L'únic 12 d'octubre en què els catalans van treballar

El 1981, la Generalitat va establir que el dia de la Hispanitat no formaria part del calendari festiu aprofitant una escletxa legal de l'incipient estat de les autonomies, que l'Estat va tapar amb un reial decret

 

 

 

 

Escoles públiques i privades de la Generalitat fent classe, comerços, fàbriques, empreses, oci i restauració a ple rendiment. Així va ser el 12 d'octubre de 1981 a Catalunya, dia de la Hispanitat, una jornada laborable per a tots els catalans tret dels treballadors de l'administració i la justícia. Així ho havia determinat el calendari laboral pactat per la Generalitat i els sindicats, el primer que fixava el govern català aprofitant les competències autonòmiques a través del decret 177/1980 del 3 d'octubre. De fet, el primer govern de Jordi Pujol també havia determinat que el 8 de desembre, festa de la Immaculada Concepció, tampoc no se celebraria a Catalunya.  

 

 

 

 

La no inclusió del 12 d'octubre com a festiu al calendari català va obrir el primer conflicte competencial entre la Generalitat i l'Estat espanyol, que acabaria al Tribunal Constitucional. El front judicial va encetar-lo Federació de Cases Regionals de Barcelona, que va recórrer a la via contenciosa-administrativa en considerar que la Generalitat menystenia els sentiments dels espanyols. L'advocacia de l'Estat també es va sumar a la via judicial contra el calendari laboral català, i l'Audiència Provincial de Barcelona va acordar la suspensió del decret.

Però el govern català va recórrer la decisió al·legant els perjudicis econòmics que podia comportar la celebració d'un altre dia de festa a efectes laborals, que s'estimava en uns 9.046 milions de pessetes. Finalment, la justícia va permetre que Catalunya treballés el 12 d'octubre, si bé va fer notar una qüestió: "Aquesta decisió no afecta, ni pot afectar, la festivitat del dia 12 d'octubre com a dia de la Hispanitat a tots els efectes que no siguin els estrictament laborals".

 

 

 

 

I així va ser, entre d'altres coses, perquè el mateix president de la Generalitat va participar, amb Tarradellas, en una missa en honor a la patrona de la Guàrdia civil i a l'ofrena floral al monument a Colom de la Generalitat. Pujol també va pronunciar una conferència en què va assegurar que "ha estat desig de la Generalitat que es restableixi la celebració de la Hispanitat".

 

 

 

 

L'Estat havia badat

 

 

 

 

Com és que Catalunya va poder determinar que el 12 d'octubre era laborable? Perquè l'administració autonòmica podia exercir la seva competència executiva en matèria de treball elaborant calendaris anuals de festes laborables a Catalunya. L'Estat havia badat amb les competències que havia transferit a les noves autonomies. Però aviat ho va resoldre amb un el reial decret 2819/1981 del 27 de novembre, en què es determinaven les festes d'àmbit nacional a efectes laborables, i un altre decret que establia definitivament la celebració del 12 d'octubre com a festa nacional d'Espanya i Dia de la Hispanitat. A partir de la nova normativa espanyola, les comunitats autònomes perdrien part del marge per fixar dies festius i només podrien substituir fins a tres dies de la llista que incloïa dilluns de Pasqua, Reis, Sant Josep, Sant Pere, Sant Pau, Corpus i Santiago Apòstol per festes "que per tradició els siguin pròpies, bé amb caràcter permanent, bé en el calendari laboral de cada any".

Manifestació de la Hispanitat a Barcelona | ACN

 

 

 

 

Catalunya recorre al Constitucional

 

 

 

 

El decret espanyol era, a parer de la Generalitat, i també del govern basc, una clara invasió de competències. Per això tots dos executius van recórrer al Constitucional en forma de conflicte positiu de competències. Sol·licitaven a l'alt tribunal que declarés que la titularitat de la competència controvertida corresponia als governs autonòmics i que anul·lés els reials decrets de l'Estat.

 

 

 

 

La sentència del TC no va arribar fins al 25 de gener de 1985, i com era d'esperar, no els va donar la raó. L'alt tribunal va argumentar que si bé la Generalitat tenia competència per fixar el seu calendari laboral, "aquesta competència queda acotada pel sotmetiment a les normes reglamentàries que l'Estat dicti en el desenvolupament de la seva legislació". El TC reconeixia el "caràcter ambigu" de la normativa inicial que permetia a Catalunya fixar el calendari, motiu pel qual "calia un desenvolupament reglamentari".

 

 

 

 

 

 

Gràcies a una escletxa legal, el govern de Jordi Pujol va fer que un 12 d'octubre els catalans anessin a treballar i a estudiar com qualsevol altre dia. Ara bé, per part del president de la Generalitat no hi havia cap mena de rebuig per la celebració del dia de la Hispanitat, com ho demostra la seva gran implicació en actes de caràcter militar i religiós per commemorar aquest dia. 

 

Comentaris