L'Ajuntament de Lleida retirarà les distincions i honors a una desena de franquistes

El tractament dels símbols franquistes ha generat una gran controvèrsia a la ciutat, després que el PSC tingui acords amb Ciutadans

 

 

El Ple de l'Ajuntament de Lleida ha aprovat amb el suport de tots els grups, exceptuant el PP, la retirada de les distincions i honors concedits en el seu moment per la Paeria a una desena de persones vinculades amb la dictadura franquista, entre les quals antics governadors civils o els exalcaldes Juan Casimiro Sangenís i Francisco Pons. Tot i això, no ha prosperat el punt de la mateixa moció, presentada per la Crida-CUP, que demanava declarar aquestes persones non grates a Lleida. 

La néta del militant del PSUC Antonio Cantana, que va rebutjar un carrer fins que no es retiressin les plaques franquistes | Jordi Borràs

 

 

L'Ajuntament de Lleida retirarà les medalles, honors i distincions concedides a una desena de persones que van tenir vinculació amb el franquisme, després que el Ple hagi aprovat una moció de la Crida per Lleida-CUP en aquest sentit. En concret, fa referència a persones que van ocupar algun càrrec durant la dictadura com ara els exgovernadors civils Juan Antonio Cremades, José Carrera Cejudo, Alberto Fernández Galar i José Aparicio Calvo-Rubio i els que van ser alcaldes de la ciutat Francisco Pons i Joan Casimiro Sangenís, que en el cas d'aquest darrer també va ser president de la Diputació de Lleida. Altres dels noms amb passat franquista a qui també es retiraran els honors concedits en el seu moment per la Paeria de Lleida seran Eduardo Aunós, Gonzálo Fernández de la Mora, Blas Pérez González i el militar Joan Campora. 
 

 

 

El portaveu de la Crida-CUP, Pau Juvillà, ha destacat que la retirada dels honors i distincions a aquestes personalitats franquistes suposa un "petit pas més per la justícia social", després que la Paeria retirés el 2009 la medalla de la ciutat a Francisco Franco, i ha recordat que encara queden carrers a la ciutat dedicats a persones que van tenir vinculació amb el règim "feixista". Per la seva banda, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, tot i manifestar el suport de l'equip de govern a la retirada del honors a aquestes deu persones ha volgut posar de relleu alguns dels projectes duts a terme per Sangenís i Pons durant l'etapa que van ser alcaldes de Lleida com ara, en el cas d'aquest darrer, el parc de les Basses, el desenvolupament del polígon el Segre o de l'estació d'autobusos. 

El PP ha estat l'únic grup en votar en contra del text en considerar que "no té sentit" retirar uns honors i distincions a unes persones que ja estan mortes ja que aquests reconeixements de la ciutat "van quedar extingits amb la seva defunció". La moció també demanava declarar "non grates" aquestes deu persones, però aquest punt ha quedat rebutjat pels vots contraris del PSC, Cs i PP i l'abstenció del PDeCAT-Unió. 

 

Comentaris