L'hora de la veritat

La participació condicionarà els resultats i, en conseqüència, podria ser clau si són necessaris pactes postelectorals.

Ha arribat el moment. El 28 de novembre de 2006, José Montilla prenia possessió com a president de la Generalitat i avui, just quatre anys després, més de cinc milions de catalans estan cridats a les urnes per tornar a decidir qui governarà el país.

El mandatari va advertir durant l'anunci de la convocatòria electoral que Catalunya afronta els comicis "més transcendents" de la història recent. Montilla va recordar la greu crisi econòmica i les "tensions" amb l'Estat després de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, sense oblidar el "descrèdit" de la política.

Totes les enquestes pronostiquen una àmplia majoria de CiU. El seu candidat, Artur Mas, que intenta ser president de la Generalitat per tercera i última vegada, ha promès que administrarà amb "generositat, humilitat i esperit de servei" una victòria que dóna per feta.

La federació ha fet una campanya light, sense sobresalts i evitant prendre riscos, i ha centrat el seu discurs en la necessitat d'un "govern fort" que porti el "canvi" per "aixecar Catalunya". Els nacionalistes volen obtenir, com a proposta estrella, un nou pacte fiscal, similar al concert econòmic d'Euskadi i Navarra.

Per contra, el PSC assegura que és l'autèntica "garantia de progrés". Els socialistes estan "orgullosos"  de l'obra de Govern i creuen que ja han fet el "canvi real" que necessita el país, però consideren que la situació actual requereix marcar "un punt i a part" i afirmen que no repetiran la coalició amb Esquerra i Inicativa.

El PSC ha comptat amb el suport del líder del PSOE i president del Govern espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero, i diversos ministres per intentar atraure un desmobilitzat electorat socialistat, situat bàsicament a l'àrea metropolitana de Barcelona. Montilla va anunciar a mitja campanya que no repetirà com a candidat dels socialistes. Els sondejos indiquen que podrien treure els pitjors resultats de la història.

El tercer lloc, en joc entre ERC i PP


Amb un electorat descontent amb la reedició de l'últim tripartit, Esquerra apel•la al vot útil independentista per evitar fugues de vots cap a Solidaritat Catalana, liderada per Joan Laporta, i Reagrupament, encapçalat per l'exdirigent republicà Joan Carretero. El cap de llista d'ERC, Joan Puigcercós, ha posat de condició per a un futur pacte de Govern la celebració d'un referèndum sobre la independència en la pròxima legislatura.

Esquerra també han insistit del "risc" que el PP sigui el nou "àrbitre de la política catalana". Les enquestes vaticinen un important retrocés per ERC, que podria pedre gairebé la meitat dels seus diputats. Aquesta davallada podria comportar que el PP es convertís en la tercera força parlamentària.

La candidata dels populars catalans, Alícia Sánchez-Camacho, ha focalitzat la campanya en mobilitzar tot el votant potencial del PP, després que fa quatre anys Ciutadans va captar l'electorat més espanyolista que discrepava amb el perfil moderat i, en certa mesura, catalanista de Josep Piqué.

A més de les qüestions identitàries, els populars han utilitzat el debat sobre la immigració, amb el joc d'Alicia Croft com a bandera, per no perdre adeptes enfront el partit ultradretà Plataforma per Catalunya, de Josep Anglada.

En canvi, Iniciativa considera que només serà possible sortir de la crisi amb un govern d'esquerres i és l'única formació que defensa una reedició del tripartit. De fet, els ecosocialistes són els únics socis de l'Executiu que podrient mantenir el mateixos diputats obtinguts al 2006, el seu millor resultat des que van deixar de presentar-se sota les sigles del PSUC.

El cap de llista d'ICV-EUiA, Joan Herrera, sembla haver frenat el desgat que ha experimentat la coalició davant les crítiques per la serva gestió al Govern. Així mateix, Ciutadans intentarà conservar el seu espai i, fins i tot, podria augmentar la seva representació, segons indiquen la majoria de sondejos.

L'abstenció també tindrà un paper rellevant i podria augmentar respecte el 44% del 2006. Segons els experts, una baixa participació podria facilitar l'entrada de formacions extraparlamentàries, com Solidaritat, Reagrupament, Alternativa de Govern o Plataforma per Catalunya. La participació condicionarà els resultats i, en conseqüència, els possibles pactes postelectorals. En tot cas, ara és el torn dels catalans per decidir el futur del país.

 
 

Comentaris