La Fiscalia de l’Audiència Nacional demana 14.400 euros de multa -7.200 euros per cada delicte imputat- al president de Catalunya Acció, Santiago Espot, per haver signat i promogut el manifest “Per la pitada a l’himne espanyol i al Rei Felip de Borbó” durant la final de la Copa del Rei que es va disputar el maig del 2015 entre el Futbol Club Barcelona i l’Athletic Club de Bilbao al Camp Nou i que va estar presidida pel rei Felip VI. Amb aquesta petició, la Fiscalia aplica a Espot la mateixa estratègia confiscatòria que ja s’ha aplicat a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs pel 9-N. La Fiscalia podia demanar per a l’activista independentista de 6 mesos a 2 anys de presó si hagués considerat que el delicte d’injúries contra la Corona és greu, i de 6 a 12 mesos de multa en el cas de qualificar-lo de lleu. I el Ministeri Públic ha decidit qualificar-lo de lleu i tirar per la via econòmica.
A finals de juny, el Jutjat central d’Instrucció número 4 de Madrid va decidir enviar a judici a l’Audiència Nacional (AN) el president de Catalunya Acció, Santiago Espot. En una interlocutòria a la qual va tenir accés El Món, el jutge encausava Espot en considerar que aquest hauria pogut cometre delictes d’injúria contra el rei i d’ultratge als símbols d’Espanya, com a conseqüència d’haver signat i promogut el manifest. Ara, l’escrit d’acusació del Ministeri Públic subratlla que Espot va executar un “pla preconcebut i planificat” amb el “ferm propòsit d’ofendre i menysprear el cap de l’Estat espanyol i l’himne nacional”. La Fiscalia conclou que aquests fets van ser presenciats públicament per milions de persones i “van generar un sentiment d’indignació en gran part de la població espanyola quan van ser menyspreats i rebutjats símbols representatius de la seva dignitat com a poble i com a Nació”.
En declaracions al Món, Espot ha assegurat que aquesta acusació se la pren “com un elogi”, perquè “demostra que l’escrit d’un sol català pot condicionar l’estat d’ànim de milions d’espanyols, i afegeix que “possiblement, si l’estil del procés independentista fos el del perseguit ‘Manifest per la xiulada a l’himne espanyol i a Felip de Borbó’ ara ja seríem un estat independent”. Si finalment fos condemnat a pagar aquesta multa i es negués a fer-ho, Espot podria anar a la presó. “Ningú no vol pagar una multa per expressar una opinió política, ni aquí ni enlloc”, assegura Espot, que matisa: “Però cal estudiar bé amb el meu advocat què farem, esperar el judici i veure què passa finalment”.
Però es que el president de Catalunya Acció podria no haver de fer front només a aquesta multa de 14.400 euros. El Comitè Nacional Antiviolència va decidir al juliol del 2015 imposar multes per via administrativa que pujaven a 890.000 euros: 100.000 per a Catalunya Acció, 90.000 per a Santiago Espot i 70.000 a les 10 entitats signants del manifest. L’inici del procediment penal atura la via administrativa i just després que Espot es negués a declarar a l’Audiència Nacional, el ministeri fiscal va recordar al ministeri de l’Interior que quan acabi el procediment penal s’ha d’activar la via administrativa, de manera que Espot podria haver de pagar un total de 104.400 euros.
“La indignació espanyola és combat amb el codi penal”
En declaracions a aquest diari, Espot ha lamentat que “la indignació espanyola és combat amb el codi penal”, mentre que “si hi ha indignació a Catalunya perquè polítics espanyols acusen l’independentisme de nazi o xenòfob, a aquests se’ls premia amb un ministeri o qualsevol càrrec rellevant”. Alhora, es considera, com a independentista, “més afortunat que els que històricament ens han precedit en aquesta lluita”, i recorda que “no fa pas masses dècades els ferms defensors d’un Estat català eren detinguts, torturats sàdicament, s’havien d’exiliar o fins i tot ho pagaven amb la mort”. Per al president de Catalunya Acció, “ara, si no estem disposats a encarar unes multes i assumir clarament les conseqüències dels nostres actes, ni serem dignes de l’exemple dels patriotes que ens han marcat el camí ni farem mai res”.
Espot creu que la justícia espanyola dona tanta importància a la xiulada a l’himne espanyol de l’any 2015 per diversos motius. Primer, perquè e”s va retransmetre a tot el món el fet que gran part dels catalans no volem ser espanyols. I això també es una cosa que incomoda a l’independentisme oficial dels ‘somriures’ que diu que volen fer la independència sent amics dels espanyols”. Per a ell, això és “una ruqueria que demostra el grau de desconeixement de la mentalitat espanyola”. I en segon lloc, perquè “es va abortar una operació d’Estat que consistia en intentar que els catalans acceptessin al nou monarca Felip VI millor que al seu pare. Al final, va resultar que el van xiular més”. Tot i això, espot ho té clar: “El meu compromís amb la causa de l’independentisme segueix exactament amb la mateixa intensitat… o potser més“.
