Després de la renúncia del president Puigdemont a fer ús del vot delegat en la seva investidura, tot i que inicialment l’havia sol·licitat, igual que els diputats de JxCAT Clara Ponsatí i Lluís Puig, i els diputats Toni Comín i Meritxell Serret (ERC), l’independentisme té sobre la taula totes les possibilitats per culminar l’objectiu de restablir el Govern legítim del 27 d’octubre amb Puigdemont al capdavant. “No descartem cap escenari, però la clau és no perdre la votació en cap dels casos, i en aquest sentit no es poden córrer riscos”, assenyalen a El Món fonts de Junts per Catalunya, que si bé veuen més probable una investidura a distància, recorden que el mateix president ha anunciat que no descarta “res” i que segueix treballant per poder defensar presencialment la seva candidatura.
Això sí, amb garanties que no serà detingut. Si l’Estat respectés la llei, Puigdemont no podria ser detingut si no és que comet un delicte flagrant, perquè la seva condició de diputat li atorga immunitat. En canvi, sí que podria ser notificat per declarar davant d’un tribunal, però se seguirien els camins legals de notifiació prèvia, tal i com es va fer amb els consellers del Govern, els membres de la Mesa i els Jordis. Per tant, Puigdemont no podria ser detingut en una frontera i hauria de poder arribar al Parlament. Ara bé, des de JxCAT són conscients que Espanya pot no respectar aquesta circumstància i tirar pel dret.
Per quines raons ha retirat la seva petició de delegació de vot Carles Puigdemont?
Té intenció de tornar a Catalunya i defensar presencialment la seva candidatura, amb el risc que sigui immediatament detingut i empresonat, com promet Madrid? Sembla poc probable a hores d’ara, però no impossible. En tot cas, la raó principal és que la justícia espanyola i els partits de l’oposició no tinguin manera de suspendre el ple abans que es produeixi -el PSC, Cs i el PP volen que el Constitucional impedeixi una investidura protagonitzada per Puigdemont, a qui consideren un fugitiu-, perquè legalmet, fins que no arribi el dia i l’hora en què Roger Torrent convoqui els 135 diputats per participar del debat d’investidura -la data es fixarà previsiblement dijous, i serà, com a molt tard, dimecres 31 de gener per a la primera votació-, ni l’oposició ni l’Estat no podran certificar si el candidat està absent o si s’ha presentat. “Jurídicament, no els hem de donar marge per fer moviments que impedeixin la investidura. No hi ha pla B, i per tant, anirem a la investidura del nostre candidat”, assenyalen fonts de JxCAT.
Per tant, la retirada del vot delegat torna a obrir la porta a tots els escenaris, i alhora també dificulta la presentació de peticions de reconsideració a la Mesa i davant del Constitucional perquè suspengui cautelarment el ple. De fet, el mateix jutge del Suprem va assegurar en el seu auto per no validar l’ordre de detenció internacional contra Puigdemont a Dinamarca que sol·licitava la Fiscalia que Puigdemont volia ser detingut per fer ús del vot delegat, com podran fer Sànchez i Junqueras -el vicepresident encara no ho ha demanat a la Mesa del Parlament-. No serà el cas del conseller Forn, que aquest dimarts ha renunciat a l’acta de diputat i ha cedit el seu lloc a Antoni Morral (JxCAT). Però Llarena no comptava que, de fet, el vot de Puigdemont no és imprescindible per a tenir majoria absoluta a la cambra.
Per altra banda, renunciar al vot delegat, de moment de Puigdemont, però previsiblement de la resta de consellers a l’exili, suposa també tancar un front legal que podria comportar més problemes per a la investidura, perquè l’oposició ha deixat clar que no acceptaria aquests cinc vots i impugnaria la votació. És, de fet, una descàrrega per als membres de la Mesa, que altrament haurien de tirar endavant amb la majoria absoluta un acord que permetés el vot delegat per als exiliats. Suposaria tensionar el reglament actual, que només contempla per als casos de malaltia, però que el Suprem ha autoritzat a incloure-hi el cas dels presos polítics. Si bé el vot delegat dels exiliats té una forta càrrega simbòlica, també comporta tensions afegides a un ple que, passi el que passi, serà convuls.
La foto de la votació, clau de volta
L’independentisme treballa en un escenari més plausible, el d’un president que guanyi la votació per majoria absoluta de 68 escons en primera votació, de forma no presencial, potser delegada en un altre diputat, i si cal, amb el discurs imprès per als grups parlamentaris, i que la imatge del planell de votació amb més verds que vermells sigui la que marqui la legitimitat de la votació a ulls del món. Tot plegat, al marge que finalment aquesta victòria a les urnes i al Parlament es pugui materialitzar en una investidura culminada, perquè en última instància és el rei espanyol qui signa el nomenament. “La imatge internacional d’un president escollit democràticament per un Parlament, però vetat per Madrid, tindria recorregut a Europa”, remarquen des de JxCAT. Ara bé, per aconseguir aquesta fotografia d’un mínim de 68 vots vàlids i no impugnables requereix algunes condicions. La primera, que les negociacions en el bloc independentista culminin amb èxit. La CUP té quatre diputats imprescindibles per a qualevol suma, necessaris fins i tot en el cas que els vots dels exiliats fossin vàlids si es vol investir el president en primera volta. La CUP insisteix que el seu sí no és segur, que encara cal tancar molts serrells, sobretot respecte al full de ruta del Govern, i per altra banda, ERC expressa dubtes sobre la viabilitat de la investidura i també demana transparència a la llista del president.
Tres diputats a l’exili haurien de renunciar
En qualsevol cas, donant per fet el suport de la CUP i que ERC jugui a fons, tal i com s’ha pactat amb JxCAT, i si finalment es renuncia totalment al vot delegat, els números passen perquè tres dels quatre consellers i diputats a l’exili renunciïn a la seva acta de diputat, si efectivament es vol assegurar la majoria absoluta a la cambra el dia de la investidura i no córrer el risc amb el vot delegat. I és que a hores d’ara, amb els 4 escons de la CUP i els 2 vots delegats dels presos polítics -Forn ha renunciat a l’escó-, a l’hemicicle sumarien 65 vots a favor, insuficients per a una primera votació. Dels altres 5 escons, el que és segur és que el president no hi pot renunciar, perquè és condició indispensable per aspirar a presidir la Generalitat. Per tant, quedarien 4 escons, els dels consellers exiliats Puig, Ponsatí, Comín i Serret. Tots ells han sol·licitat el vot delegat al Parlament, i encara no hi han renunciat com sí que ha fet Carles Puigdemont aquest dimarts.
Si finalment reuncien a l’escó, un escenari que des de JxCAT i ERC no descarten en absolut, tot i que remarquen que serà una decisió personal dels afectats, al ple d’investidura hi hauria entre 65 i 66 diputats presencials i 3 vots delegats, arribant així a la forquilla de 68-69, majoria absoluta. Algunes fonts apunten que el diputat Antoni Comín podria conservar la seva acta de diputat, i que Puig, Serret i Ponsatí hi renunciarien. Sigui com sigui, gairebé tots els escenaris són possibles. També el d’un retorn del president a Catalunya en dies posteriors a haver estat elegit president de la Generalitat pel Parlament de Catalunya, l’únic òrgan legítim, segons la Constitució espanyola i l’Estatut, per nomenar un president del país. En aquest cas, Puigdemont tornaria en qualitat de president elegit, un escenari substancialment diferent, en cas que fos detingut, que també tindria una interpretació i un valor simbòlic molt diferent a nivell internacional. De moment, però, JxCAT no vol valorar aquesta possibilitat, si bé no la descarta taxativament.
