Acte polític a l’equador de l’assemblea nacional que la CUP celebra a Celrà aquest diumenge. Un conclave que preveu modificar l’estructura interna, apujar les quotes i sobretot articular una nova estratègia davant el nou panorama polític després dels fets d’Octubre i la repressió amb què, segons el diputat Carles Riera, “l’Estat ha resistit”. “Combatre la resignació”, han insistit.El missatge ha estat a quatre veus, de quatre tòtems de l’organització –Sílvia Barragan, Natàlia Sànchez, Eulàlia Reguant i el mateix Riera-.
Els portaveus s’han encomanat a la fórmula “hem de ser més”. “Som moltes sí, però volem ser més i necessitem ser més”, ha advertit Reguant davant els 379 membres de l’assemblea que debaten el futur cupaire. Uns militants que aquesta tarda debatran una ponència política en que defensen ser més “propositius” i no descarten entrar en un Govern. Hi ha 41 esmenes per debatre -no gaire amigues d’aquesta estratègia- i que, en qualsevol cas, s’hauran de votar telemàticament.
“Ser més”
“Necessitem ser més i hem sumar més persones i més col·lectius al bloc de ruptura per canviar la correlació de forces al camp independentista i també en relació a l’Estat”, ha insistit Reguant. En aquest sentit, tots els portaveus han apostat per la “intel·ligència col·lectiva” que ja ve de “marca” en l’organització. Per a Reguant, amb aquesta assemblea la CUP “mou fitxa política per treballar i tornar-hi”. “Estem convençudes que juntes ho tornarem a fer”, ha assenyalat declamant l’expressió bradanda per Jordi Cuixart en el seu al·legat final davant el Tribunal Suprem.
Per la seva banda, Riera ha defensat que l’independentisme “no ha d’esperar res d’una comunitat internacional i d’una Unió Europea que només representa els interessos d’uns Estats al servei del capitalisme més salvatge i inhumà”. “Un capitalisme que quan convé treu a passejar el fantasma del feixisme”, ha afegir que cal “aliances de base amb els pobles del nostre entorn podran donar rellevància internacional a la nostra lluita”.
Per Riera, “la CUP mai renunciarà als seus objectius estratègics -independència, socialisme, feminisme i ecologisme-“. Però això sí, pel diputat cupaire “l’Estat, a curt termini, ha resistit i està resistint però a llarg termini s’ha quedat amb les cartes més dolentes”. Segons el seu parer “no es pot governar a través de la violència i la repressió perquè hi ha una majoria que vol la transformació nacional i social i vol que es respecti els seu dret a decidir-ho tot”.
“No ens fa por governar” i el relat
“En aquest moment cal combatre la resignació d’aquells que diuen que és el moment de refer ponts amb l’Estat, esbalir un fals diàleg i tornar als consensos dels temps pretèrits de l’oasi català”, ha emfatitzat Riera. “És el moment de plantejar a la societat catalana una proposta ambiciosa i que no estigui feta en base a renúncies i discursos retòrics i simbòlics que no transformen la realitat”, ha abonat. “Ens toca bastir una alternativa a aquells que no estan disposats a trencar sostres de vidre, ens cal dir a la societat que a la CUP estem disposats al que calgui però que no serem crossa de ningú per fermar governs autonomistes que només ens manifesten independentistes en el camp discursiu o simbòlic”.
Un argument punyent que queda entremig del relat que intenta la ponència i de les esmenes vives que l’organització intentarà recosir entre aquesta tarda i els pròxims dies. La direcció de la CUP és conscient que resten 41 esmenes vives que malfien d’una proposta “propositiva” d’entrar al Govern si es donen unes condicions. Algunes territorials s’esguincen les vestidures i d’altres imposen unes condicions més detallades que farien impossible, a hores d’hora, que les compressin JxCAT i ERC.
Però, veterans de la formació, subratllen al recinte de l’assemblea que aquest debat només és una manera de desfer el relat incrustat en l’imaginari que “la Cup no es mulla, quan en l’anterior legislatura ja va proposar entrar a Govern”. “No ens hi volen perquè descobrim les seves maniobres”, alerten. En qualsevol cas, destaquen que el moll de l’os de la ponència és aprovar la creació de buscar una alternativa com un front d’esquerres que trenqui amb la dinàmica de l’aliança estratègica amb ERC i JxCAT.
En aquesta línia, i al fil de la ponència estratègica que apunta la possibilitat de governar, el diputat ha recordat que la CUP ja governa en molts municipis. “No ens fa por governar per què la nostra màxima és i serà: governem-nos, la nostra vocació ve de molt lluny” i ha destacat que el seu lema és “el poble mana i el govern obeeix”. “No tenim pressa ni condicionants que ens facin fer seguidisme altres opcions que en nom de la realpolitik justifiquen renúncies i pactes impossibles”, ha reblat.
D’aquesta manera, Riera ha albirat que “quan es donin les condicions”, la CUP “aplicarà sens dubte el programa de la unitat popular per assolir la independència i l’emancipació social”. Unes condicions que “no s’esperen sinó que es creen”. Per fer-ho, li ha posat els deures a la CUP en tant que “ha d’assumir la seva responsabilitat i lideratge per tumbar el règim del 78”. “Volíem la independència per canviar-ho tot, però també diem que vol canviar-ho tot per assolir la independència, perquè no hi ha camí de la Llei a la Llei i des de l’autonomisme, no hi ha camí cedint sobiranies al capital”. El camí és per a Riera, la “unitat popular”. “Contra la resignació, continuem la lluita”, ha conclòs.
Matí organitzatiu
La militància cupaire ha estat tot el matí per debatre i votar les esmenes a la ponència organitzativa. Uns canvis estatutaris que busquen equilibrar el pes territorial dels militants i la representació institucional amb els òrgans de govern de la formació com el secretariat nacional o el consell polític. També s’ha aprovat un assegurament que la CUP prioritzi la despesa en l’acció política i no en la renovació dels alliberats. Un dels debats més interns és si es manté el mandat pels càrrecs supramunicipals (diputats) d’una legislatura, com ara, o bé de dos mandats de 4 anys, si la legislatura dura 4 anys. El resultat serà definitiu aquesta tarda.
