de tot”. ERC en canvi insisteix en abraçar la llei d’ILPs del 2006 i l’informe “clar i evident” dels lletrats del Parlament que sosté, segons diuen, que una reforma estatutària no es pot fer per via d’ILP. Per això mateix els republicans emplacen els partits que hi han donat suport a presentar la mateixa llei en forma de projecte de llei.
Els junters no estan d’acord amb la lectura que fa d’ERC de l’informe dels lletrats i demanen, “davant del dubte”, una interpretació a favor de la “màxima expressió de drets” i amb respecte a les iniciatives populars. Sobre el fet d’assumir la ILP com a proposició de llei, JxCAT considera que la qüestió ja es va debatre el 2017 i caldria estudiar-ne la viabilitat.
En una roda de premsa posterior, el vicepresident primer de la Mesa del Parlament, Josep Costa, ha afirmat que l’òrgan rector “ha bloquejat una tramitació parlamentària que hauria de ser possible dins del marge de la llei” i ha apuntat que “cada vegada que es planteja aquest debat” hi ha “un seguit de grups” que volen impedir-lo. “Amb aquest grup no ens hi entenem, ells van amb la idea que després aniran al TC per acabar guanyant la partida, quan el Parlament és el lloc de la sobirania popular”. Costa ha defensat la via de les ILPs com a instrument que contribueix a la participació política i per tant JxCAT no s’hi oposa.
Tot i aquest capítol de diferències, tant ERC com JxCAT es veuen obligats a mantenir les formes i dir, quan els micròfons estan oberts, que aquí no passa res.
Costa ha assenyalat que els dos partits tenen un Govern de coalició i que el debat d’aquest dimarts a la Mesa no era sobre un projecte per governar el país, sinó “la tramitació d’una iniciativa que no era de cap dels dos grups del Govern”.
