El diputat de la CUP Carles Riera ha advertit aquest dimecres que un cop finalitzat el judici contra el procés al Tribunal Suprem continua “un procés de lluita pels drets socials, civils i polítics” a Catalunya a través de la “mobilització permanent fins a crear les condicions de ruptura” amb l’Estat espanyol i el règim del 78. Entre els instruments de lluita ha mencionat la vaga de llarga durada, “un dels moments pels quals haurà de travessar” el procés per tornar a exercir de forma “efectiva, material i tangible” el dret a l’autodeterminació. El judici és per la CUP una “revenja” per l’1-O i l’Estat hi fixa les “línies vermelles” sobre l’exercici de drets fonamentals a partir d’ara.
Riera ha fet un a crida a “plantar cara” i a establir una taula de diàleg amb el màxim d’actors polítics, socials i sindicals del país: “Cal asseure de nou tothom per buscar solucions perquè el poble pugui decidir el seu futur en llibertat, sense presons, ni exilis, sense instrumentalitzacions ni xantatges de cap mena”. Riera ha defensat que es tracta de fer que “absolutament tothom pugui gaudir els seus drets civils, socials i democràtics sense cap restricció, sense cap mena de límit ni conculcació”. Amb tot, però, ha aclarit que no és que estigui defensant el diàleg amb l’Estat, que ja deixa per impossible per la pròpia “naturalesa” de l’Estat.
La CUP està convençuda que la lluita passa ara per la “intensificació” del conflicte amb l’Estat i no pas per fer passos enrere: “Ja no podem continuar col·locant les nostres esperances en què una solució democràtica vindrà de l’Estat”.
Riera ha afegit respecte a la “taula” que cal buscar acords i per tant la feina que s’hi faci ha de ser “productiva”. A més, en aquesta taula tothom hi haurà “d’ensenyar les cartes”, ha subratllat, en un “debat transparent, inequívoc” perquè, contràriament, “si es tracta de qüestions simbòliques, no ens hi trobaran”.
El diputat cupaire ha afirmat que la CUP “sempre va reivindicar que l’1-O i el 3-O no van ser un acte simbòlic, sinó que l’autoorganització va fer possible que se celebrés el referèndum d’autodeterminació”. Aquest moment era el que creava les condicions “per trencar amb l’Estat i el règim del 78” i “el poble va ser clar”. En canvi, ha lamentat, “la confusió i els malentesos per part de les institucions i els partits polítics”. Ara proposa tornar-hi, però amb les coses clares.
