Jaume Asens: Prudent
El candidat d’En Comú Podem li ha costat agafar el ritme televisiu del debat. Superat pels flancs de la dreta, incordiants i maldeducats, i la pressió de Rufián, ha suat la cansalada per col·locar el seu missatge. Lent de reflexes, ha estat víctima de la seva cortesia intentant complir amb les regles del debat. Asens ha vingut a fer polític i s’ha trobat amb un combat d’esbroncada i traç gruixut.
Gabriel Rufián, previsible
El candidat de facto d’ERC ha complert amb el seu guió i el seu personatge. La seva figura, estil i oratòria treballada durant els darrers anys s’ha professionalitzat. Acostumat al frec a frec del Congrés de diputats ha utilitzat les seves dots dramàtiques per, sobretot, satisfer als seus fans.
Laura Borràs, sacrificada
A la candidata de JxCAT li cal una altra campanya per arrodonir la seva figura i agafar agilitat en el debat. Ha patit en algun moment en un debat entrebancat i amb poc marge per la diplomàcia. Una cosa és debatre al Parlament, amb ordre i protocol, que en una batalla campal com la viscuda aquesta nit a TV3.
Meritxell Batet, raonable
La candidata del PSC ha procurat no prendre mal. Davant l’agressivitat de l’espanyolisme d’Arrimadas i Álvarez de Toledo, s’ha erigit com una dona de consens, de pau i defensora del diàleg. Ha resistit i no s’ha ficat en embolics respecte els indults o els presos polítics, tot i que ha passat un mal tràngol.
Inés Arrimadas, desobocada
A la cap de files de Ciutadans se l’ha empassada el personatge i la virulència de Cayetana Álvarez de Toledo. Arrimadas s’ha desfermat i ha tirat del manual de tertulià espanyolista, interrompre i utilitzar expressions que distorsionaven el discurs en un debat electoral. Extremadament agressiva, impertinent i amb poca traça. S’ha agafat amb fermesa amb crosses clàssiques com cop d’Estat, el 3%, els llaços grocs els xiringuitos i les maldats del procés. Se li ha vist el llautó quan ha etzibat als seus interlocutors la pregunta “què han aconseguit amb el diàleg”. La resposta ningú se l’ha volguda imaginar.
Cayetana Álvarez de Toledo, colonial
La candidada del PP per Barcelona ha vingut a fer-se notar i fer espectacle. L’insult desvergonyit, la mentida i la insolència ha estat la seva munició dialèctica. No buscava vots a Catalunya sinó a Espanya contra els catalans. Ha marcat el pas a Arrimadas i s’ha fet un lloc ben visible en el debat i no només pel jersei groc vistós que portava.
Vicent Sanchís, líder
El director de TV3 ha estat l’encarregat de moderar. L’han atacat de males maneres, per l’esquena i de manera gratuïta. No només ha aguantat, sinó que ha estat prou murri com per donar la volta als atacs. Molts catalans s’han preguntat si el 28A no es podia votar al periodista de la barba.
