Quan encara cou l’operació de l’Audiència Nacional contra els CDR, diversos col·lectius d’advocats recorden els altres fronts judicials oberts gràcies a reinterpretacions doctrinals. És el cas de la “doctrina Marchena” aplicada als càrrecs públics independentistes que la Fiscalia acusa de desobediència. En principi, és per la seva participació indirecte en el referèndum del Primer d’Octubre. L’anomenen la “desobediència omissiva”. Un nou concepte forjat pel president de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, que ara s’anirà consolidant en processos oberts o que es puguin obrir contra funcionari o càrrecs públics que l’Estat interpreti com a “desobedients”.
Una nova interpretació doctrinal que encara agreujaria més l’acusació al president Quim Torra en cas que fos condemnat. Aquesta nova doctrina persegueix a uns onze alcaldes que mantenen obertes les seves causes judicials arran del referèndum del Primer d’Octubre. El cas més clamorós és el de l’exalcaldessa de Figueres, Marta Felip, a qui el titular del Jutjat d’Instrucció número 6 de Figueres, ha elevat a les parts el procediment perquè facin el pertinent escrit d’acusació i de defensa.
La tesi aplicada pel poder judicial de planta en el cas de Felip és que “no va fer cap acció amb la finalitat que els locals municipals no s’obrissin el Primer d’Octubre i fossin utilitzats com a centres de votació”. Segons la nova interpretació, l’alcaldessa havia de saber que el referèndum era il·legal perquè la “il·licitud era pública i notòria”. Al capdavall, la nova doctrina considera que poden ser penats com a desobedients els que “tinguin una conducta passiva i omissiva facilitadora”.
Aquesta reinterpretació d’un delicte que requiria d’una voluntat concreta es basa en la sentència 177/2017 de 22 de Març, de la que en va ser ponent Manuel Marchena. Aquesta resolució permet “equiparar les conductes omissives de desobediència de les actives”. Fins ara la desobediència s’entenia com una “negativa franca, clara, patent, indubtable, indissimulada, evident o inequívoca”, però segons Marchena no s’ha d’interpretar de manera “literal”.
Així que “la negativa no s’ha d’expressar de manera contudent i explícita” sinó que “també pot existir quan s’adopti una reiterada i evident passivitat al llarg del temps sense donar compliment al mandat”. “És a dir”, afegeix Marchena, “quan sense oposar-se o negar el mateix tampoc realitzi l’activitat mínima necessària per portar-lo a terme”. En aquest sentit, entèn que quan “la pertinaç postura de passivitat es tradueixi necessàriament en una palpable i reiterada negativa a obeir”. “D’aquesta voluntat – de desobeir- pot deduir-se tant de comportaments actius com omissius, expressos i tàcits”, conclou.
Aquesta nova teoria jurídica articulada per Marchena és per alguns advocats de l’Associació de Municipis per la Independència com una nova eina per mantenir fermats els càrrecs públics. De fet, creuen que és equiparable a la “violència ambiental” que es va definir amb la sentència del setge al Parlament. O “precursors d’explosius” i “accions violentes” per acusar de terrorisme. Nous conceptes que converteixen el codi penal en una navalla suïssa que pot servir per tot. Fins i tot, per avisar a navegants.
