L'eutanàsia pren partit

La mort d'una dona amb l'ajuda del seu marit, ha obligat a PP, Cs, PSOE, Podemos i Vox a posicionar-se i a marcar perfil propi sobre el dret a una mort digna

Ángel Hernández amb la seva esposa María José
Ángel Hernández amb la seva esposa María José | Telecinco

 

 

 

El suïcidi assistit de María José Carrasco, malalta d'esclerosis múltiple en fase terminal, per part del seu marit, Ángel Hernández, va irrompre amb força just el dia en què s'inicia la campanya electoral per al 28-A. El vídeo en el qual es podia veure com la dona responia a les preguntes sobre si volia morir i afirmant que havia arribat el moment van colpejar amb força l'opinió pública. Més encara, quan Ángel Hernández, va ser detingut i el seu cas va ser traspassat al jutjat específic de Violència contra la dona, seguint la doctrina del Suprem que diu que aquests jutjats assumeixen la instrucció de diligències sobre la mort d'una dona en què la seva parella o exparella hi estigui implicada, sense valorar-ne la intencionalitat. Aquest mateix dimecres, la jutgessa ha rebutjat el cas perquè considera que va existir una petició "seriosa i explícita" de la dona de voler posar fi a la seva vida. Sobre el detingut pesa una imputació d'un delicte de cooperació al suïcidi, acusació que ell mateix ha reconegut.

 

Associacions que defensen una mort digna han posat el crit al cel sobre aquesta situació i han demanat al govern espanyol que despenalitzi de manera "urgent" l'eutanàsia. "És una aberració que a l'acte exemplar d'amor, solidaritat i fermesa d'Ángel Hernández, la legislació actual respongui amb una detenció de 24h i l'amenaça d'una condemna de presó", han manifestat des de l'Associació Dret a Morir Dignament Catalunya. L'entitat també recorda que només un 2% de persones demanen morir per eutanàsia en els països on està regularitzada, com Bèlgica o Holanda.

 

A Catalunya, la consellera de Salut, Alba Vergés, va posar de nou sobre la taula la necessitat de tenir una llei que reguli l'eutanàsia alhora que va recordar que el juliol del 2017 el Parlament va aprovar la despenalització de la llei de l'eutanàsia, només amb els vots en contra del PP i l'abstenció de Cs i va ser enviada al Congrés per modificar el codi penal i aconseguir que aquesta pràctica no fos penada. Tanmateix, allà va ser paralitzada pel PP i Cs. Així, a Catalunya el debat sobre el succeït a María José Carrasco no ha tingut massa projecció més enllà de titllar-ho de desgràcia i pressionar al govern espanyol perquè hi posi solució. 

 

 

PSOE i Podemos contra el "bloqueig" de la dreta

 

No obstant, a Espanya, el fet va agafar just en l'inici de la campanya electoral, motiu pel qual ha estat una ombra que ha sobrevolat mítings i actes durant els darrers quinze dies. Tots els partits ho han aprofitat per marcar perfil, cadascú a la seva manera i fent gala de major o menor ambigüitat en un tema que és de per si delicat. Justament aquest dimarts, en el debat d'Atresmedia, es va tornar a posar sobre la taula què calia fer amb l'eutanàsia. I com era d'esperar no hi va haver sorpreses. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder de Podemos, Pablo Iglesias, van coincidir en retreure a PP i Cs el "bloqueig" a les proposicions de llei, "fins a dinou vegades han impedit que es tramités", va subratllar el socialista. 

 

I és que des del PSOE, des de bon inici, van deixar clar que "la història de l'Ángel y la María José, s'hauria hagut d'evitar abans", i no va amagar que en el cas que la justícia condemnés al marit, hi havia el compromís de parlar "d'indult". Sánchez ha fet servir durant la campanya paraules com "rabia" o "frustració" respecte a aquest cas per no haver pogut tramitar la Llei, sempre recordant que "tenia el suport majoritari de la Cambra" però que Cs i PP l'han "obstaculitzat amb tracamanyes parlamentàries" sense "pensar més en la gent, gent que necessita aquest tipus de drets". 

 

Per la seva banda, Podemos porta en el seu programa electoral per al 28-A diverses mesures per millorar l'assistència sanitària a l'estat, una de les quals, la regulació de l'eutanàsia. Iglesias sempre s'ha mostrat clar en aquest tema i sense vacil·lacions, prenent el compromís de registrar una llei "amb totes les garanties necessàries" per a les persones que opten per posar fi a la seva vida, així com per aquells professionals o familiars que les assisteixen. El secretari general del partit morat va classificar d"'indecent" la detenció d'Ángel Hernández i ha demanat als partits polítics deixar la "hipocresia" a un costat i legislar el dret a morir amb dignitat.

 

 

 

 

Cs i PP, discrepància però fent pinça units

 

El candidat de Ciutadans, Albert Rivera, durant el darrer debat a Atresmedia va demanar als líders dels populars, Pablo Casado, que "rectifiqués" en la pròxima legislatura, va demanar "valentia" i va incidir amb la necessitat de "regular" l'eutanàsia i una llei de mort digna. La formació taronja reconeix el "dret de tots els ciutadans a rebre cures pal·liatives i a morir sense dolor", i parlant específicament de l'eutanàsia es comprometen a "despenalitzar" aquesta pràctica pels professionals que hi participin, "garantint sempre el dret a la llibertat de consciència". Resulta sorprenent però que mentre Rivera s'ha mostrat "commocionat" pel desenllaç del matrimoni d'Aravaca, criticant la detenció del marit i insinuant que si ell estigués en la mateixa situació "no posaria la mà el foc que no fes el mateix", en el Congrés, el seu partit s'ha mostrat obstruccionista, potser però pensant més en la proximitat d'eleccions que no en el fons de la qüestió.

 

El líder del Partit Popular, Pablo Casado va presumir aquest dimarts de ser el "partit pioner en regular la mort digna en parlaments com Galícia o Madrid", clar que es referia a "cures pal·liatives i la sedació en el moment final", deixant "l'altra qüestió" com a un fet que s'ha de parlar "amb un comitè de bioètica" i, fent un gir rocambolesc, va lligar-ho amb els problemes de les llistes d'espera en la Llei de la dependència. El programa electoral del PP no recull la Llei de l'Eutanàsia, només posa l'èmfasi en les cures pal·liatives i en el testament vital com a una "fórmula de manifestació" de la voluntat dels pacients en el cas de situació terminal, tot i que resulta ambigú saber en què legalment es plasmaria. Molest perquè s'ha utilitzat "un cas concret per fer campanya", ha volgut "separar les meves creences personals" amb la seva postura per no aprovar la Llei.

 

Vox i l'església, de la mà

 

Finalment, dos dels darrers interlocutors en el debat sobre l'eutanàsia són Vox i el paper de l'església, encara amb un pes molt important en l'esdevenir de l'estat espanyol. Pel que fa al partit d'ultradreta liderat per Santiago Abascal la posició és clara: creu que regular l'eutanàsia "podria obrir la porta a situacions perilloses" on els avis quedessin desemparats i en mans de les seves famílies. Deixant clar que "Vox no està d'acord en acabar amb la vida de qualsevol ésser humà" consideren que cal posar l'atenció en enviar missatges "d'esperança, pensar en aquelles persones que volen tirar endavant" i "protegir el més dèbil". 

 

Aquesta opinió és compartida per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), en què en boca del seu secretari general i portaveu, Luis Argüello, en conèixer el cas ja anteriorment mencionat va mostrar-se contundent: "L'església catòlica és totalment contrària a la mort provocada". Malgrat que asseguren que la "presó" no és una bona solució, subratllen que "la mort provocada mai és una solució als conflictes, ni en el cas de l'avortament ni en el cas de l'eutanàsia".

 

Comentaris