L’acusació popular del cas 9N, encapçalada pel Sindicat Professional de policia i la Unió Federal de Policia, ha demanat sis anys de presó per a l’expresident de la Generalitat Artur Mas, per a l’exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i per a qui va ser consellera d’Ensenyament Irene Rigau per organitzar la consulta sobre la independència el novembre del 2014.
En el seu escrit d’acusació presentat aquest dilluns davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i a què ha tingut accés Europa Press, els sindicats, d’acord amb les altres acusacions, demanen enjudiciar-los per desobediència greu, prevaricació administrativa i malversació de cabals públics -aquest últim delicte és el que implicaria una pena de presó-.
A més de la pena de presó, els sindicats sol·liciten la inhabilitació de Mas, Ortega i Rigau per deu anys, en el cas que el tribunal apreciï el concurs medial entre els tres delictes, o de 12 si es preveuen per separat. A diferència de la Fiscalia, que no aprecia malversació –per això es va limitar a demanar la inhabilitació dels tres per deu anys per desobediència i prevaricació–, l’acusació sí que preveu aquest suposat delicte per haver fet servir “quantiosos fons públics que van facilitar la indispensable infraestructura informàtica i logística”.
En concret, xifra en 4,7 milions d’euros el cost del 9N: un conveni amb el Cire per 50.317 euros; pagament a Solucions Tics i subcontractistes de 698.685; disseny d’una campanya informativa per 21.767; registre del domini www.participa2014.cat per 74 euros; suplement de l’assegurança dels voluntaris per 1.409; campanya mediàtica anterior i coetània al 9N per 806.403; producció de campanya informativa per 21.767; 16.175 en missatgeria i 307.963 en redacció, disseny i distribució de la carta de participació.
A aquestes quantitats, el Sindicat Professional de Policia i la Unió Federal de Policia afegeixen la utilització dels 7.000 ordinadors adquirits amb diners públics i usats per a les votacions, amb un preu de 2.786 euros. L’acusació veu provat que que Mas, Ortega i Rigau van permetre les activitats de preparació de la consulta i actes vinculats a ella i no van suspendre, després de la decisió del TC, els contractes aprovats amb diferents entitats per a la celebració de la consulta.
Per exemple, enumera la distribució del material confeccionat per a la consulta, la instal·lació dels ordinadors sufragats per diners públics en els diferents instituts o la contractació de tècnics informàtics que van estar pendents de la solució d’incidències informàtiques en el web i en els programes informàtics de recollida de dades de la votació. “Aquesta quantitat de diners públics no ha estat destinada al desenvolupament d’una funció pública, ni aplicada a un final lícit, sinó que es va destinar, indegudament, a la celebració d’un acte il·legal, que havia estat prohibit pel Tribunal Constitucional”, conclou l’acusació popular.
Base de dades i responsabilitat civil
Tot i que com a acusació popular no poden demanar responsabilitat civil, sí sol·liciten al TSJC que reservi accions a la Generalitat per si de cas fora del seu interès reclamar els diners públics gastats i que s’enviï al Tribunal de Comptes per si de cas hagués algun il·lícit comptable. Pel que fa a la utilització de les bases de dades per a la consulta, l’acusació demana al tribunal que remeti les actuacions a l’Agència de Protecció de Dades perquè ho investigui.
