La setmana passada el ministre de l’Interior, José Ignacio Zoido, va informar al Congrés que la despesa de l’operatiu policial contra l’1-O es va enfilar fins els 87 milions d’euros. Una xifra que suposa gairebé el 10% de la despesa total del ministeri de Defensa espanyol en missions a l’exterior. De fet, és paradigmàtic que l’Estat es va gastar més diners en intentar aturar amb la policia i la guàrdia civil el referèndum que no pas en rescatar immigrants a la Mediterrànea.
Concretament, la Moncloa es va gastar 84,3 milions d’euros durant el 2017 en el marc de l’Operació EUNAVFORMED Sophia, que el ministeri de Defensa defineix com un “operatiu militar que dende la Unió Europea a la Mediterrània central meridional, enfront de les costes líbies, per lluitar contra les xarxes de tràfic de persones, prevenir fluxos de migració irregular i evitar que mori més gent al mar”.
Segons el dossier que ha remès la ministra Dolores de Cospedal al Congrés per la compareixença que demà farà al Congrés, aquesta és una de les 17 missions militars a l’exterior que les forces armades espanyoles han portat a terme durant l’any passat. Només dues missions han superat la despesa de l’Estat contra l’u d’Octubre: la del Líban, amb 138 milions d’euros gastats per més de 600 efectius i Irak, amb 123 milions amb 540 militars destinats.
Han costat menys que l‘Operació Copèrnic l’operació a Mali, a la que s’ha invertit 73 milions d’euros; l’operació Atalanta contra la pirateria a Somàlia, amb 74, 2 milions, als que cal afegir 3,4 milions per ensinistraments de militars somalís; 8,3 milions per la missió de la República Centreafricana; 22,1 milions per Gabon i el destacament al Senegal, 36,4 milions.
S’afegeixen a aquesta llista, fins i tot, col·laboracions en altres operatius a canvi del silenci amb el procés català, com va reconèixer el mateix ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García Margallo. Aquest és el cas dels 63,4 milions per protegir Estònia de Rússia o el desplegament de l’Exèrcit de l’aire a Lituània, amb 48,7 milions.
El destacament de la bateria antimissils de Turquia va sumar 38,3 milions, i la participació a les Forces Navals Permanents de l’OTAN, per un import de 84,1 milions. Així mateix, l’operació Sea Guardian que li va costar a la caixa de l’Estat, 27,1 milions. Les operacions ‘més barates’ han estat 6,7 milions per les tropes a Afganistan; 3,5 milions a Colòmbia i 400.000 euros per tres militars a Bòsnia.
