L’Estat ha recorregut al TC una quinzena de lleis catalanes des del 2015

Sanitat, habitatge, tributs, educació, treball, dret civil, investidura telemàtica, canvi climàtic i consum, algunes de les matèries impugnades

L’estira i arronsa entre la Generalitat i l’Estat a l’hora d’exercir competències és un dels exemples més evidents que el sistema autonòmic dissenyat amb la Transició espanyola per gestionar les nacionalitats històriques fa aigües. El nombre de litigis entre ambdues administracions sobre la constitucionalitat o no de les lleis provinents de Catalunya o de Madrid, és a dir, sobre a qui correspon legislar sobre una matèria i si això pot provocar diferències entre els ciutadans de l’Estat, evidencia l’intent constant de recentralitzar el poder a Madrid. Més encara, des que el Tribunal Constitucional va emetre la sentència contra l’Estatut que havia aprovat el Parlament de Catalunya el 2005.

En els anys més àlgids del conflicte polític entre Espanya i Catalunya, entre el 2015 i el 2019, l’alt tribunal ha analitzat, o analitza encara, una vintena de conflictes competencials sobre lleis socials, econòmiques i també de calat polític en àmbits com la sanitat, l’habitatge, els tributs, l’educació, el món laboral, el dret civil català, la llei de la presidència de la Generalitat, el canvi climàtic o el consum, segons dades de la Generalitat. D’aquests vint conflictes competencials, setze han estat plantejats per l’Estat contra lleis catalanes, mentre que quatre corresponen a recursos d’inconstitucionalitat presentats per la Generalitat contra legislació espanyola que podria envair competències pròpies de l’autogovern català. 

Imatge exterior de la façana del Tribunal Constitucional

Imatge exterior de la façana del Tribunal Constitucional

 

Dues victòries, sis derrotes

De la vintena de lleis escrutades per l’alt tribunal per contrastar la seva adhesió o no a la carta magna espanyola, vuit ja han estat resoltes, dos a favor de la Generalitat i sis amb victòria per a l’Estat. El Govern català ha obtingut la raó del TC en un recurs de l’Estat contra diversos preceptes de la llei de l’impost sobre els habitatges buits. També ha parat el cop del recurs de l’Estat contra la llei de l’impost sobre els actius no productius d’empreses. Madrid considerava que aquest impost era una duplicació d’altres tributs, com el de béns immobles, l’impost sobre vehicles de tracció mecànica i l’impost sobre el patrimoni, de manera que vulnerava la LOFCA i el principi de territorialitat dels impostos autonòmics. Però el TC va desestimar aquest recurs d’inconstitucionalitat.

Per contra, l’alt tribunal ha donat la raó a Madrid en diversos recursos contra normativa catalana. Per exemple, ha tombat la llei de les voluntats digitals i de modificació dels Llibres Segon i Quart del Codi Civil de Catalunya, que tenen per objecte la creació i regulació del Registre electrònic de voluntats digitals. La Llei va crear el registre de caràcter administratiu per donar publicitat i sense efectes jurídic civils, de la darrera voluntat en relació al destí que s’atorga als arxius digitals generats en vida. Però el recurs es va plantejar en considerar que s’envaeix la competència reservada a l’Estat en matèria d’ordenació de registres i instruments públics.

En matèria de tributs, es va plantejar un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei catalana de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos, en concret, contra l’impost creat pel Govern sobre el risc ambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics. El TC ha apreciat que es vulneren articles de la Constitució i de la LOFCA. En un àmbit similar, l’Estat va recórrer la llei del canvi climàtic, i els magistrats del Constitucional han estat en la seva major part el recurs presentat pel govern espanyol.

També ha estimat parcialment el recurs de l’Estat contra la llei de vetllaria per la ciberseguretat de Catalunya, entesa com a seguretat de les xarxes de comunicacions electròniques i dels sistemes d’informació. El TC declara constitucional la llei, però prohibeix que l’Agència de Ciberseguretat pugui dur a terme el servei públic de coordinar la ciberseguretat en l’àmbit de Catalunya, limitant-lo només a les administracions públiques. També s’ha declarat inconstitucional la llei de les associacions de consumidors de cànnabis.

I finalment, el TC ha tombat la llei de modificació de la llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern. Aquesta modificació va introduir en el procediment d’investidura del president de la Generalitat una regulació per al cas que el ple del Parlament autoritzi que el debat d’investidura se celebri sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata. Una modificació que havia de servir per poder investir a distància el president a l’exili, Carles Puigdemont.

Diverses lleis del Parlament han acabat al TC

Un moment del Ple del Parlament (PARLAMENT DE CATALUNYA)

Pendents de sentència

Per contra, encara hi ha nou litigis pendents de sentència. És el cas d’un recurs presentat per la Generalitat contra l’Estat en relació a diversos preceptes del decret sobre finançament de l’adaptació de les línies elèctriques d’alta tensió per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i l’electrocució en línies elèctriques d’alta tensió, en què el Govern català considera que s’envaeixen les seves competències. També s’esperen notícies de l’alt tribunal pel que fa a un recurs de la Generalitat contra la normativa espanyola que regula les proves de l’avaluació final de l’Educació Primària, i també contra el Reial decret pel qual es regulen les avaluacions finals d'educació secundària obligatòria i de Batxillerat. En matèria de Treball, el Govern de la Generalitat va plantejar el Recurs d’Inconstitucionalitat contra determinats preceptes del Reial decret que prorroga i modifica el Programa d’Activació per a l’Ocupació, i un altre contra diversos preceptes de la llei estatal de règim jurídic del sector públic.

 

En la direcció contraria, el govern espanyol ha impugnat al TC el llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i també ha plantejat un recurs contra l’article 5 del Codi Tributari de Catalunya i d'aprovació dels Llibres Primer, Segon i Tercer relatius a l'Administració tributària de la Generalitat. Madrid considera que la Generalitat no té competències per regular de forma tan àmplia un Codi Tributari, ja que la Constitució reserva a l’Estat la potestat originària de crear tributs, i que el govern català només pot crear tributs propis d’acord amb la Constitució i regular-los en coordinació amb la hisenda estatal.

El Tribunal Suprem també dirimeix encara un recurs de l’Estat espanyol contra les lleis catalanes de l’Agència de Protecció Social i de l’Agència de Ciberseguretat, adduint que, en realitat, la Generalitat estava creant estructures d’Estat per a la República. I finalment, l’Estat va dur a l’alt tribunal la llei de comerç, serveis i fires, també a l’espera de sentència.

Aula d'escola

Les competències en educació, unes de les més conflictives amb l'Estat

Però també hi ha un parell de litigis al Constitucional en què ha estat el govern de Madrid qui ha reculat en arribar a un acord amb l’executiu català, en el marc de la reunió bilateral Estat-Generalitat del 2 d’agost de 2018. Aquest darrer és el cas de la llei d’universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut. L’Estat va desistir del recurs, atenent al fet que el Congrés dels Diputats –ja amb majoria alternativa al PP- havia aprovat recentment una normativa bàsica que reconeixia el dret a l’assistència sanitària. També és el cas dels recursos d’inconstitucionalitat presentats contra la llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i la de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. Aquesta llei s’havia aprovat en exercici de les competències assumides per la Generalitat en matèria d’habitatge i de consum i preveia mesures per protegir les persones i unitats familiars en situació d’exclusió residencial. Però en la reunió del 2 d’agost, l’Estat va desistir parcialment dels recursos en entendre que les lleis es podien interpretar correctament d’acord amb la Constitució i l’Estatut.

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez

 

Comentaris (5)
odisea Fa 2 mesos
Si fueramos valientes inteligentes y querer que todos vivamos mejor en Catalunya en un pais que no nos quieren,solo para cobrar,ya seriamos independientes,solo falta valor.
Ineptes. Fa 2 mesos
Doncs potser que els politiquets catalans espavilin d 'una puta vegada, no?...... podríeu començar per no col.laborar amb cap partit espanyol i pressionar a Madrid amb alguna cosa més que xerrameca buida. Potser que apreneu dels vascos.
JordiP Fa 2 mesos
Els vascos, nen, són amos dels seus diners. Només han de pagar a Espanya una quantitat (el Cupo) tan cómoda que va d'un pèl que no resulti negativa, és a dir, a cobrar. Els recursos d'anticonstitucionalitat de Madrit contra les lleis del Parlament basc i els decrets del seu Govern venen a ser com papel higiènic. Ja voldríem nosaltres estar en aquesta mateixa situació. I no diguis que en Pujol ho va rebutjar perquè no és cert ni els militars (la dreta, al rerefons) ho hauria tolerat. Ni
Baix Emporda Fa 2 mesos
Pero jo voldria sapiguer quantas lleis d'altres comunitats autonomas ha recorregut el gobern del mon mundial de torn al TC. desde el 2015.
Jo mateix Fa 2 mesos
Repressió O estat de setge ?
expat Fa 2 mesos
15??? aleshores les ha recorregudes totes!!!!
JordiP Fa 2 mesos
Cert. No es tracta de vetllar per la constitucionalitat de les lleis sinó de dificultar la normalitat legislativa de Catalunya. De tocar el cataplins, vaja. Castella sempre ha fet el mateix, al menys des del primer Trastàmara rei d'Aragó.