“Sembla que els lletrats del Congrés hagin actuat com a lletrats del Tribunal Suprem, haurien d’haver aconsellat la tramitació del suplicatori”. Aquesta és la reflexió de l’exlletrat major del Parlament i professor de Dret, Antoni Bayona, qui ha estat força crític amb l’arquitectura legal del procés sobiranista. En una entrevista col·loqui amb el portaveu jurídic d’ERC, Joan Ignasi Elena, al FAQS de TV3, Bayona considera que el Congrés espanyol no ha defensat prou el “fur” de la cambra davant l’invectiva del Tribunal Suprem contra els presos polítics escollits diputats i senador.
La decisió de suspendre’ls, a parer de Bayona, s’ha fet aplicant un article de la llei d’Enjudiciament Criminal, el 384, que el Suprem no aplicava en la seva petició al Congrés. “El Congrés ha acabat decretant una suspensió dels diputats aplicant un article de la llei d’enjudiciament criminal que hauria d’haver aplicat el Suprem”, ha afegit. De fet, ha volgut “deixar a l’aire” que aquestes alçades del judici, la rebel·lió no està clara i aquesta suspensió està prevista per aquests delicte. “Possiblement per això Marchena no ha volgut prendre la decisió”, ha apuntat.
“El Suprem ha fet una interpretació extremadament formalista de la immunitat: ha vingut a dir que la immunitat protegeix una part del procés judicial i no tota la seva acció penal”, ha aclarit. En aquest sentit, Bayona ha emfatitzat que “la immunitat no és un privilegi sobre la justícia”. De fet, ha recordat que està pensada per protegir la pròpia composició del funcionament del parlament”.
“Sembla que els lletrats del Congrés hagin actuat com a lletrats del Tribunal Suprem. Haurien d’haver aconsellat la tramitació del suplicatori” Antoni Bayona (exlletrat major del Parlament) #FAQSliberteTV3 ?? https://t.co/2VA2KueGg9 #JudiciTV3CatRàdio pic.twitter.com/tSbfyucZDG
— Preguntes freqüents (@FAQSTV3) 25 de maig de 2019
