La Guàrdia Civil encén la metxa contra l'escola catalana a l'IES El Palau

Alumnes dels docents denunciats desmunten l'ofensiva contra l'IES Palau

La caserna i l'IES, dues maneres d'entendre la realitat política i social de Catalunya
La caserna i l'IES, dues maneres d'entendre la realitat política i social de Catalunya | QS

 

 

Institut d'Ensenyament Secundari El Palau. Sant Andreu de la Barca. Només a 173 passes de la Comandància de la Guàrdia Civil. De fet, un carrer en línia recta connecta la porta principal de l'edifici funcional i rigorós del cos armat amb la porta metàl·lica del centre escolar. Els dos edificis configuren una metàfora del que ha passat en aquest país els darrers mesos. Una policia que va intentar evitar a cops de porra que hi haguèssin urnes als col·legis. El cas IES El Palau és potser la punta de llança d'una doble estratègia: per una banda, fer trontollar el model d'escola catalana i per altra banda, buscar certa impunitat policial per tal que ningú gosi criticar l'actuació dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. 

 

 

L'IES El Palau s'ha convertit un protagonista polític i mediàtic de primer ordre per la denúncia  contra nou docents del centre. La Fiscalia els acusa d'un delicte contra l'exercici dels drets fonamentals i un altre d'injúries contra els cossos i forces de seguretat de l'Estat que s'haurien perpetrat entre el dos i el quatre d'octubre, després del referèndum. Un d'ells ja està investigat per discriminació per un jutjat de Martorell. Però ni la comunitat educativa, ni el professorat, ni el departament d'Ensenyament tenen indicis racionals que les acusacions siguin certes. I el relat dels alumnes dels docents denunciats posen en dubte els fets que descriu la querella de la Fiscalia, instada per les denúncies dels pares de Guàrdies Civils. 

 

 

La denúncia recull el testimoni de nou alumnes que acusen  els mestres de titllar els guàrdies civils  de "bèsties que només saben clavar pals", de "gossos rabiosos" i "salvatges", durant les classes de l'endemà del referèndum. Segons el text de la fiscalia, els docents haurien assenyalat els fills dels guàrdies civils. Una denúncia que inclou fins a 7 pàgines de "context dels fets ocorreguts el dos d'octubre" en què s'hi compten concentracions davant casernes de la Guàrdia Civil i un "patent clima de rebuig social" al cos o bé una "profunda hostilitat" sobretot "dirigida contra tot allò que representa Espanya o la unitat de Catalunya amb Espanya". 

 

 

 

Són les onze del matí. Surt un bon gruix d'estudiants a esmorzar als Jardins Mariana Pineda. És un parc amb instal·lacions per fer skate i on hi rau un monolit "en homenatge als homes i dones que han lluitat per la llibertat i la democràcia". "Gràcies per preguntar-nos", responen dos estudiants de batxillerat i alumnes dels docents denunciats, en demanar-los informació sobre els fets. "Ens hem trobat que han vingut teles, ens han preguntat si ens havien assetjat o discriminat i en contestar que no, han marxat, no ens han preguntat res més", detalla una altra estudiant de 15 anys amb ulleres de pasta. 

 

Gairebé tots porten un entrepà embolicat amb paper de plata. I els costa menjar-se'l perquè han decidit que s'estimen més parlar. Entre ells enraonen en castellà. La rotllana es fa més gran i s'interrompeixen. Agraeixen que no els fem fotos. Han quedat cremats en veure els seus 'profes' retratats al Twitter o a El Mundo. "No és veritat el que diuen, no és veritat que no vam fer classe, vam fer tutoria!", reivindiquen. "Vam decidir que havíem de parlar del que havia passat, perquè nosaltres no som aliens al que passa, la porta de l'Institut estava rebentada i ens vam proposar fer un debat i ho vam acceptar", apunta una altra alumna amb ulleres metàl·liques. 

 

Els jardins on els alumnes de batxillerat poden sortir a fer l'entrepà
Els jardins on els alumnes de batxillerat poden sortir a fer l'entrepà | QS

 

"Els profes ens van dir si volíem anar a la concentració contra la violència i per la pau, i qui va voler va baixar i els que no es van quedar a classe", detalla un estudiant. "Però alguns que es van quedar a classe van començar a cridar, a treure banderes espanyoles i fer xivarri, llavors va pujar i els va dir que no fessin soroll que sinó no es podrien quedar sols", afegeix una altra estudiant amb un entrepà perfectament desembolicat. De fet, sembla que l'entrepà porti una faixa metàl·lica. "En els debats, que per això són debats, la gent hi diu la seva, però ningú sortia plorant, i recorda que hi ha gent que si tu expliques la teva opinió, imposes, però si la diuen ells, és llibertat d'expressió", indica. "Algun d'aquests ja havien amenaçat als professors que els podien arruinar la vida", sentencia una estudiant amb l'assentiment de la resta.

 

 

"Aquests professors són incapaços d'haver fet el que diuen!", conclou convençuda una altra de les alumnes. "Ells ens ensenyen a pensar i no ens aïllen del que passa a fora, i vam estar d'acord en debatre", remarca. "Dels que han denunciat ni uns que ja fa temps que corren per l'institut", ironitza un altre. "No sé, hi ha qui s'ha queixat que no és filla de Guàrdia Civil", constata. "Escolta, potser hi ha seixanta alumnes que venen de la caserna i han denunciat sis, els altres no s'hi posen i no diuen res perquè crec que tampoc volen buscar-se problemes a la caserna", diu un dels alumnes. "No és veritat això que diuen que va passar, cap profe va discriminar o humiliar cap alumne!", acorden tots. 

 

 

"No som nens, ja sabem què fem i què no, i coneixem els nostres professors i no van fer això que diuen, hi va haver debat però els professors no insulten!", insisteixen. "Ens sap greu tot el que està passant, perquè l'ambient entre els professors es nota afectat, està tot com rar, està malament, es nota", descriu una altra de les alumnes. "Veiem els professors angoixats", avisen. "Només van faltar les pintades d'ahir", sospira un altre que ho compensa recordant la mobilització de l'1 de Maig davant l'ajuntament en suport als docents.

 

"De fet, aquí, a l'Institut els assenyalats eren els independentistes", aporta una de les estudiants que ha deixat l'entrepà al sostre d'un cotxe. "Hi ha més classes en castellà que en català", diu un altra. "Sempre hi ha hagut pau a l'institut, però perquè evitem el tema, aquí passem moltes hores junts, i aquest poble, malgrat el que diguin, no és un reducte independentista, al contrari", subratllen. "Mires la tele i sembla que aquí som una colla d'independentistes i res de res!", rebla un altra.  Justifiquen la concentració del cinc d'octubre davant l'Institut en suport dels alumnes fills dels guàrdies civils com una convocatòria feta per wattsapp per "nanos molt influents en la resta d'alumnes de l'escola". 

 

 

 

Ha passat la mitja hora de pati. S'han anat afegint altres alumnes i marxen tots junts. Sense fer gaire soroll. Al parc hi queden tres nanos. Dos seuen en unes tumbones de fusta just a la paret del skatepark. Un que es diu alumne però no entra a l'Institut explica convençut que "els independentistes van tancar els nens en una classe". "Els van humiliar", detalla. "Però jo no hi era, però és el que expliquen, també ho diuen a la tele". "Per això els han condemnat ja", diu un exalumne mentre encèn una cigarreta. Un altre exalumne rau en un banc i té una germana dins al col·legi. Comenta que la seva germana li explica el que veu a la tele, però que "no ha vist res". 

 

 

Tres senyores i un home debaten sobre la polèmica davant l'oficina del Banc de Sabadell que hi ha a cinquanta metres de l'Institut. "¡Los niños no mienten!", avisen. "Pero aquí hi ha molt independentista, però quan els hi portes la contrària no respecten la llibertat d'expressió, jo ja li ho vaig dir a una mestra, ja la vaig avisar que no anàvem bé", explica amb vehemència el senyor amb un braç enguixat.

 

Un jubilat que pren un tallat en una terrassa s'estranya del que està passant. "Vivíem en pau" i mostra una fotografia a la plaça del poble del 3 d'octubre amb dues noies, una amb bandera espanyola i una altra amb bandera catalana, que sostenen una pancarta contra els presos polítics. 

Ciutadans de Sant Andreu de la Barca amb banderes d'Espanya i estelades  sostenen una pancarta de Democràcia el tres d'octubre
Ciutadans de Sant Andreu de la Barca amb banderes d'Espanya i estelades sostenen una pancarta de Democràcia el tres d'octubre | JP

 

 

Aquest migdia hi ha hagut assemblea de docents. Diuen que estan més tranquils. Els inquieta la decisió del departament d'Ensenyament d'estimar-se el silenci. De fet, el portaveu dels docents i delegat de la CGT, Josep Lluís Alcàzar, s'interroga contínuament. Mostra cartes de la directora dels serveis territorials d'Ensenyament al Baix Llobregat, Núria Vallduriola, amb què reivindica els esforços per tal que "torni la normalitat al centre". Alcázar lamenta el silenci i que no es difongui ni un informe de la Inspecció ni el manifest del Consell Escolar del passat 6 de novembre-que fins i tot compta amb el vot de la regidora d'Ensenyament,  Saray Cantero de Ciutadans, on es "manifesta el rebuig davant les greus acusacions infundades per part d'una minoria de famílies". 

 

 

Fonts del departament s'expliquen a El Món. "Hem d'actuar molt i parlar poc", avisen. "Des de Madrid ens van fer un requeriment sobre el cas de l'IES El Palau, amb un paquet d'una quinzena de centres més amb polèmiques relacionades amb l'1-O", narren des del Departament. Ensenyament va respondre recordant que el cas estava judicialitzat i, per tant, no es podia fer una inspecció. "El mateix instructor s'hi haguès negat perquè no es pot inspeccionar si està judicialitzat", recorden. "Hauria estat una inspecció inocua i, de fet, és el que a Madrid han al·legat per justificar que no s'hagi obert un expedient ni una informació reservada d'aquests docents tal i com reclamava Ciutadans al ministre", al·leguen. 

 

Des d'Ensenyament recorden que no hi ha cap queixa, ni denúncia ni acta ni al centre, ni als serveis territorials ni tan sols a l'AMPA o "si apurem, al coserge" dels fets del 2 d'Octubre. "Normalment quan uns pares veuen alguna cosa que grinyola a les dues hores estan a l'Institut reclamant explicacions, aquí res, només ens vam trobar de cop, càmeres de televisió", subratllen.  

 

 

El cas IES El Palau indica possiblement un doble objectiu de l'Estat. Per una banda, fer trontollar el model d'escola catalana. Un objectiu que fins ara s'ha resistit malgrat els embats de l'Estat que ni pagan un xec als pares se n'ha sortit.  I per altra banda, i més subliminal,  buscar certa impunitat policial per tal que ningú gosi criticar l'actuació dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. Potser s'ha encès la metxa contra l'escola catalana.

El comunicat del Consell Escolar
El comunicat del Consell Escolar | QS

 

 

Comentaris