Des de diumenge passat, després que foragitessin una manifestació contra la immersió lingüística organitzada per la plataforma Hablamos Español, l’autoproclamada Acampada per la llibertat s’ha fet forta a la plaça de Sant Jaume. Els primers dies eren només unes poques tendes en un cantó de la plaça i ara ja arriben gairebé a la trentena, instal·lades en grup al costat dret del Palau de la Generalitat. A banda de les tendes, els concentrats disposen d’un punt informatiu per atendre els interessats en les seves reclamacions.
De moment es desconeix fins quan volen mantenir aquesta mobilització. Tot el que fan ho decideixen junts, expliquen. ‘El Món’ parla amb alguns dels acampats per saber què els mou a passar la nit davant el Palau de la Generalitat. Els demanem noms i cognoms i si els podem fer una foto, però rebutgen l’oferiment. No volen que se’ls identifiqui i prefereixen que prenem imatges generals, suggereixen. Les opinions personals no representen el col·lectiu, però tots semblen actuar guiats pel consens al qual arriben en les assemblees obertes que celebren. Diuen que son el poble i que el que entre tots decideixin serà el que es faci.
“La motivació principal d’estar acampats és la necessitat de fer efectiva la República i de defensar les institucions catalanes, els carrers i el resultat de l’1-O”, comenta un jove assegut davant d’una de les tendes del campament. “Com a tal el poble català s’ha de mobilitzar amb el Govern català —continua—, per lluitar i aconseguir la independència i la República catalana”.
La seva presència a la plaça sembla que no és contra ningú, sinó que més aviat la intenció és fer pressió sobre el Govern Torra i a més fer visible un independentisme caminant al costat de les institucions, un suport popular que forci els polítics. L’acampada seria doncs com la que fiscalitza els passos que fa Torra. Un acampat no es preocupa per les dates d’assoliment d’objectius: “No hi poso dates a la independència, sé que si no es fan certs passos no hi arribarem”. Troba que se n’hagi fet cap en fals fins ara? “No n’hi ha hagut ni un de sol, els passos son els correctes, estem aquí per donar-ne un més”.
Un altre acampat afegeix: “Aquí el que estem fent és lluita paral·lelament amb el Govern, d’igual manera que defenso un Govern de llista única i que oblidem els partidismes, també defenso una unió del poble català i oblidar-nos si som d’esquerres, dretes o centre”. Per aquest independentista el Govern català no podrà assolir la independència sol, “sense l’ajuda del poble”. “L’1-O ens vam mobilitzar quan encara no existia el CDR, ara necessitem tornar a mobilitzar-nos i deixar d’alinear-nos políticament”.
Els acampats son conscients que el Govern Torra està lligat de peus i mans i que ara per ara la unilateralitat no és possible. Ho veuen clarament pel que fa als presos polítics. El Govern català té les claus, però no els allibera, malgrat considerar que no ha comès ca delicte. “No podem obrir les presons perquè, per molt que tinguem les claus”, diu un dels joves, resignat. “Les presons depenen de l’Estat espanyol, i això no depèn de Torra, depèn d’un sistema judicial, que és el que dicta qui ha d’anar a presó i qui no”, afegeix un altre.
L’Acampada per la Llibertat pretén mantenir viva la mobilització popular i aprofitar totes les dates clau d’aquesta tardor. “Tots els dies que vénen tenen la suficient força per seguir mantenint la gent al carrer i començar a encendre l’espurna del poble i, a partir d’aquí el Govern que ens segueixi”, diu il·lusionat l’activista, advertint, això sí que el govern espanyol mobilitzarà tots els recursos als seu abast per “sembrar el caos” a Barcelona, la manera que, segons afirmen, té l’Estat per fer que fracassi qualsevol intent d’organització popular.
“Que baixi Colau”
Els acampats estan disposats a col·laborar amb les autoritats perquè la seva presència a la plaça no interrompi les activitats que hi estan previstes. S’acosten les festes de la Mercè a Barcelona i aquells dies esperen continuar desplegats a la plaça. Han demanat veure’s amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, però ni ella ni cap membre del govern municipal els ha fet cap visita, cosa que els acampats recriminen. De moment tenen el compromís del govern català, i directament del president Torra, que no seran desallotjats a no ser que hi hagi raons de seguretat que ho obliguin.
Pel que fa als fets de diumenge i la contramanifestació contra Hablamos Español, no creuen que hagin vulnerat el dret a manifestació. “La llengua catalana ha d’estar a l’escola”, afirma una de les activistes. Un altre li segueix el fil: “El que sí és un dret és el dret a parlar la meva llengua, el que no és un dret és que gent de fora em vingui a inculcar la seva i a prohibir la meva. Jo estic obert als de fora i la seva cultura, sempre i quan no em suprimeixin la meva”.
Un altre dels acampats salta: “La pregunta és: té dret una persona d’Estat Islàmic a manifestar-se a favor d’Estat Islàmic?” Al costat un seu una dona hi afegeix: “Tenen el dret ‘anar amb un cúter i atacar la nostra gent? Crec que tenim el mateix dret a negar-los a ells que vinguin aquí a reclamar que és prohibeixi una cosa que és nostra, la nostra llengua i escola”.
“El dret a manifestació el té tothom —intervé un tercer activista—, tothom el té en qualsevol dels àmbits, a Catalunya a dia d’avui tothom s’ha pogut manifestar, aquí el que es va fer va ser una contramanifestació, consideràvem que aquest no era el lloc on fer la protesta i que l’havien de fer en un altra banda”.
