Els Mossos. La policia de Catalunya, o segons la visió, de la Generalitat de Catalunya, és sinó el primer, un dels primers cossos policials civils de la història. Posats en el centre de la polèmica i de l’actualitat política, sobretot pel 17A i per ser un dels objectius a castigar pel Primer d’Octubre, i amb el seu Major, Josep Lluís Trapero, acusat de rebel·lió, la Universitat Catalana d’Estiu s’ha decidit estudiar-ne la seva història, en la seva 51 edició a Prada (El Conflent).
Així, coincidint amb el tricentenari de la seva creació, l’àrea d’Història de la UCE, que coordina l’historiador Àngel Casals, aquest diumenge s’ha inaugurat el curs començant per la seva creació. Una anàl·lisi amb dues veus autoritzades com la de David Hidalgo, responsable del servei històric dels Mossos, i el catedràtic d’Història i especialista en la guerra de Successió, Agustí Alcoberro. Tots dos han centrat la pilota en la Guerra de la Quàdruple Aliança registrada a Europa entre 1718 i 1720 que va cosir una aliança contra Felip V i va permetre a les partides austracistes fer-se amos i senyors de Catalunya. Un ambient social que va obligar a “armar partides” de catalans per mantenir “l’ordre i la pau”.
Hidalgo ha defensat la tesi que els Mossos van ser creats el 21 d’abril de 1719 d’acord amb la Reial Ordre de la seva creació. El vuit de juny del mateix any també es va aprovar el seu primer reglament que constatava el seu “caràcter de cos policial de concepció moderna”. Hidalgo ha destacat com elements claus la definició d’una jerarquia, el treball coordinat de les esquadres, la remuneració d’un ral i un pa diari i sobretot, la dependència dels tribunals de justícia de l’época. S’arriben a esbossar en un informe un total de 96 esquadres arreu del país, sobretot, en zones muntanyoses, tot i que algunes no s’arriben a articular.
Precisament, la dependència dels tribunals de Justícia és el que permet Alcoberro, crear el nexe entre la lluita austracista contra la Nova Planta i la Guerra de la Quàdruple Aliança. L’historiador ha aclarit que la Nova Planta, el règim imposat a Catalunya després de la derrota de l’1 de setembre de 1714, suposava tres centres de poder claus i una aclaparadora repressió.
En primer terme, la Reial Audiència que ocupa el palau de la Generalita. Una institució judicial formada per jutges botiflers, (catalans borbònics) que alguns han patit la repressió i altres que provenen de Castella per fer currículum. En total són deu magistrats de la Sala Civil; cinc de la criminal i un regent. En total, 16 jutges. “Són els 16 jutges que mengen fetge d’un penjat”, ha ironitzat. En segon terme, el règim de Felip V va establir la Capitania General que comandava uns 25.000 homes a Catalunya. Els capitans generals tenien un període d’actuació molt breu i la majoria no eren ni castellans. I, en tercer lloc, la Superintendència que cobra impostos i paga els funcionaris.
Agustí Alcoberro, durant el seu curs
La guerra de la Quàdruple Aliança va obligar a enviar cap a Euskadi la majoria de tropes catalanes per aturar l’ofensiva contra Felip V, i la Superintendència esdevè incapaç per cobrar. A més del Duc de Berwick negocia amb Carrasclet, líder de la guerrilla austracista, aplicar la seva llei a canvi de recuperar les constitucions catalanes. La guerrila es fa amo i senyor de Catalunya en un ambient insostenible per a les instituciones noves tot i les onades de repressió duríssima.
Per això, segons Alcoberro, la “Reial Audiència es queda sola i opta per trencar un tabú” i “arma esquadres de Catalans”. La primera referència de creació és a Vic. A més, els magistrats consideren que no n’hi ha prou en armar els catalans que estan a favor dels borbons que “són pocs” i decideix arma “els que volen pau i ordre i no només els fidels del règim”. Aquesta és la decisió que va generar la creació del cos dels Mossos .
El caporal David Hidalgo, en un moment de la seva classe
Ara bé, els inicis no van ser flors i violes. Ans al contrari, segons Hidalgo, la seva poca eficàcia, de les 96 esquadres , 26 van ser desarmades per al Guerrilla austracista, van posar en dubte el cos per la seva poca eficàcia i per les seves derrotes continues amb un “grau de descontrol” destacable. Per això, només al seu naixement ja es va posar en dubte la seva creació. Dues victòries miraculoses a Valls i Roses van permetre la seva continuïtat. Un ambient social complexe, violent i repressiu va fer nèixer un cos de policia judicial que ha estat una mostra de supervivència política. Potser una marca de la casa que s’haurà de posar en pràctica en els propers mesos.
