La ponència política aprovada pels associats de JxCAT al congrés fundacional -amb el 96% dels vots i una participació del 27%- que finalitza aquest diumenge analitza l’evolució del suport a la independència a la societat catalana i conclou que és una opció majoritària –malgrat que a les urnes no ha superat encara el 50%-. Per als junters, la clau de l’increment del suport al moviment és la vessant “del benestar i l’economia”: “Fa dècades que les institucions catalanes, de tots els colors polítics, miren de resoldre dins el marc de l’Estat l’ofec estructural que patim i la seva gravíssima afectació al benestar social i el progrés econòmic”. I malgrat reiterar la voluntat de diàleg amb l’Estat, conclou que “és només després de dècades de cops de porta quan bona part de la societat, de forma pacífica, serena i democràtica, ha entès que mai serem capaços de crear un marc institucional, econòmic i polític just per a la ciutadania si continuem formant part d’Espanya, i que la solució, malgrat ser una societat majoritàriament contrària a les noves fronteres i la confrontació, només pot passar per la independència”, analitza la ponència aprovada després del procés de debat i esmenes que el partit ha dut a terme.
[r:1]
Per a JxCAT, l’estratègia ara ha de passar per reforçar “el fonament racional que ens impulsa a constatar que la independència és el camí necessari, ineludible i urgent si veritablement el nostre objectiu és el de la millora de les condicions de vida per a la gent, vingui d’on vingui, parli la llengua que parli i sigui quina sigui la seva orientació política”. Aquest punt és, a parer del partit de Carles Puigdemont, el nexe d’unió amb la CUP i ERC: “Aquest ha de ser també el fonament de la convenient unitat estratègica entre les forces polítiques independentistes”.
Barcelona reclama la independència en el segon aniversari de l’1-O
En aquest context, la ponència política de JxCAT conclou que “cal accelerar el procés de materialització del mandat de l’1-O perquè les persones que viuen a Catalunya, vinguin d’on vinguin, parlin la llengua que parlin, pateixen avui d’un nivell d’oportunitats i d’un grau de garantia dels seus drets –tant civils i polítics, com econòmics i socials- molt pitjor del que mereixen i del que podrien gaudir en el marc de la República”.
I deixa clar que vol trencar amb les lloses que pugui arrossegar del passat: “Assumim i proclamem el nostre compromís indefugible amb el progrés social, cultural i econòmics, i la més profunda voluntat de regeneració política i la convicció arrelada de que el nou país que hem de construir s’ha de fonamentar en partits polítics i institucions netes, transparents i eficients. Per això, volem posar en marxa, de manera serena, pacífica i democràtica, però també urgent, un nou Estat en forma de república i que sigui dels més avançats del món alhora de propiciar les millors condicions de vida per a la seva gent”.
[r:2]
L’unionisme, una “minoria” a Catalunya
JxCAT considera que el suport a l’autodeterminació és totalment transversal, i per contra, l’unionisme és minoritari. En la ponència política remarca que “la societat catalana ha expressat en els darrers anys de manera repetida alguns consensos. El més transversal de tots: que el nostre futur l’hem de decidir democràticament els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Una majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya va decidir, en el referèndum de l’1-0, que Catalunya ha d’esdevenir un estat independent en forma de República”. Per contra, afegeix, “només una minoria de la societat catalana accepta que el nostre futur hagi de quedar en mans de la monarquia espanyola o dels interessos dels partits unionistes. És igualment minoritària la part de la societat catalana que accepta que uns pocs jutges o juristes reunits al TC o el TS puguin igualment passar per sobre de les nostres decisions democràtiques”.
