S’ho veien a venir. El nodrid aparell d’spin-doctors d’ERC ensumaven que els resultats de les europees no els serien tan favorables com les espanyoles. A mida que arribaven els resultats que transmetien els interventors del partit arreu del territori constataven que molt vot independentista havia optat per fer confiança a Carles Puigdemont i cedir la victòria a les espanyoles a Oriol Junqueras. “L’efecte que toca allò que no sona a Madrid ha funcionat”, advertia un dels estrategues de campanya. Els resultats així ho han confirmat. Ara bé, ERC ha guanyat amb tots els honors les municipals a Catalunya amb 811.18 vots, el 23,4% i 3085 regidors. I sobretot, l’alcaldia de Barcelona, amb Ernest Maragall al capdavant. En el seu discurs, l’adjunt a la presidència del partit, Pere Aragonès, ha recuperat l’esperit jerqui que el va fer escalar dins el partit per celebrar la victòria de les municipals.
Les dades dels resultats que anaven arribant, no gaire galdoses per a les europees, tampoc anaven acompanyades de bons averanys de les locals. Les primeres dades de l’escrutini de Barcelona enterraven ERC a la tercera posició i veien com s’esfumava poder governar a Sabadell o a Terrassa. La tensió i el neguit es deixaven veure en la funcional seu electoral dels republicans a l’Estació del Nord de Barcelona. Ningú estava content i arronsaven les espatlles. “A veure”, era el comentari més pronunciat per la gran quantitat de càrrecs i dirigents del partit que s’acostaven a la seu.
Un cop arribades les actes dels interventors, la calculadora d’ERC ja constatava la victòria a Catalunya de JxCAT a les europees. Per això han creuat els dits i han convingut esperar els resultats de Barcelona. Amb molts, molts nervis. L’espera s’ha fet més menjívola a mida que es confirmava la victòria dels republicans a Lleida i consolidació de ser segona força a Tarragona amb possibilitats de formar govern si les forces sobiranistes es posen d’acord. Finalment, ERC ha guanyat a les municipals arreu del país amb 811.118 vots i deixant al PSC al segon lloc amb 758.005 vots.
Però, el canvi d’ànims ha arribat ben tard a la nit quan han arribat els primers resultats ferms de Barcelona quan ERC ha superat Barcelona En Comú i no ha deixat el podi tot i el frec a frec constant entre Ernest Maragall i Ada Colau. Entretinguts en aquesta batalla, els republicans no han fixat l’ull en els resultats oficials de les europees que situaven, amb el 99% dels vots escrutats, a JxCAT com a vencedor amb 982.191 vots, el 28,5%, seguit pel PSC a molta distància, amb 762.226 -un 22,1%- i ERC ha quedat en tercer lloc amb 729.585, el 21,89%. Ara bé, la coalició amb Bildu li ha donat un escó més, tres, que a la llista de JxCAT.
El resultat europeu és una victòria electoral de Puigdemont sobre Oriol Junqueras, però ERC s’ha afanyat a contextualitzar-ho i més després de la treballada victòria a Barcelona i de les espanyoles d’ara fa un mes. El vot dual en molts municipis ha perjudicat l’expectativa republicana europea. Però tot apunta que ja a finals de campanya els seus trackings interns ja els albirava aquesta possibilitat. Ho demostra el fet que als mítings s’emfatitzava poc que Junqueras seria un dels candidats a presidir la Comissió gràcies al grup on està integrada ERC a Brussel·les. Però l’objectiu ha estat assolit: una nova acta complicada de gestionar per a l’Estat espanyol i més en camp diferent com és la Unió Europea. La festa de Barcelona, la victòria incontestable republicana a les municipals i el percentatge de vot independentista per les europees, que frega el 50%, més que un consol és un missatge.
