Informe número 2018-005605-188. Autor la Prefectura de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil. Objecte: la investigació de la web del referèndum del Primer d’octubre i el seu suport informàtic. Més d’una quinzena d’investigats i testimonis així com la intervenció de totes les seves comunicacions per 123 pàgines d’informe per arribar a tres conclusions. Una primera, que no han pogut determinar totes les persones implicades en l’articulació del sistema informàtic del referèndum. En segon terme, que no poden acreditar la despesa pública en la web del referèndum. I, en tercer terme, que només han identificat alts càrrecs del Govern que d’alguna manera o altra tenien una relació amb la web per aportar continguts o comprar altres dominis per suposadament escapar de l’escomesa policial.
Concretament, la Guàrdia Civil inclou en l’informe des de Josep Maria Jover, aleshores número dos del Vicepresident Oriol Junqueras, al cap d’estratègia del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, el CTTI, Josué Sallent, que “semblava estar coordinant aspectes relacionats amb la web”, diversos directors generals de Justícia, Exteriors, Presidència o Governació o membres de la Fundació Privada Puntcat. Una mena de llista elaborada ‘a discreció’ i pel broc gros en la que acusen de fets a persones per “acció o omisió”. Fins i tot, arriben a implicar en el paquet Enric Ocaña, que va plegar de Governació el mes de juny de 2017, quatre mesos abans del referèndum. Els agents L75733Z i H91607F, que signen l’informe que intenta radiografiar els responsables de la xarxa informàtica de l’1-O, admeten que el set de setembre es va activar la web gràcies a “subjectes radicats a Londres” que encara no han identificat.
“Persones sense identificar”
L’analisi de la policia judicial és que els responsables de la Generalitat van preparar tot l’entramat per quan s’aprovés la llei del Referèndum i després van externalitzar la gestió de la xarxa informàtica pel referèndum. Una estratègia per defugir de l’escomesa policial.
Si bé, la policia radiografia els responsables de la primera web -sense prohibicions judicials expresess- la mateixa policia s’enfanga i s’encalla en esbrinar qui finalment sostè la xarxa informàtica del referèndum i el cens universal, quan l’acció judicial talla les webs. De fet, apunten a dos grups de Signal -xarxa de missatgeria encriptada- batejades com “A tope” i “Londres” on “relaten les accions prèvies a l’activació de la pàgina web referendum.cat”. Una preparació òbvia i més quan encara no estava aturada la web per cap intervenció judicial.
En les conclusions de l’informe, la Guàrdia Civil admet les limitacions de les troballes. “Es considera que la responsabilitat última del disseny, activació i manteniment en el temps de la web referendum.cat és atribuible als responsables del departament de Presidència de la Generalitat que, en connivència amb dirigents d’altres departaments (Vicepresidència, Governació…), van articular un pla preconcebut, en el qual van participar coordinadamnent una pluralitat indeterminada de persones”, explica la policia.
Un relat que mostra com s’identifica en genèric i reconeixen que no han pogut identificar als responsables que l’1-O es pogués votar arreu del territori a través del cens universal. I afegeixen “addicionalment, van comptar amb la necessària col·laboració de persones ubicades a l’estranger (Londres), Jesús Bustos i altres subjectes sense identificar“.
Sense despesa pública
Els analistes de la policia judicial també reconeixen literalment “que no s’ha pogut determinar la despesa que la web del referèndum va ocasionar a l’erari públic”. I es defensen afirmant que “ha quedat patent que amb la finalitat de mantenir en el temps la mencionada web, la Generalitat, a través de personal al seu servei, va allotjar altres dominis, una vegada clausurada aquesta”. Curiosament, la web del referèndum va tornar a quedar lliure aquest estiu després que la mateixa Guàrdia Civil es va despistar sobre la propietat del domini.
