L'esquerra a Espanya i Esquerra a Catalunya

El PSOE podria governar amb Cs o intentar pactar amb Unidas Podemos i els independentistes | El PP pateix una derrota històrica

Pedro Sánchez valorant el resultat electoral davant de militants i simpatitzants a la seu de Ferraz
Pedro Sánchez valorant el resultat electoral davant de militants i simpatitzants a la seu de Ferraz | ACN

 

 

11 anys han hagut de passar perquè el PSOE torni a guanyar unes eleccions generals. I ho ha fet aquest 28 d'abril, amb una participació històrica -més del 75% a l'Estat-, que claríssimament ha beneficiat a les esquerres. La suma dels socialistes (123) amb Unidas Podemos (42) arriba als 165 diputats, lluny del resultat dels tres partits de dretes, que sumen 147 escons -la majoria absoluta es troba en 176-. Així les coses, l'esquerra podria governar a Espanya, ja que tot i que el PSOE i Ciutadans (57) sumen majoria absoluta (180), els socialistes també la sumarien amb Unidas Podemos i el suport de formacions independentistes (180 només amb ERC i 187 si s'hi suma també a JxCat). A més, el líder de Cs, Albert Rivera, ha donat per fet que la seva formació no governarà amb Pedro Sánchez i que el seu lloc estarà a l'oposició.

 

El PSOE també tindria la possibilitat de sumar amb el PNB i alguns altres partits més petits, tot i que li faltaria algun escó per arribar a la majoria absoluta. En tot cas, en tindria prou amb una abstenció d'ERC perquè Sánchez fos investit president en segona votació. Els resultats dels socialistes han estat realment bons, especialment si els comparem amb la segona força, el PP. El PSOE pràcticament ha doblat el resultat dels populars, que han tret aquest diumenge el pitjor resultat de la història, ja que mai havien obtingut menys de 107 escons. En aquests comicis només han aconseguit 66 diputats, el que suposa una davallada de 71 diputats respecte les eleccions de l'any 2016. Per la seva banda, Ciutadans s'ha apropat bastant al PP, ja que el partit d'Albert Rivera s'ha situat en tercera posició, amb 57 escons, passant per davant d'Unidas Podemos, que perd representació, dels 71 del 2016 als 42 d'aquest diumenge.

El president del PP, Pablo Casado, a la roda de premsa per valorar els resultats electorals de les espanyoles
El president del PP, Pablo Casado, a la roda de premsa per valorar els resultats electorals de les espanyoles | ACN

 

 

VOX ha entrat al Congrés dels Diputats amb 24 diputats, però per sota de les expectatives. D'aquesta manera, l'extrema dreta torna a tenir representació en el parlament espanyol -no la tenia des de l'any 1979-.  El partit que lidera Santiago Abascal ha passat de tenir una presència testimonial en les eleccions del 2015 i 2016 amb 58.114 vots (0,23%) i 47.182 vots (0,2%). La fragmentació en tres partits ha perjudicat clarament a les dretes, i especialment tocat surt el líder del PP, Pablo Casado. De fet, així mateix ho ha reconegut ell mateix: "És un resultat molt dolent", ha dit en la seva compareixença per valorar la nit electoral. D'aquesta manera, la victòria del PSOE és contundent: els socialistes s'han imposat a pràcticament tots els territoris de l'Estat, excepte a Catalunya, el País Basc, -on ha guanyat el PNB- i Navarra -on s'ha imposat la coalició de Navarra Suma-. 

 

ERC, resultats històrics

Joan Tardà i Gabriel Rufián s'abracen a la seu electoral d'ERC
Joan Tardà i Gabriel Rufián s'abracen a la seu electoral d'ERC | Jordi Borras

 

 

A Catalunya, també s'ha imposat l'esquerra. En aquest cas, Esquerra. Els republicans han aconseguit uns resultats històrics, amb 15 diputats, que són 6 diputats més dels que van obtenir els republicans en les darreres eleccions espanyoles del 2016. El partit d'Oriol Junqueras s'imposa a Girona (3), Lleida (2) i Tarragona (2) i queda segon a Barcelona (8), i ha guanyat per primera vegada unes eleccions espanyoles a Catalunya. Per la seva banda, el PSC ha obtingut la segona posició amb 12 diputats, i guanya a la circumscripció de Barcelona. En els passats comicis, els socialistes catalans van obtenir el pitjor resultat de la història amb 7 diputats, i ara, amb la mateixa cap de llista, Meritxell Batet, n'han aconseguit 5 més.

 

En Comú Podem ha aconseguit 7 diputats, exactament els matixos que JxCat, que en perd un en relació a les últimes eleccions. Per la seva banda, Ciutadans ha tret 5 diputats, mentre que el PP i VOX només han aconseguit un diputat cadascun. El partit d'Abascal va sumar 465 i 198 vots en els dos comicis anteriors, mentre que aquest 28 d'abril n'han obtingut prop de 145.000 i un diputat, el cap de llista per Barcelona, Ignacio Garriga. El partit que lidera Albano Dante-Fachin, Front Republicà, no ha aconseguit entrar al Congrés dels Diputats, tot i que s'ha quedat a les portes d'obtenir representació amb uns 111.000 vots i un 2,7% dels sufragis. 

La cap de llista del PSC, Meritxell Batet, somrient en la valoració dels resultats del 28-A
La cap de llista del PSC, Meritxell Batet, somrient en la valoració dels resultats del 28-A | ACN

 

 

Majoria absoluta del PSOE al Senat

 

D'altra banda, el PSOE ha aconseguit la majoria absoluta al Senat, ja que ha obtingut 122 dels 208 senadors que estaven en joc aquest 28-A. D'aquesta manera, els socialistes han capgirat la situació que hi havia a la cambra alta espanyola la legislatura passada, quan la majoria absoluta estava en mans del PP. Als 122 senadors aconseguits -43 al 2016-, cal sumar-hi els 18 que té per designació autonòmica per arribar a la majoria absoluta. El Senat és clau per aprovar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. El PP obtingut 55 senadors, molt per sota dels 130 que va tenir el 2016. A Catalunya, ERC s'ha imposat amb claredat, ja que ha aconseguit 11 dels 16 senadors que estaven en joc, un més que el 2016. El PSC n'ha aconseguit 3 -no va aconseguir representació el 2016- mentre que JxCat manté els 2 que va aconseguir CDC. En Comú Podem ha perdut els 4 senadors obtinguts el 2016.

 

 

La participació més alta dels últims 15 anys

 

La participació en els comicis d'aquest diumenge ha marcat la cota més alta dels últims quinze anys i s'ha convertit en la sisena més elevada de la democràcia, en ascendir fins al 75,76%. L'abstenció, per tant, s'ha quedat en el 24,25%. Aquesta dada se situa nou punts per sobre de la xifra de participació registrada en els passats comicis de juny de 2016, que es va quedar en el 66,48%, i supera la xifra de 2015, l'any en què va acabar el bipartidisme, quan va ser del 73,2%. A Catalunya, la participació ha pujat 14 punts, amb 4.123.675 votants -el 77,58% del cens-, en una jornada que s'acosta als rècords històrics de participació obtinguts a Catalunya en les primeres eleccions de la democràcia el 1977 -el 79,54%- i el rècord històric del 1982 -el 80,83%-.

 

 

Comentaris