El 16 de juliol del 2018, el president a l’exili, Carles Puigdemont, el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del grup parlamentari de JxCAT, Jordi Sànchez, feien públic un manifest fundacional de la Crida, una plataforma destinada a “sumar esforços per construir la màxima unitat del sobiranisme i transformar la força de l’1-O en una força guanyadora i transversal”, tal i com ha recordat un dels seus portaveus, Ferran Mascarell, ara delegat del Govern a Madrid. Aquesta plataforma, que ara té 50.000 adherits, adquiria el compromís de dissoldre’s una vegada quedi constituïda la República, de manera que seria una eina purament instrumental.
I com es concreta això? La Crida ho ha explicat en una roda de premsa al MACBA. “Avui s’inicia el procés fundacional de la Crida, que culminarà en la convenció fundacional el 27 d’octubre a Manresa”, ha explicat Gemma Geis, que ha detallat que es presentarà una ponència organitzativa i una de política, obertes a la participació “real, telemàtica, de tots els adherits”, que finalitzarà amb un congrés constituent de la Crida Nacional. “Venim de l’1-O i del 27-O, i ens ratifiquem en aquesta declaració d’independència. I a més, farem la convenció a prop de Lledoners, on hi tenim empresonat un dels nostres impulsors”, ha remarcat, per deixar clar que no només es dóna valor a l’1-O sinó també a la votació del Parlament. A partir d’avui, La Crida inicia una campanya perquè els adherits passin a ser fundadors de la Crida. “Qui sigui fundador de la Crida podrà decidir com vol que sigui aquest moviment, amb dret de vot. Estem obsessionats amb la radicalitat democràtica i el foment del debat i la participació”, ha remarcat Geis. De fet, La Crida s’ha presentat com una eina per “superar la partitocràcia”, que al seu entendre dificulta la unitat d’acció. I tot, “amb una dinàmica que va més enllà de les dretes i les esquerres”, ha afegit Mascarell.
Toni Morral, per la seva banda, ha parlat del “Km0 de la Crida Nacional, amb el contingut d’un manifest i amb el suport de 50.000 persones adherides, i aquest és el nostre gran i únic capital. A partir d’aquí, iniciem un recorregut que es constituent d’una nova formació política al país, que som molt conscients que és inèdita, excepcional, innovadora i enormement ambiciosa“, ha explicat el també diputat de JxCAT. “Volem fer efectiu el mandat de l’1-O i es fa seu tot el que va succeir l’1-O, el 3-O i també el 27-O” , ha afegit. En aquest sentit, Morral ha insistit que la futura formació política no té vocació de gestionar poder, perquè es desfarà en el moment en què s’assoleixi la República. “En aquest trajecte, que serà més curt com més fortalesa tinguem, mirarem de transitar-lo el més còmodament possible, en uns moments en què patim una enorme repressió com a país, amb presos i exiliats. Volem que la Crida sigui una eina útil per transitar aquest camí incert, potser desconegut”.
Morral ha dit que “no ens adrecem als partits polítics, sinó a les persones que volen fer efectiu el mandat de l’1-O, i no preguntarem a ningú si té carnet d’un altre partit o no”, de manera que caldrà “un model d’organització innovador per conjugar les diverses sensibilitats ideològiques”. “Necessitem les eines d’un Estat per fer-nos forts”, ha sentenciat Morral. I en aquest sentit, Mascarell ha deixat clar que “seran els fundadors els que decideixin si som un partit polític que ens presentem a unes eleccions, i quin vincle ha d’establir amb el procés electoral més proper, que seran les eleccions municipals i les europees”. En aquest sentit, Mascarell no ha pogut aclarir si la Crida formarà o no part d’una possible llista unitària que es prepara per les muncipals del maig del 2019 a Barcelona, com tampoc el paper que ell hi pugui tenir com a candidat. I més en futurible, preguntats sobre si veuen La Crida competint electoralment amb la CUP o ERC, els portaveus han respost que “només podem parlar a títol personal, perquè hem reiterat que aquesta seria una decisió posterior a la constitució de l’organització. La idea és que es promogui unitat i no divisió”, ha aclarit Ferran Mascarell.
