La Generalitat posa fil a l’agulla per denunciar l’escàndol del vot exterior

L’arribada dels presos a Catalunya coincideix amb la primera reunió del Consell Assessor de defensa dels drets civils i polítics

Aquest dimecres s’han conjurat dos fets relacionats amb els drets civils i polítics. Han arribat els presos i les preses polítiques  a presons catalanes i ha s’ha celebrat la primera reunió des de la constitució formal del Consell Assessor de Defensa dels Drets Civils i Polítics. L’òrgan, que va ser creat el passat mes de febrer per Acord de Govern, i que està presidit pel director de l’Oficina dels Drets Civils i Polítics, Adam Majó, i en formen part un grup de set experts independents. El primer punt de l’ordre del dia i principal, ha estat analitzar les “incidències més destacades en el vot exterior” a les darreres eleccions i començar a prendre mesures concretes.

 

 

El Consell està format  per set experts amb una àmplia trajectòria professional i acadèmica en drets humans i polítics, gestió de conflictes i crisis humanitàries, entre d’altres. En són membres: Helena Castellà, Sònia Andolz, Elisenda Rovira, Rosa Bada, Andrés Garcia, Carles Viñas, i Magda Oranich. Tots, amb la presidència de Majó, han començat a treballar amb decimals un informe del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència i també de l’Oficina de Drets Civils i Polítics, que exposa els nyaps en les garanties efectives del sistema electoral en referència al vot dels catalans a l’exterior. Així com la “construcció de les possibles solucions”.

 

Una de les conclusions que més clamaven al cel de l’estudi ha estat que un terç de les sol·licituds de vot finalment no es tradueixen en vots efectius. Una xifra que s’ha repetiti  en les dues darreres eleccions al Parlament de Catalunya. “Tot i que és possible que un petit percentatge sigui una opció voluntària de l’elector, en la majoria de casos l’explicació més versemblant és que els electors no hagin rebut la documentació consular”, afirma l’estudi. El registre del CERA i la LOREG converteixen en una aventura poder votar en els comicis catalans. De fet, cada elecció fa córrer rius de tinta i de protestes a les xarxes socials.

 

 

El Consell ha estudiat posar negre sobre blanc les mesures per evitar el ritme creixent de desercions de votants estrangers. Així proposen l’eliminació de la sol·licitud del vot (derogació del “vot pregat”) que posaria fi al greuge comparatiu amb els votants residents a Catalunya. També preveu la incorporació del vot electrònic, descentralització, ampliació de terminis, digitalització, vot gratuït, circumscripció i llei electoral pròpia i col·laboració amb la resta d’administracions que hi posen la mà.

 

 

El nou consell, els perfils

 

El nou consell està integrat per set consellers que compten, segons la Generalitat, amb prou experiència i background en drets civils i polítics. Aquest en són els perfils.

 

Helena Castellà Duran

És llicenciada en Ciència Política i de l’Administració per la Universitat Pompeu Fabra, especialitzada en Política Social, Treball i Benestar, per la Universitat de Barcelona. Treballa actualment com assessora en el Parlament Europeu. Disposa d’una dilatada trajectòria de treball associatiu com a tècnica de projectes en entitats com l’ANC o Òmnium. És l’autora de l’Informe l’Extrema Dreta, un fenomen europeu.

 

Sonia Andolz Rodríguez

Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de Barcelona, amb l’especialització en relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va realitzar un postgrau en Gestió de Conflictes i Crisis Humanitàries a la UOC i tres màsters: en Antropologia Social i Cultural (etnicitat, nacionalisme i identitats en conflictes armats) i en Estudis de Refugiats i Migracions Forçades per St. Antony's College, Universitat d'Oxford i en Seguretat i Defensa pel CESEDEN i la UCM.

 

Les seves línies de recerca són els conflictes armats, processos post-conflicte, desarmament i seguretat internacional, amb especial atenció a la zona MENA i Mediterrani. Ha treballat en països d'Àfrica Occidental, Balcans i Pròxim Orient. És Observadora Electoral i Negociadora Humanitària.

Actualment treballa com a professora de Ciència Política en la Universitat de Barcelona i URL.

 

Elisenda Rovira Olivé

És llicenciada en periodisme, coordina l’Anuari Mèdia.cat dels Silencis Mediàtics, un llibre que recull reportatges d'investigació sobre temes silenciats pels mitjans de comunicació corporatius. Forma part del Grup de Periodistes Ramon Barnils, escriu articles d’opinió a l'Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat i al Racó Català.

Ha treballat en televisió, ràdio i premsa -des de la ràdio local als informatius de Catalunya Ràdio i l'Info K de Televisió de Catalunya- i ha col·laborat en diversos mitjans escrivint sobre comunicació, educació, política i associacionisme.

 

Rosa Bada Jaime

Llicenciada en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona i disposa del Doctorat en Antropologia Social i Cultural realitzat en el mateix centre.

 

Té una extensa trajectòria en l’administració pública, TSJCAT i entitats del tercer sector. Entre les seves feines destaca la de Direcció de la Comunicació en el Tribunal Superior de Justícia, la seva tasca com a Directora de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, la seva participació en l’Institut de Drets Humans. Actualment col·labora pel FRA, Agència Europea de Drets Fonamentals, Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID), Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP).

 

Andrés García Berrio

Llicenciat en dret especialitzat en drets humans i treballa com a advocat penalista en diferents causes. És membre actiu del Centre per la Defensa de Drets Humans Irídia, el qual codirigeix i s’encarrega de la comunicació estratègica.

 

 Ha format part com a activista de col·lectius com Tanquem els CIEs o Rereguarda en moviment.

 

 

Carles Viñas i Gràcia

Doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona, i treballa com a professor associat al Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.

Les seves línies de recerca ha estat l’extrema dreta, estils juvenils, joventut, moviments socials, esport, grups radicals al futbol, nacionalisme català, independentisme català.

 

En l’actualitat compagina la seva activitat de docència amb la publicació de diversos articles d'opinió i divulgació històrica en diferents revistes especialitzades i diaris. És coautor de diverses obres col·lectives.

 

Magda Oranich i Solagran

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i ha cursat també la carrera de periodisme. Ha desenvolupat la seva tasca professional en el camp del dret de família. Durant el franquisme, va defensar entre altres presos polítics, Salvador Puig Antich, Juan Paredes Manot i Txiki.  

 

Durant la seva carrera professional, s’ha distingit en la lluita pels drets de la dona i per la igualtat de gènere, i ha representat multitud de víctimes en casos de violacions i en processos contra maltractaments, agressions o avortaments.

 

Ha estat diputada en les eleccions al Parlament de Catalunya i membre de nombroses associacions cíviques i dedicades a la defensa dels drets humans (especialment en el marc dels drets de la dona). També és secretària del Comitè Català per als Refugiats Catalunya de l’ACNUR, membre del consell assessor del Memorial Democràtic i vicepresidenta de CatDem i de la Fundació Matris Mundi, entre d’altres.

 

Ha estat membre també de la Comissió dels Drets humans del Col·legi d'Advocats de Barcelona i membre de la Comissió de Reforma dels Estatuts del Futbol Club Barcelona.

 

 

Comentaris (7)
David Fa 4 mesos
La Generalitat l' únic que fa és parlar i parlar, és una entitat que, desgraciadament, no té cap poder real. I els que hi treballen i en viuen sembla que ja els hi està bé (Torra, Aragonès, Torrent,.... ).
Gi Fa 4 mesos
A veure si hi arreglen d'una vegada. El meu fill no ha pogut votar gairebé mai (França) i conec molts altres casos. És escandalós.
Carles Fa 4 mesos
A partir de ara , anirà a votar s,ha tia , més de dos milions de persones que hem votat als nostres representants, ens han deixat sense veu ni aquí, ni a Europa , tot és una comèdia Marxem d,Espanya i d,Europa ja , se n'estan enfoten.
Lali Fa 4 mesos
Ma dura,igual que fan ells ,no els hem de deixar viure fins que poguem marxar d,Espanya
Rocacorba Fa 4 mesos
Per cert, ja tardem masa anys. Hi un altre obseservaciò. Els CATALANS, som especialistes en fer comisions, plataformes, consells, assesories, fundacions, grups, associacions, comitès. Si jo al teller, fes tanta burocracia, i tantes trobades, reunions, ningù arranjaria cap cotxe. Menys reunions, i mes fets, que el temps ens pasa ! ! Anem per feina ! ! !
Rocacorba Fa 4 mesos
Tot aixó està molt be. pro fa quarenta anys, i no avençem, no ens movem. La pregunta que jo em faig, es, que cal fer ?. Paña es un estat democràtic i de dret. Hi no es preocupa de que molts CATALANS a l'exterior no puguin VOTAR ?. Si els Ñols els hi passès, hi auria un daltabaix. Recordem que mentre a la societat civil, se li va limitar el termini de votar, als militars Ñols, sel's hi va ampliar el termini. Hi ningù diu res ?. Ai ! si fos a l'inrevés . Per cert, a algù de la olla, ja
Ramon Fa 4 mesos
Que fàcil que és, dir-ne pres polític quan queda lluny en l'espai i/o en el temps!