Mal gust de boca i cert ressentiment dins la majoria parlamentària independentista és el que ha quedat després de la darrera crisi interna. La decisió de deixar sense sou als diputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva per ordre del jutge instructor Pablo Llarena ha deixat una màcula entre Junts per Catalunya, partidària de no suspendre les condicions dels diputats, i ERC que no vol generar més problemes entre la justícia i el Parlament.
L’entramat polític i administratiu del Parlament, la cap de l’Oïdoria de comptes de la cambra, Maria Guiu, i el president de la cambra, Roger Torrent, ha permès deixar sense salari presos i exiliats polítics amb tota la simbologia política que això representa. Tot amanit amb un mal rotllo intern, on fins i tot, va aparèixer un wattsapp que va embolicar la troca.
Tot comença quan l’Administració parlamentària i l’Oïdoria de comptes rep la interlocutòria de Llarena notificant la suspensió dels diputats. Un document que Guiu interpreta com una obligació d’aturar els pagaments de la nòmina dels presos i exiliats polítics. Una decisió que comunica i consulta a Xavier Muro, el secretari general del Parlament, màxim responsable de la gestió de la cambra.
Segons ha pogut saber el Món, Muro va aconsellar a Guiu que consensués o, en tot cas informés, la decisió amb el president Torrent, que qui en darrera instància ha de signar les nòmines tant del personal del Parlament com dels càrrecs electes i passar l’ordre a la Coordinació de nòmines i previsió social de la cambra. I així fou, quan el mateix Torrent va donar el vist i plau i va signar l’ordre de pagament amb la retirada del salari dels presos i exiliats polítics.
De fet, hi havia només un precedent d’una situació semblant. Concretament, quan unilateralment l’Oïdora de Comptes va retirar les indemnitzacions i bestretes per desplaçaments, dietes i quilometratge dels càrrecs electes empresonats el mes de març. Una decisió que va comptar també amb la signatura del President per “obligació administrativa”. Des de la presidència insisteixen que és una decisió “tècnica i administrativa que s’escapa de les seves funcions”. Un argument que no convenç als membres de la Mesa de JxCAT que recorden que ni la retirada de les indemnitzacions d’aleshores ni la retirada del sou d’ara han passat per Mesa. No així amb el debat sobre la suspensió de les funcions parlamentàries de l’article 384 de la Llei d’Enjudiciament Criminal que “inhabilita” els acusats per la “Causa Especial” de l’1-O que instrueix Llarena al Suprem. Un debat que es va resoldre sense acord, amb batussa integna entre JxCat i ERC, i amb la desconvocatòria del darrer ple del curs polític.
Comissió de l’Estatut
Per altra banda, la intenció de JxCAT, i també de la CUP, és que la decisió sobre els diputats no passi per Mesa, sinó per la Comissió de l’Estatut del Diputat, presidida per JxCAT, que emetria un dictamen que aniria a votació al ple del Parlament. I aquí els diputats i diputades estan protegits per la inviolavilitat del seu càrrec, de manera que cap jutge no podria imputar-los cap delicte. Tant és així que els 72 diputats que van votar la declaració de la independència el 27O no han patit represàlies judicials.
