La manca d’unitat estratègica de l’independentisme comença a fer-se veure, fins i tot, en els actes públics. Sobretot, en el marc del Govern de coalició entre JxCAT i ERC. I fins i tot, dins les formacions. La prova del cotó ha estat aquest dimarts a Estrasburg. Els representants dels junters amb prou feines han creuat paraules amb els dirigents d’ERC. I s’han constatat també diferències estratègiques internes.
El marc d’aquest dijous a Estrasburg era idoni per continuar un dels millors marcs per encabir l’Estat: la internacionalització del conflicte. De fet, Carles Puigdemont, que també havia ensenyat la poteta que participaria de la concentració, havia dictat la nova divisa de la seva actuació política i, de retruc, del seu equip estratègic: “Només hi ha dues vies: la confrontació amb l’Estat o la rendició; i si no t’enfrontes vol dir que t’has rendit; si refuses el conflicte, vol dir que t’has rendit”. La intenció de Puigdemont i el seu nucli dur és intentar que el rodet de la repressió no afecti com està afectant la nul·la estratègia independentista.
En aquesta línia ha basat el seu discurs un dels tòtems de l’arquitectura de JxCAT, la Crida i de l’entramat jurídic que articula Gonzalo Boye amb Puigdemont, el vicepresident del Parlament, Josep Costa. El seu pla d’atac passa per confrontar l’Estat no només amb l’independentisme sinó amb ell mateix. Per això confien i treballen a ple rendiment en l’àmbit de la justícia i institucions internacionals. De fet, és on hi tenen més confiança per guanyar algunes de les partides.
Però no tothom a JxCAT pensa igual. Ans al contrari. Fins i tot, el posicionament dels presos polítics apuntant que caldria facilitar la investidura de Pedro Sánchez, no s’ha acabat d’entendre en files dels Junters i de diputats més identificats amb el PDeCAT que no pas amb la coalició. “No li veiem la punta”, explicaven astorats mentre esperaven els parlaments a l’acte d’Estrasburg. De fet, entenen que aquesta aposta topa frontalment amb la divisa de Puigdemont. “Facilitar una investidura no és pas confrontació”, apuntaven dos veterans diputats a aquest diari.
ERC també arrossega els peus a l’espera de la sentència. Però es vanta de ser una formació “que agradi o no té estratègia: ser més i més forts”. Un posicionament que cada vegada s’entortolliga més amb les intencions de JxCAT i que entrebanca l’acció del Govern i que fa implosionar la coalició parlamentària. A més, ara ERC prepara un congrés i com és habitual ja ha sortit un primer bolet. Una cinquantena de militants que volen tornar a “l’assemblarisme i aturar que el partit el comandi Gabriel Rufián i Joan Tardà”.
