La fragmentació del vot que s’espera a les eleccions espanyoles d’aquest diumenge, 28 d’abril, augura un escenari incert pel que fa als pactes electorals. D’una banda, caldrà veure si Pedro Sánchez necessitarà els independentistes per formar un nou govern, quines condicions posaran ERC i/o JxCat i, si ho fan, si el líder del PSOE les accepta. Cal recordar que, precisament, el trencament de negociacions entre aquests partits sobre els pressupostos generals de l’Estat va precipitar aquest avançament electoral. Tot això en el cas, que no és segur, que la suma de PSOE i Ciudadanos no permeti investir Sánchez, situació que obriria un escenari completament diferent tant per a l’Estat com, sobretot, per als partits catalans que han fet de la possibilitat del “pacte antifeixista” un dels seus cavalls de batalla. Pel que fa a Podemos, tot i que el president espanyol l’ha assenyalat com a soci preferent i Iglesias ho ha acceptat si entra al govern, les enquestes no donen gaires esperances a aquesta possibilitat. A l’altra banda, a més, hi ha la incògnita dels resultats de Vox, que marcarà el repartiment del vot entre la dreta i l’extrema dreta i la possibilitat que els de Santiago Abascal puguin sumar-se al Partit Popular i Ciudadanos per formar govern.
Al nostre país, les enquestes apunten a una disputa per la primera posició entre el PSC i ERC i a una davallada dels ‘comuns’ que els faria perdre el lloc aconseguit als comicis espanyols de 2016. Les darreres dues setmanes, la campanya s’ha centrat en la possibilitat, si és que n’hi ha, que els partits independentistes condicionin la investidura de Sánchez. En primer lloc, ERC ha fet èmfasi en la seva capacitat d’exercir de “dic de contenció de l’extrema dreta”, tot i que Oriol Junqueras ha afirmat que no donarà xecs en blanc a Pedro Sánchez. Junts per Catalunya, per la seva banda, ha afirmat que donarà suport al candidat del PSOE si accepta parlar sobre el dret a l’autodeterminació sense que sigui necessari que aprovi la celebració d’un referèndum. El seu líder, Jordi Sánchez, es va oferir com a soci estable dels socialistes si es complien aquestes condicions. En tercer lloc, Front Republicà, que entra i surt del Congrés dels Diputats segons l’enquesta i es disputa almenys un escó a Barcelona amb la candidata del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, ha deixat clar que no donarà suport a cap president espanyol si no posa en llibertat els presos polítics, permet el retorn dels exiliats i reconeix el mandat expressat pels catalans durant el referèndum de l’1-O.
L’aliança entre el PSOE i Cs és una altra de les grans possibilitats després del 28-A tot i que el Albert Rivera l’ha descartat de bon principi i Pedro Sánchez, després d’uns dies de dubte, va afirmar que no era als seus plans. La possibilitat d’aquest pacte, però, ha estat el gran argument electoral d’Esquerra Republicana i de Podemos, que reclamen tenir prou força per impedir-lo. El líder socialista afirma que vol governar en solitari amb suports externs, suposadament de Podemos, i que no es refia dels independentistes, per la qual cosa no vol que la governabilitat de l’Estat en depengui. Tot i això, Pablo Iglesias ha reclamat entrar al govern si es donen les circumstàncies i Sánchez no s’hi ha acabat de tancar tot i que ha demanat la concentració del vot en el seu partit per impedir un triomf de la dreta.
La darrera opció, la reedició d’un pacte PP-Cs-Vox com el que va provocar la caiguda del govern socialista a Andalusia, sembla que perd pistonada a les enquestes. Els de Rivera i els de Casado han fet una campanya on s’erigien com a fre a l’independentisme i el seu “cop d’Estat”, anunciant l’aplicació immediata de l’article 155 si algun dels dos és investit president i parlant de manera oberta d’una aliança de “partits constitucionalistes” per expulsar Sánchez i els seus aliats “populistes, comunistes, separatistes i batasuns” de la Moncloa i alertant de la possibilitat d’un pacte d’investidura del socialista amb aquests partits. El líder del PP fins i tot va accedir obertament a tornar a pactar amb Vox com a Andalusia.
