L'independentisme s’aboca al “jiu-jitsu no violent” de Gene Sharp

Les tesis de l’estratègia civil no violenta triomfen a la UCE

Gene Sharp, en una imatge de la fundació per la que teoritzava

Gene Sharp, en una imatge de la fundació per la que teoritzava

 

Gene Sharp. Aquest nom serà protagonista dins la nova etapa del procés que ha inaugurat aquest dimarts el president Quim Torra, en la seva conferència a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, (El Conflent). Un escenari escollit expressament, tenint present que la UCE és un gran think tank de la industria independentista. De fet, d’aquesta universitat van sorgir els ànims per la consulta d’Arenys, el concepte RUI o el debat constituent. Torra ha aprofitat aquest espai emblemàtic per encetar un curs polític que es preveu tens i difícil. Ha exigit “reprendre la iniciativa” a través de la superació del marc repressiu amb una “agenda de ruptura” i “confrontació democràtica”. Entre tantes expressions ha deixat caure un nom, Gene Sharp, un politòleg nord-americà que va patentar un manual de lluita no violenta. El creador de la “political jiu-jitsu”, un sistema de desequilibrar el poder a través d’una tàctica política estratègica o maniobra.

 

 

Torra ha nomenat a Sharp i després ha manllevat les seves idees per recitar un decàleg de mesures que el politòleg va posar negre sobre blanc del seu manual La defensa civil noviolenta. Una instrucció que ha estat traduït a 45 llengües. La menció de Sharp no és casual, ni de bon tros. La prova del cotó és que diverses veus independentistes han pronunciat aquest nom en els darrers dies a Prada. De fet, l’exdiputada de la CUP, Mireia Boya, ja en recomanava la seva lectura el 16 de març de 2018. Proposava fins i tot, que fos un regal d’entrada als socis que es donaven d’alta a Òmnium i l’ANC.  Al capdavall, Òmnium fa setmanes que ja treballa en les seves tesis de mobilització permanent com es destil·la de les seves darreres campanyes.

 

La tesi de Sharp són lluites no violentes que poden afeblir les estructures que es consideren opresores: accions de protesta; de no col·laboració social; de no cooperació econòmica; de no cooperació política o vagues; mètodes de intervenció psicològica, política o social que es poden desenvolupar a través d’accions concretes. Des de manifestacions pacífiques a sobrecarregar un sistema administratiu, a fer un boicot econòmic o comercial o desobediència civil calculada o retirades marques de territori o aclaparar funcionaris. Hi ha tot un llistat que, de fet, s’ha començat a posar en pràctica en operacions com Eines de País a la Cambra de Comerç o el consum estratègic de l’ANC.

 

 

El president no ha estat el primer a anomenar-lo en aquesta edició de Prada. Diverses veus n’ha començat a especificar detalls. Un dels més destacats va ser l’exconseller d’ERC, Josep Huguet, que va pronunciar una xerrada aquest dilluns sobre republicanisme i accions econòmiques. Huguet enraonava en el fòrum del think tank dels republicans, la Fundació Josep Irla. És simptomàtic que la fàbrica d’idees del partit faci explicar a un nom de pes i històric del partit accions concretes seguint les tesis de Sharp amb tot luxe de detalls. Fins i tot, va proposar una Associació de Consumidors independentistes per fer la punyeta als grans holdings de l’Íbex 35.

 

En la mateixa línia, s’ha expressat també aquest dimarts la presidenta de l ‘ANC, Elisenda Paluzie, que ja ha auntat que amb les mobilitzacions no n’hi ha prou. En la presentació d’un documental a Prada sobre la lluita pacífica també ha apostat per fer “un salt qualitatiu” en el moviment polític sobiranista. En aquest sentit, ha remarcat la capacitat de l’independentisme civil de “fer coses per afeblir el poder de l’Estat i enfortir el nostre”. Per a Paluzie també cal un “salt qualitatiu” perquè les “mobilitzacions soles, sense resposta institucional i política queden coixes”.

 

 

En aquest sentit, ha demanat unitat estratègica per “reprendre el camí a la independència”. Així mateix, ha definit la manifestació de la Diada com el “tret de sortida de les mobilitzacions que vindran la sentència”. Paluzie ha anunciat un “espai d’eines de país” sobre lluita no violenta com “la no cooperació, la creació d’alternatives com a la Cambra de Comerç, l’arribada als col·legis professionals, sindicalisme nacional o consum estratègic”. “La gent que vingui a Barcelona podrà sortir amb instruments a les seves mans que poden el poder per avançar des de la societat civil per afeblir el poder de l’Estat i enfortir el seu”, ha especificat.  El jiusitsu independentista ja ha arribat i tot apunta que per quedar-se.

Sharp, una figura

Gene Sharp (1928-2018) ha estat investigador principal a l’Albert Einstein Institution, a Boston, Massachusetts i professor emèrit de Ciències Polítiques a la Universitat de Massachusetts Dartmouth. Màster de la Universitat Estatal d’Ohio i doctor en Teoria Política per la Universitat d’Oxford, al llarg de la seva trajectòria va rebre títols honorífics del Manhattan College, el Rivier College, la Universitat de New Hampshire i l’Acadèmia de les Ciències de Letònia.

 

Comentaris