La Generalitat suplirà els ajuntaments insubmisos amb el referèndum

Es buscaran alternatives als col·legis electorals habituals si els consistoris no donen la clau i s'estudia no sancionar els ciutadans que per sorteig hagin d'anar a les meses electorals

 

Cap funcionari de la Generalitat o d'un ajuntament no estarà obligat a treballar directament en l'organització del referèndum del proper 1 d'octubre del 2017. És més, el Govern també estudia la possibilitat que els ciutadans no siguin sancionats si se'ls designa com a membres d'una mesa electoral i s'hi neguen. Així ho han assegurat fonts properes al Govern, davant la intensitat de la polèmica sobre el paper que podrien tenir els treballadors de l'administració, als quals també apunta l'Estat espanyol amb els avisos d'inhabilitació en cas d'incomplir la llei espanyola. De fet, tant el Govern com JxSí i la CUP remarquen que l'objectiu és que el referèndum es desenvolupi com qualsevol altre procés electoral. Ara bé, hi haurà algunes diferències en l'organització, perquè l'executiu de Puigdemont dóna per fet que molts ajuntaments governats pel PSC –alguns alcaldes socialistes han avisat que no impediran que es posin les urnes- no col·laboraran amb l'administració catalana en l'organització, i que per tant, la Generalitat els suplirà en les funcions que desenvolupa una administració local en unes eleccions ordinàries. Lleida, Barcelona i Tarragona podrien ser casos de grans ciutats on l'executiu hauria de prendre el control de l'organització. 

 

Paperetes de les eleccions de 2015 | ACN

 

 

Agents electorals

 

En un procés electoral ordinari es mobilitzen unes 4.500 persones que desenvolupen tasques d'agent electoral o representant de l'administració. Cobren dietes per treballar i passen un procés de selecció, formació i acreditació per part del departament de Governació. Es tracta de voluntaris que provenen d'una borsa oberta a tots els ciutadans, però en cap cas és una obligació imposada a cap funcionari, remarquen fonts del Govern. Si bé és cert que la majoria d'aquests treballadors són funcionaris, perquè s'assabenten abans de la convocatòria de la borsa i perquè acostumen a estar més preparats per a les tasques concretes, "és totalment fals que estiguin treballant en una jornada electoral per la seva condició de funcionaris, i molt menys, que sigui una obligació", aclareixen aquestes fonts. Aquests agents electorals vetllen pel funcionament de la votació i han de garantir que s'obri el local electoral, rebre trucades d'incidències o exercir de coordinadors locals de Barcelona o Badalona, ciutats on la Generalitat té un conveni amb aquests dos ajuntaments. Aquesta borsa és la mateixa que s'obre quan hi ha eleccions locals, espanyoles, europees o catalanes. I com ha fet la Generalitat en tots els altres processos electorals, amb el referèndum també obrirà una borsa pública per seleccionar aquestes 4.500 persones. 

 

 

Membres de la mesa electoral

 

En unes eleccions ordinàries, els membres de cada mesa electoral són designats pels ajuntaments, que fan un sorteig entre el seu cens municipal. En cada mesa hi ha un president i dos vocals, així com dos substituts per a cada lloc. En total, 9 persones per cadascuna de les meses, que oscil·len entre les 6.000 i les 8.500. Una xifra que es calcula en funció de la participació prevista. La part de la forquilla més baixa correspon a les eleccions europees. Amb aquestes dades, el Govern decidirà finalment quantes urnes posa, tot i que preveu la compra de 8.000 urnes transparents. Si és així, caldran 72.000 persones per atendre totes les meses. Com se seleccionaran? Actualment, els ajuntaments fan el sorteig i trien entre els seus veïns. Però en el cas del referèndum, i preveient que alguns ajuntaments es negaran a desenvolupar aquesta tasca, el Govern decidirà com es fa finalment: "Els detalls s'estan acabant de decidir, però hem de tenir en compte que la voluntat o no de la gent de participar-hi en un context d'amenaces i pressions, perquè no volem obrir causes penals, sinó que la gent entengui que és complir un deure ciutadà", han assenyalat fonts coneixedores de l'organització. En aquest sentit, recorden que amb la legislació espanyola, si algú es nega a assistir a una mesa, incorre en un delicte penal, un extrem que no es contemplarà. I de fet, aquestes fonts assenyalen que, com a màxim, la futura legislació electoral catalana hauria de plantejar sancions administratives però en cap cas penals. 

Una mesa electoral a les eleccions espanyoles | ACN

 

 

Col·legis electorals i coordinadors locals

 

Actualment, també és l'ajuntament qui comunica al Govern quins col·legis electorals proposa, així com el nom coordinador local, que acostuma a ser el secretari de l'ajuntament. En qualsevol cas, tot plegat ha de ser validat per la Generalitat, que té la potestat de canviar col·legis electorals o demanar un altre coordinador si no està prou preparat. "Estem informant als ajuntaments que el millor és que prenguin decisions de forma solidària respecte als col·legis electorals", afegeixen aquestes fonts, que deixen clar que "tot allò que els ajuntaments no facin ho assumirà el Govern". I de fet, l'executiu ja treballa perquè si hi ha col·legis electorals que no es poden utilitzar perquè un ajuntament ho prohibeix, "tenir localitzats els locals electorals alternatius, tenint en compte els espais de titularitat de la Generalitat que siguin més pròxims al punt habitual de votació".

 

 

El cens electoral

 

Pel que fa al cens, el Govern ja va anunciar que votaran els majors de 18 anys amb nacionalitat espanyola, per tal d'ajustar-se al màxim als procediments d'un procés electoral ordinari. Però quin serà el cens? El cens electoral és propietat de l'Instituto Nacional de Estadística espanyol, però "el Govern ja té el cens i trobarà la manera de legitimar-lo, ho dirà la llei que farà possible el referèndum". De fet, tal i com ha pogut saber El Món, molts ajuntaments actualitzen periòdicament el cens municipal per tenir disponibles les dades en qualsevol moment.

 

 

La Junta Electoral catalana

 

Finalment, el Govern té clar que la Junta Electoral espanyola no hi participarà de cap manera, i és per això que ja es prepara una Junta Electoral pròpia que vetlli pel procés, però es vol que el major pes no recaigui en els jutges d'instrucció, sinó que sigui "un òrgan integrat per juristes i politòlegs, per no deixar-ho tot en mans dels jutges".

 

Comentaris