La Diada de l’ANC ha triomfat. I amb la sensació que ho fet sense despentinar-se. En una jornada especial, una Diada amb presos polítics, exiliats i l’estaborniment general provocat per un octubre de l’any passat intens, estrany, incomprensible i esgotador havia deixat el llistó ben alt. Però se n’ha sortit i amb nota amb una demostració que supera totes les ITV de la capacitat de mobilització de l’entitat.
La performance de l’acte ha estat resolta amb una motivació especial dels participants. La Diagonal desbordada i una onada sonora impressionant ha “tirat a terra” les parets d’un mur de cartró pedra amb la imatge del Rei d’Espases i alres alegories dels grillons del regne d’Espanya.
A la fila zero, representants de tots els partits polítics independentistes, dirigents de les entitats sobiranistes com Òmnium, ANC i AMI, membres de la societat civil sobiranista, familiars dels presos polítics i exiliats i representants de diversos moviments d’alliberament nacional així com representants dels Comitès de Defensa de la República han participat complint el reglament general dels manifestants, fent cas a les instruccions i amb el crit unànim de “ho hem tornat a fer”. Tothom content i semblava que les diferències internes no han acabat d’esquerdar la sempre buscada unitat d’acció independentista. Al capdavall, és la treva anual de la Diada. El calendari d’efemèrides que vindrà ja són figues d’un altre paner.
Però un dels moments amb més intensitat i més aplaudiments ha estat la intervenció de l’advocat de Clara Ponsatí i rector de la Universitat de Saint Andrews escocessa. Amer Anwar, amb el seu posat tradicional, vestit de lletrat i amb un gran llaç groc a la solapa, ha sortit amb un plec de papers que ha esperonat els assistents de primera fila que han interromput amb aplaudiments i celebracions un discurs més que contundent. De fet, Anwar ha posat en valor la lluita del poble català per assolir el seu dret a l’autodeterminació i ha carregat els neulers contra la repressió de l’Estat.
Sense manies, amb joc ras i cop de peu endavant, ha acusat a Pedro Sánchez de fer “xantatge” i no pas negociació. Per fer-ho, ha utilitzat una imatge colpidora. “Entra un criminal a casa, agafa el nen i li posa una pistola al cap, i diu que vol negociar”, ha expressat comparant la situació de força de l’Estat contra el moviment independentista. “Davant d’un Estat demofòbic que només té la violència com a argument, no s’ha de cedir! El moviment independentista teniu les idees, teniu la força de la raó. Sou al costat bo de la història i guanyareu!”, ha reblat.
L’advocat de Ponsatí ha lloat la lluita sobiranista i ha assegurat que la “llibertat del poble de Catalunya és la llibertat del poble escocès”. En aquest sentit, ha criticat amb duresa la reacció de l’Estat contra el Primer d’Octubre i les seves conseqüències. “Franco estaria orgullós de l’Espanya moderna”, ha conclòs. Els comentaris entusiastes i irònics com: “Em sembla que parla més clar que tots els d’aquí” o “Diria que no està gaire a favor del referèndum pactat”. El crit del públic, evident: “President, president!”.
