Els tres mesos de protestes del moviment pro-democràcia a Hong Kong, que aquesta setmana han entrat en una nova fase amb la retirada de la llei d’extradició que les va originar, han marcat l’actualitat internacional durant l’estiu. Els fets que s’han viscut a l’ex-colònia anglesa, des del 1997 sota control progressiu —amb límits— de la dictadura comunista xinesa, han generat un especial impacte en l’opinió pública a Catalunya. Els catalans afronten aquests mesos el debat sobre el caràcter que han de tenir les manifestacions de la societat civil un cop es facin públiques les sentències contra els líders del procés, que s’esperen severes i, en aquest escenari, l’exemple de Hong Kong, on els manifestants han aplicat tècniques de desobediència civil, inspira els partits independentistes majoritaris, JxCAT i ERC. En les darreres hores, el Consell per la República s’ha afegit a les veus que en l’escenari internacional reivindiquen una sortida pacífica i dialogada al conflicte, a la vegada que ha denunciat en un manifest la repressió exercida contra els manifestants.
La presidenta de la comissió d’Acció Exterior del Parlament de Catalunya, i també diputada de JxCAT, Aurora Madaula, assegura en declaracions a ‘El Món’ que malgrat les grans distàncies que separen Hong Kong i Catalunya sí que s’hi poden trobar alguns “factors comparables” i que cal “tenir en compte”. La diputada opina que davant la “conculcació de drets fonamentals” a la regió xinesa contra els manifestants no és de rebut “quedar-se de braços creuats mirant cap a una altra banda”. És per això que JxCAT ja va emetre a l’agost un comunicat de suport al moviment pro-democràcia hongkonguès.
La diputada de JxCat Aurora Madaula
En aquest cas, des de JxCAT consdieren que el govern xinès, en un context mundial on sembla que “hi ha una retroacció dels valors democràtics”, està incomplint els acords als quals es va arribar per fer efectiva la descolonització de Hong Kong i mentrestant adopta mesures que el que busquen és “centralitzar i menjar-se l’autonomia” de la regió, “que és el fruit d’un pacte social”.
Llegint els fets des de la distància, Madaula creu que el moviment de Hong Kong “ensenya” que “malgrat tenir davant un monstre com la Xina, que està disposat a matar, la desobediència civil no violenta que han fet els hongkonguesos —com la que fan els catalans sempre— forma part de la participació política en una societat moderna” i, en conseqüència, aquest mètode de lluita “ha de ser contemplat” i “els drets d’aquestes persones respectats”, cosa que “no fan els estats autoritaris com la Xina i l’Estat espanyol”, rebla la diputada.
Desobeir és “un dret”, defensa ERC
Des d’ERC es fa una aproximació semblant a la revolta asiàtica. El diputat Ruben Wagensberg afirma en declaracions a ‘El Món’ que el moviment que s’ha viscut els darrers mesos referma l’existència d’un “dret a la desobediència”, i aquest és un aspecte que interessa especialment al moviment independentista en el marc d’una lluita que, si vol acabar amb èxit, implica aplicar un mètode semblant des de tots els flancs possibles. Wagenseberg subratlla que per l’independentisme és important fixar-se en l’exemple de “determinació de la societat civil organitzada” i entendre que “el poder que té és brutal”.
La desobediència és el camí que marquen els representants polítics en l’actual context del procés, discurs que comparteixen també les entitats socials. “La desobediència civil pot ser molt contundent i és evident que sempre que es practiqui trobaràs que les autoritats que pressiones el primer que faran és criminalitzar-la”, comenta Wagensberg. El diputat també fa referència a estudis que, segons diu, sostenen que la desobediència civil és més efectiva per aconseguir canvis col·lectius, mètode que el diputat republicà defensa més per “conviccions morals” que no pas per mera oportunitat “estratègica”.
Ruben Wagensberg conversa amb Carles Riera (ACN)
L’exemple més recent d’aquest èxit seria el moviment de Hong Kong. En tres mesos i després d’escenes de violència policial, atacs intimidatoris per part d’escamots infiltrats —segons algunes fonts per part del règim xinès— i tota classe d’abusos, el moviment ha aconseguit la retirada de la controvertida llei d’extradició, una norma que obria la porta a enviar a la Xina qualsevol ciutadà per tal que pogués ser jutjat en condicions més que dubtoses i amb la esperable manca de garanties que caracteritza els règims polítics totalitaris.
Wagenseberg també veu en el cas de Hong Kong un exemple d’enfortiment de l’autonomia de la societat civil. El diputat creu que a Catalunya “s’ha subordinat tot el permís de mobilització a les institucions”, en posició de lideratge, amb la ciutadania darrere, “i també està bé que així sigui —apunta—, però hi ha una part que també es pot superar, si les institucions en alguns casos no ens acompanyen la ciutadania té unes eines, mentre que la gent que està a les institucions en té unes altres”.
L’eina en mans de la ciutadania no és altra que la “desobediència civil” com es va posar de manifest l’1-O amb l’obertura de les escoles, que “no es va imposar des de les institucions, va ser la ciutadania que ho va fer”. En aquest sentit, Wagensberg no veu incompatible que des de les institucions algú aposti pel “diàleg” amb Madrid i que la ciutadania des del carrer usi unes altres eines. “S’han d’utilitzar en paral·lel i no s’han de subordinar l’una sobre l’altra; el que passi al carrer en els propers dies no s’ha de subordinar ni demanar permís a cap govern ni a cap institució perquè és la reacció de la gent”, afegeix el diputat republicà. Les institucions tenen a les seves mans acompanyar la reacció de la gent fent servir les eines que tinguin, entre les quals hi ha la desobediència institucional, si ho consideren oportú.
El suport d’ERC al moviment de Hong Kong se circumscriu estrictament al mètode de mobilització ciutadana, però no entra a valorar les qüestions polítiques que es reivindiquen, mentre que JxCAT sí que dona un suport més ampli en considerar que el xinès és un règim autoritari que vulnera drets humans. De fet, des de JxCAT, explica Aurora Madaula, es vol presentar una proposta de resolució al Parlament de Catalunya que abordi la qüestió. Una proposta de resolució podria tenir més èxit que una declaració institucional per a la qual caldria aconseguir el suport de tots els grups. Aquí s’ensopegaria amb les reticències de la CUP que mira amb recel el moviment pro-democràcia de Hong Kong i que no ha condemnat la violència policial del règim xinès.
Consultades per ‘El Món’, fonts dels anticapitalistes afirmen que l’organització no té cap posicionament oficial sobre els fets ocorreguts a la regió xinesa i que les opinions que militants o persones afins hagin pogut fer sobre l’assumpte a les xarxes socials són estricament personals. Des de JxCAT es considera que el problema de la CUP per denunciar la violació de drets humans a la Xina es deu a l’afinitat ideològica amb el règim comunista i el consdierar que Estats Units dona suport als manfiestants, cosa que els junters veuen com un “error” perquè res hauria d’interferir la denúncia de situacions on clarament es conculquen drets. Des d’ERC també es considera que, tot i que potser no hi hagin sintonia amb totes les reivindicacions polítiques del moviment hongkonguès, la violació de drets humans ha de ser denunciada.
Pel que fa a les entitats socials independentistes, fonts de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) asseguren que sobre els fets de Hong Kong no hi ha cap mena de posicionament oficial, de fet tampoc es coneix que la presidenta de l’organització, Elisenda Paluzie, hagi fet declaracions sobre la situació. En canvi, des d’Òmnium Cultural, el seu vicepresident i portaveu accidental, Marcel Mauri, ha defensat des de les xarxes socials la protesta prod-democràcia de la regió xinesa com un exemple “de dignitat i de compromís”.
La desobediència civil i la lluita no-violenta en defensa dels drets i les llibertats no només és necessària si no que és, cada cop més, imprescindible. Els manifestants i activistes de Hong Kong són un exemple de dignitat i de compromís https://t.co/wsLWMl6C6G
— Marcel Mauri de los Rios (@marcelmauri) September 4, 2019
