La Generalitat vetada com a acusació popular per defensar tres ferits en l'1-O a Lleida

En la interlocutòria al·lega que aquest paper està reservat als ciutadans i no a les administracions

L'Audiència de Lleida ha rebutjat finalment, tal com demanava la fiscalia, que la Generalitat es personi com a acusació popular per defensar tres votants ferits presumptament per agents de la policia espanyola l'1-O a Lleida. Ja es va pronunciar en aquest sentit, el 28 de gener d'aquest 2019, el jutjat d'instrucció 2 de Lleida, però l'advocat de la Generalitat va recórrer la decisió. Ara, l'Audiència ha desestimat el recurs d'apel·lació i confirma la decisió del jutjat. En la interlocutòria, la Sala al·lega que la Generalitat no pot ser acusació popular per dos motius. El primer, perquè "l'acció pública penal pertany al ministeri fiscal" i el segon, perquè l'acusació popular està reservada als ciutadans i no a les administracions. "L'acusació popular és una concessió a la participació del poble a la Justícia, no a la participació de més poders a la Justícia", afegeix.

 

La Generalitat va demanar la personació com acusació popular en 25 casos a tot Catalunya: onze a Tarragona, sis a Barcelona, cinc de Girona i tres de Lleida, totes elles causes judicials obertes contra la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per les càrregues de l'1-O. La Generalitat considerava "procedent" comparèixer com a acusació popular en totes les investigacions contra les policies estatals "per determinar les persones directament responsables dels fets denunciats, així com qualsevol altra persona que, per la seva relació directa, hagués col·laborat de forma activa i conscient a la comissió del delicte i en fos responsable penal". A Lleida, però, l'Audiència ho ha rebutjat.

 
 

Comentaris