A la Basílica del Valle de los Caídos -on hi ha enterrats Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera- s’hi arriba després de pagar 9 euros i de recórrer cinc quilòmetres en cotxe per l’abans conegut com a Valle de Cuelgamuros, rebatejat després com a Valle de los Caídos. El dia que hi anem ens trobem amb una cua d’uns vint cotxes per poder-hi entrar. Preguntem i ens diuen que els caps de setmana sempre és així, tot i que reconeixen que fa uns anys hi havia menys visitants. La veritat és que la travessa és preciosa, amb centenars d’arbres de tota mena als vorals de la carretera. I, al final, s’alça de sobte l’horror: la immensa creu sobre la Basílica del Valle de los Caídos.
Ens expliquen, amb un orgull que esgarrifa, que aquesta és la creu més gran del món: fa un total de 150 metres. 25 corresponen al basament amb els evangelistes, 17 al cos intermedi amb les virtuts i 108 al fust de la creu. La longitud dels dos braços supera els 46 metres. Ens insisteixen que és cinc vegades més gran que el Crist Corcovado de Río de Janeiro, al Brasil. I també 50 metres més alta que l’Estàtua de la Llibertat, a Nova York. Lamenten que abans els visitants podien arribar fins el peu, però que fa 10 anys que es va tancar per despreniments, i asseguren que “Patrimoni Nacional va dir que ho arreglaria però no ho ha fet”. “I al pas que va ja no ho arreglaran”, afegeixen amb to crític i sorneguer.
El venen com a “monument a la reconciliació”, però el cert és que va ser construït per presos republicans, i els que hi ha enterrats amb tots els honors són el falangista José Antonio Primo de Rivera i el dictador Francisco Franco. També hi ha més de 30.000 persones dels dos bàndols, molts d’ells sense identificar, majoritàriament de l’exèrcit republicà, i que van ser traslladats entre l’any 1959 i 1983. A més, una gran quantitat d’aquests van ser portats al Valle de los Caídos sense consentiment dels seus familiars. Precisament Catalunya és el segon territori de l’Estat d’on més persones van ser traslladades, just després de l’Aragó. I, per suposat, de banderes republicanes no en veiem ni una. Sí, en canvi, molta ‘rojigualda’. La porten alguns dels visitants, i també la trobem entre el personal de seguretat i responsable de la basílica.
Si una cosa sorprèn és la gran quantitat de gent jove que hi ha. Just davant de la basílica hi ha una esplanada immensa -com tot el que hi ha al Valle de los Caídos-, on desenes de persones es fotografien amb el monument al darrere. D’entre aquestes, molts joves que fins i tot es fan selfies i aixequen la mà dreta fent la salutació feixista. Riuen i es mostren orgullosos del que tenen a la seva esquena. En una entrevista amb aquest diari, el president de la Fundación Nacional Francisco Franco, Juan Chicharro, assegurava que la gran quantitat de visitants que passen ara cada dia pel Valle de los Caídos és “gràcies” a Pedro Sánchez, que “ha ressuscitat a Franco”. Ho atribuïa a la qüestió de l’exhumació del dictador, que ha aprovat el govern socialista.
La basílica
La basílica té 262 metres de longitud excavats a la roca, i és justament a sobre on hi ha la creu. Per entrar-hi cal passar un control de seguretat. Ens avisen també que està absolutament prohibit fer cap foto a l’interior. Tot i així, en fem dues. La primera des de la nau i on es veu la profunditat de la basílica, i la segona a la tomba de Francisco Franco. Només accedir-hi s’observen sis capelles laterals, dedicades a diferents advocacions de la Mare de Déu com a Patrona dels Exèrcits i “per la seva vinculació a aspectes importants de la Història d’Espanya”. És darrere de cada capella i de les dues grans capelles laterals del centre (la del Santíssim i la del Sepulcre), on descansen les restes dels morts durant la Guerra Civil.
Les tombes de Franco i Primo de Rivera
Al final de tot hi ha l’altar. Just al davant és on es troba situada la tomba de José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Española, “en representació de tots els caiguts enterrats”, ens diuen. En el costat oposat, just a la part de darrere, es troba la tomba de Francisco Franco. Amb set rams de flors naturals a sobre. Una de les encarregades de vetllar perquè ningú faci fotos dins de la basílica ens diu que són els propis visitants els qui porten els rams i els deixen sobre la tomba del dictador. N’hi ha que fins i tot se senyen mentre miren embadalits la làpida de granit que tanca la tomba -i que pesa 1.500 quilos- i on només hi ha escrit “Francisco Franco”, amb una creu a la part superior.
El marxandatge franquista
Abans de sortir, com és habitual, es troba la botiga de records, en aquest cas amb un marxandatge molt peculiar: samarretes amb la creu del Valle de los Caídos, rosaris, tasses amb la basílica dibuixada, barrets… També hi ha tot tipus d’assortits de ceràmica i d’imants. Absolutament de tot. Criden l’atenció especialment els llibres infantils, alguns sobre com explicar la Guerra Civil i d’altres més religiosos, molts d’ells per ensenyar els nens a pregar. Ens comenten que, com que en teoria està prohibit fer fotos dins de la basílica, molts dels visitants compren a la botiga el llibre sobre el monument editat per Patrimoni Nacional.
Els monjos benedictins
Una vintena de monjos benedictins són els que s’encarreguen d’atendre la basílica en el dia a dia. Va ser el 17 de juliol de l’any 1958 quan vint monjos procedents de l’Abadia de Santo Domingo de Silos (Burgos) es van instal·lar al Valle de los Caídos, i encara en queden alguns d’aquells que van arribar fa més de 60 anys. L’abad actual és Santiago Cantera, i és qui va enviar una carta a la ministra de Justícia el desembre de l’any passat on negava al govern espanyol l’accés a la basílica per exhumar Franco.
La vintenta de monjos que hi ha actualment viuen a l’Abadia que hi ha a pocs metres de la basílica. Trobem un monjo molt a prop de la tomba de Franco i li demanem per parlar. Quan s’assabenta que som periodistes es nega a respondre’ns. “Ho sento, amb periodistes no parlo”, diu, i marxa sense la possibilitat que poguem dir res més. Sembla que al Valle de los Caídos no agrada, això de les preguntes…
Fes clic aquí si vols llegir el reportatge sobre l’Hostatgeria, l’Abadia i l’Escolania del Valle de los Caídos.
