Torn de la CUP en la partida dels partits independentistes. La formació de l’esquerra independentista celebra l’assemblea aquest diumenge a Celrà. Un territori amic -amb un veteraníssim alcalde cupaire- on debatran com superar el “bloqueig estratègic” amb una ponència estratègica que defineixen com “propositiva” i amb una ponència organitzativa per reequilibrar les quotes i la representativitat en els òrgans de direcció, donant més joc a les territorials amb més militants i pes institucional.
La ponència política aposta per la “desobediència civil i institucional” per tal d’exercir l’autodeterminació i admet que ara no es donen les condicions per a un nou referèndum unilateral tot i no descartar-lo “d’avantmà”. Amb el títol “Combatem la resignació, preparem-nos per tornar-hi”, la ponència política de 28 pàgines proposa que la CUP passi de la tàctica del bloqueig i l’oposició frontal a una posició més propositiva i estableix les condicions per entrar en un futur govern després de les pròximes eleccions al Parlament. La ponència té esmenes i una des de la territorial de Gràcia que és una esmena a la totalitat.
Segons la ponència el refredament del referèndum només es pot reescalfar si es recullen el màxim de suports, un campanya de pressió impulsada des de la comunitat internacional perquè l’Estat espanyol n’accepti al celebració i els resultats. “Sense una alternativa internacional que qüestioni la Unió Europea en clau política i econòmica, el procés d’autodeterminació està condemnat al fracàs”, conclou el document. I afegeix com a imprescindible un ampli consens social en el seu favor; i l’existència d’un govern absolutament compromès amb el seu impuls i les seves conseqüències.
Debilitat estructural de la formació
El document reconeix la “debilitat estructural” de la formació en el cicle electoral més recent. La CUP entona el mea culpa per “l’impacte mínim” de la tàctica del bloqueig. A més hi afegeixen la “subordinació de facto a l’independentisme governamental per falta de full de ruta alternatiu” així com el “silenciament polític i mediàtic” per no participar a les eleccions espanyoles i europees. Al capdavall, la CUP considera que no es fa entendre prou i que l’electorat la castiga per ‘no mullar-se’.
En aquesta línia proposa treballar per ser “un agent polític clau” en les transformacions així com assumir responsabilitats institucionals “allà on calgui” i consolidar el projecte municipalista. Precisament, en aquest punt la CUP vol impulsar espais com l‘assemblea de regidores de la CUP, trobades de treball, debat i coordinació municipalista o Congressos Nacionals Municipalistes. És a dir, potenciar el municipalisme com la marca de la casa, el seu valor afegit.
Governar
El document de la CUP estableix que s’ha d’afrontar el “nou embat electoral” assumit que “podria passar per governar les institucions en funció de determinats condicionants programàtics i estratègics”. Es tracta, segons la ponència política, de passar d’una oposició frontal – justificada per la manca d’avenços i pel frau dels mandats de l’1-O i del 21-D- a una oposició contundent però propositiva per combatre la “resignació”. “Estenem la mà al Govern i les forces polítiques independentistes i autodeterministes en el camí cap a la plena sobirana del nostre poble però alhora tanquem el puny contra les polítiques privatitzadores i lesives pels interessos de les classes populars”, resumeix el text.
De cara a les pròximes eleccions al Parlament, la CUP vol articular un “front post-electoral ampli, d’esquerres i sobiranista” que tingui capacitat d’incidència i de decisió al Parlament. I assegura que la CUP està disposada a assumir responsabilitats de govern o en la governabilitat però “no de franc” ni per col·laborar en cap estratègia de relegitimació de l’Estat ni satisfer interessos aliens. En aquesta línia, els anticapitalistes es mostren també disposats a entrar en un govern si es compleixen un conjunt “d’elements programàtics”: polítiques i mesures a favor de les classes populars; revertir les polítiques d’austeritat i un programa polític orientat a preparar de forma concreta l’exercici d’autodeterminació.
Renovació de l’estructura nacional
Per altra banda, l’organització proposa renovar l’estructura nacional de la CUP. És a dir, per decidir els nous membres dels diferents òrgans claus de l’organització com el Secretariat Nacional, el consell polític i el grup parlamentari. La ponència política aposta per fer-ho amb la “màxima estabilitat interna possible i a través de grups de treball el més sòlids i cohesionats possibles per tal que puguin tenir una continuïtat”. I és que, segons apunta el text, en els darrers anys hi ha hagut dificultats als òrgans nacionals per arribar a acords i això “ha condicionat molt negativament la seva estabilitat i la durada dels mandats”. Per això proposen atorgar més pes a les territorials amb més militants i càrrecs institucionals.
