L'acte institucional de la Diada insta a la gent a "adonar-se del poder que té"

L’acte institucional de la Diada, un espectacle sentit i visual, amb els presos i exiliats polítics de protagonistes

La gent no s’adona del poder que té”. Aquest ha estat el títol de la peça que ha obert el repertori de l’acte oficial de la Diada a la Plaça Sant Jaume celebrat aquesta nit. La pluja d’ahir va obligar a posposar un espectacle visual i molt televisiu que ha esdevingut una cerimònia desacomplexada dedicada als presos i exiliats polítics i a les lluites històriques com la vaga de la Canadenca aprofitant que enguany es compleix el centenari.

 

 

A la plaça Sant Jaume, en un escenari sobri de dues pantalles, que cobrien la façana del palau de la Generalitat on s’hi llegia, en un groc llampant, la paraula “Tornarem”. Un mot que ha esdevingut un símbol de la “mobilització permanent” que albira el sobiranisme en la defensa del dret a l’autodeterminació. D’aquí que la primera actuació s’hagi dedicat a recordar el poder de mobilització de la gent agafi un cos especial. Un missatge directe i diàfan cap al sobiranisme civil, al ciutadanisme mobilitzat que lluny de les institucions continuï portant la iniciativa d’un procés costós, difícil i, en molta mesura, dolorós.

 

Tota la semiòtica, el contingut, les actuacions anaven dirigides i encaminades a recordar el procés i la fam repressiva que ha obert a l’Estat. Com fa cinc anys amb el “Érem. Som. Serem” del Tricentenari, la utilització del verb “Tornarem” s’ha convertit en sinònim de persistència tot i que encara cap dels operadors independentistes tingui cap idea clara en quin mitja i de quina manera s’ha de tornar. Un “Tornarem” de reminiscències clares al judici del procés quan Jordi Cuixart es va dirigir al Tribunal Suprem i va advertir que “Ho tornarem a fer”.

 

 

L’acte institucional de la Diada però va més enllà d’una manifestació ideològica. És el significat i el contingut que les institucions catalanes li donen a l’11 de Setembre. Unes institucions recuperades abans que la Constitució que branda l’Estat per intervenir-la. En aquest sentit, el guió d’avui ha apostat fort. Han aparegut a la pantalla tots els presos polítics. Cadascun per separat i amb un escrit seu estampat a la façana de Palau explicant allò que es van endur a la presó. Les paraules eren dures. “Porto el pin de consellera per recordar sempre on som”, ha escrit Dolors Bassa. “Porto un bolígraf de tinta lila”, ha escrit l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. L’exili també ha tingut el mateix protagonista. Tots els exilats han tingut el seu minut de glòria. Amb paraules i imatges.

 

 

 

“Llibertat” ha estat el crit espontani del públic que ha omplert Sant Jaume per viure l’acte en rigorós directe. Amb tots els vips al davant, els que veuen que qualsevol errada o descuit els pot portar pel pedregar de la judicatura espanyola. Tot i això, que la institució, que la Generalitat recordi la Diada no com una derrota del 1714 sinó com un combat contra unes lleis injustes que porten a l’exili i a la presó actual és la prova patent que la reivindicació continua. La manifestació de la tarda n’ha estat l’exemple. Malgrat tot, quan l’Espanya Estat desperti després del cansament que suposa saltar-se els límits, se n’adonarà que el monstre, el seu monstre particular encara és allà. Fins i tot, manant el poder regional cedit.

 

Comentaris (5)
Angels Fa 6 dies
Jajaja flojita multiplicarla por 2 si es q sabeis. La Sra. Colau y sus ayudantes ya cuentan los asistentes antes de cualquiera manifestacion en Barcelona. Me gusta lo gracioso q sois, seguir asi
“La gent no s’adona del poder que té” Fa 6 dies
Si s'en adona la gent. No té cap poder.
Francesc Fa 6 dies
Aquest any hi ha faltat molta gent, s'han quedat a casa perquè estan farts d'aquesta pantomima . Molts dels que no hi hem anat som patriotes que desitgem un Estat Català
EDISON RODRIGUEZ Fa 6 dies
UNA VEZ AL AÑO NO HACE DAÑO . CADA VEZ MAS FLOJITA LA COSA .
Kadra Fa 6 dies
600.000 a la Gran Via. 300 devant del Parlament. 10 desafiant els mossos. De què serveix adonar-se'n del poder que tenim. Si no sabem on, quan i amb qui l'hem de fer servir