“President, li proposo que comencem a moure’ns, entenent que hi ha diferències que s’hauran d’anar posant a prova, però no tanquem portes i alhora generem situacions d’apoderament dels ciutadans. Aquest consens és que canviarà la situació, serà el desllorigador”. Per primera vegada, Catalunya Sí que es Pot ha fet un gest clar i nítid al Parlament per treballar conjuntament amb la CUP i Junts pel Sí per a l’exercici del dret a decidir. Si bé el partit que lidera Lluís Rabell mai no ha abandonat el dret a decidir, tampoc no havia expressat de forma tan clara la voluntat de bastir complicitats amb els independentistes en aquest àmbit.
I és que tal i com ha explicat Rabell, la clau de volta és que l’oferta de referèndum del president Puigdemont, si bé contempla la unilateralitat, també es compromet a intentar fins al darrer minut un acord amb l’Estat. Un acord que Rabell reconeix que és difícil donada la situació d’ingovernabilitat a Espanya, però que alhora veu com l’única manera de bastir “un espai comú on s’hi puguin trobar independentistes, federalistes i autonomistes, units per reivindicacions democràtiques”, on siguin les urnes les que determinin si pot néixer una República catalana o no. Per a Rabell, un referèndum acordat i amb garanties internacionals seria una gran notícia per als independentistes, perquè al seu parer, és el camí correcte per donar compliment a les seves “legítimes aspiracions”.
Ara bé, CSQP ha avisat el president Puigdemont que qualsevol reivindicació nacional ha de fer-se sempre “tenint en compte que sobre la taula hi ha una emergència social”, i aquest binomi social-nacional “ha de ser el que marqui les properes fites al Parlament, el debat de política general i els pressupostos”.
El canvi en el to de la intervenció de Rabell és substancial, com també és un canvi radical l’oferta de CSQP a Puigdemont per ampliar la base sobiranista: “És hora de bastir una estratègia sobiranista guanyadora. Tard o d’hora la ciutadania de Catalunya haurà de poder votar, i els primers interessats a trobar una aliança per a un escenari d’acord són els mateixos independentistes”, ha dit Rabell, que insisteix que cal treballar “seriosament” per fer possible un espai de trobada per al 80% dels catalans que volen votar.
El president Puigdemont s’hi ha posat bé i ha recollit el guant dels comuns per treballar plegats, tot i que ha recordat a Rabell que l’independentisme ha intentat dialogar amb Madrid multitud de vegades, i a canvi només ha rebut cops de porta. I com va dir ahir, ha garantit que el referèndum es farà passi el que passi a Espanya, com a molt tard, a mitjans de setembre del 2017.
Tot i que CSQP no donarà suport al president Puigdemont, avui s’ha refet un pont entre els comuns i els independentistes. I la guerra al PSOE per enderrocar Pedro Sánchez, l’última esperança que tenien els comuns, i potser també els independentistes, que a Madrid algú s’assegués a parlar d’un dret democràtic, hi ha tingut alguna cosa a veure. Amb un PSOE triturat com a partit d’esquerres i controlat pels barons, el referèndum acordat estarà una mica més lluny del que ho ha estat sempre.
Recupereu el minut a minut de la sessió matinal de la qüestió de confiança
