El catedràtic Jordi Vilasojana, aquest matí a la UCE
Considerar que tot el poder de l’Estat s’ha cedit al “govern dels Jutges” no convenç a tot els juristes contraris a la repressió de l’Estat cap el procés. De fet, s’estimen més apuntar la tesi que els poders de l’Estat “tenen una funcionalitat” cap a una direcció concreta i cap un col·lectiu determinat com és el món independentista. És a dir, que si el món judicial actua cap a una direcció és perquè hi ha una connivència de la resta de poders de l’Estat que actuen també cap a la mateixa direcció. Una conxorxa “funcional” dels poders de l’Estat per reprimir l’independentisme al cost de laminar la “democràcia substantiva” que recull la Constitució espanyola.
Així ho han expressat dos juristes avessats a l’exercici dels drets fonamentals com el catedràtic de Filosofia del Dret i exdegà de la Facultat de Dret de la Pompeu Fabra, Jordi Vilasojana, i Josep Pagès, professor de Dret Constitucional de la UAB i exmembre de la Sindicatura Electoral del Primer d’Octubre. Tots dos han participat en un dels cursos més prestigiosos de la Universitat Catalana d’Estiu que organitza la jurista de la Universitat de Barcelona Eva Pons, enguany amb el títol Els drets fonamentals: conceptualització jurídica i implicacions actuals.
Un Constitucional contra el seu ideòleg
Vilasojana ha estat l’encarregat de definir els paràmetres dels drets fonamentals segons la filosofia del dret en relació amb la democràcia. Una conceptualització que inclou les tres característiques que han de tenir per ser considerats “fonamentals”. Primer de tot, que siguin drets humans. En segon terme, que estiguin constitucionalitzats i, en tercer lloc, que tinguin “garanties específiques pel seu compliment”, com ara el recurs d’amparament o bé el procés sumari i especial.
Precisament, en aquesta construcció jurídica, Vilasojana ha destacat que va ser Alemanya, quan al 1848 va patentar el nom de “dret fonamental” i el 1920, el jurista Hans Kelsen, va idear el Tribunal Constitucional. El catedràtic de Filosofia del Dret ha remarcat que Kelsen el va idear com un “legislador negatiu”. És a dir, que advertia al poder legislatiu del què no podia fer. Una tasca diametralment oposada a la que fa el Tribunal Constitucional espanyol que ha esdevingut, a criteri de Vilasojana, un “legislador positiu” que diu què ha de fer el poder legislatiu o, fins i tot, executiu. En aquesta línia també ha criticat que el poder judicial espanyol li faci mandra aplicar els dictàmens i resolucions del Tribunal Europeu de Drets Humans perquè són dret espanyol des que l’Estat es va adherir al Conveni Europeu de Drets Humans.
“Conxorxa funcional”
En aquest marc, el jurista ha subratllat la distinció entre “democràcia formal” i la “democràcia substantiva”. La primera és el “domini de la majoria”. Això és, que la majoria mana i no li cal respectar les minories. “Si hi ha majories, hi ha minories”, ha advertit. A més que inclou el perill del “suïdici democràtic”, com és el cas que s’atorguin plens poders a un cap d’Estat -com va passar a l’Alemanya Nazi amb la constitució de Weimar- o com va passar amb l’article 155 que passava el ribot a l’estructura territorial de l’Estat ordenada per la Constitució. En canvi, la democràcia substantiva consisteix en la que “inclou els drets humans”. “Els drets fonamentals no només estan per respectar els drets dels individuus sinó també de les minories”, ha advertit.
Per Vilasojana, no es pot legitimar només un govern per les votacions sinó pel grau de respecte als drets fonamentals i com s’han de protegir. Ha estat en aquesta situació, quan ha posat l’exemple la protecció del dret de participació política de l’article 23 de la Constitució espanyola respecte el referèndum del Primer d’Octubre o bé el dret de protesta o manifestació o de llibertat de consciència. Pel jurista, l’aplicació “gradual” dels drets fonamentals ha quedat coartada a l’Estat espanyol sobretot pel que fa a l’aplicació del dret a un col·lectiu determinat, en aquest cas, el sobiranista. “És la manera que han decidit de fer política, cedir espais de decisió política als jutges”, ha apuntat.
En aquesta línia ha volgut remarcar que això no és el que defensa, per exemple, l’advocat Gonzalo Boye, que ha encunyat el terme “govern dels jutges”. Tots els poders de l’Estat han permès aquesta “connivència” perquè respecte al procés han pres decisions i dirigit els canons cap a la mateixa funció, aturar-lo. “El 155 no és un bolet, cal ampliar el zoom i connectar-lo amb altres coses que estan passant, la funcionalitat de totes les accions que s’estan fent, no puc establir causes però sí funcions i totes van dirigides cap a la mateixa funcionalitat”, ha conclòs. És a dir, una connivència de tots els poders, sense cap poder especial centrat només en els jutges, per aturar el procés.
Josep Pagès, en un moment de la seva intervenció a la UCE
Manifestació i protesta escapçades
En la mateixa línia, Josep Pagès ha radiografiat, l’esporgada i la criminalització del dret a la protesta i manifestació que ha suposat el procés a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Així, Pagès ha afirmat que tots dos estan acusats de sedició i rebel·lió pel seu “lideratge social” en una protesta i un procés. Pagès ha desgranat i comparat les manifestacions del 20 de setembre i el Primer d’Octubre així com les protestes per les accions policials espanyoles com escorcolls amb les pautes que la ONU entèn com a “pacífica”.
En aquest sentit, Pagès ha criticat la criminalització de la protesta sobiranista i més quan s’ha mantingut en paràmetres pacífics. És més, el constitucionalista ha emfatitzat que la convenció internacional entèn que els organitzadors d’una protesta no es poden fer responsables dels possibles actes delictius dels seus participants. Una garantia per evitar agents del mateix Estat en provoquin i acusin penalment els convocants. Pagpes ha defensat la tesi del jurista Roberto Gargarella que defensa el “dret a la protesta com un dret d’especial rellevància que ajuda a mantenir la resta de drets”. “És el primer dret, és primitiu i és combustible pels altres drets”, ha sentenciat.
Pagès també s’ha mostrat contrari a la tesi del govern només dels jutges perquè entèn que en la criminalització de les protestes del món sobiranistes hi h¡juguen molts operadors jurídics i polítics. De fet, considera que els poders policials o fiscals van actuar amb connviència d’objectius i intencions cap una determinada “funció”: aturar per la força i la repressió el procés sobiranista.
