La guerra política entre JxCAT i el PDeCAT s’ha traslladat aquest divendres als jutjats. El jutjat de primera instància número 3 de Barcelona acull la vista preliminar de la demanda del PDeCAT contra JxCAT per l’ús de les sigles ,que el PDeCAT considera de la seva propietat. Els advocats de les parts han exposat les raons jurídiques i tècnique perquè s’apliquin o es desestimin les mesures cautelaars -deixar d’usar les sigles-, però hi ha hagut també retrets polítics.
D’entrada, l’advocat de JxCAT ha sol·licitat al PDeCAT que “aporti el document” en què teòricament hi havia un acord escrit pel qual ningú no utilitzaria les sigles. Ha argumentat que la direcció del PDeCAT no pot, per estatuts, prendre la decisió de demandar JxCAT si no és amb el vistiplau previ del consell nacional en què es decideixi presentar la demanda. És per això que considerem que hi ha falta de legitimitat processal”. Sobre les cautelars demanades pel PDeCAT, l’advocat dels junters ha insistit que han de ser desestimades perquè “no és aplicable el codi civil català en un tema de llei de partits polítics, que té una regulació pròpia”, de manera que qualsevol irregularitat en el funcionament de l’assemblea que el PDeCAT impugna s’ha de resoldre pels mecanismes interns de JxCAT, i no “per intromissió en la vida d’un partit polític” per part del PDeCAnn T. Per tot plegat, “les mesures han de decaure”, ha insistit el lletrat. I ha conclòs denunciant que “el PDeCAT està demanant que se suspengui la vida d’un partit, i això comporta danys polítics, danys econòmics – l’advocat calcula que amb 4.100 afiliats que paguen 120 euros anuals, suposaria que aquests afiliats perdessin 493.000 euros- i danys socials”.
L’origen de la disputa
A banda de la òbvia disputa política entre la galàxia Puigdemont i una part de la direcció del PDeCAT liderada per Bonvehí, Solsona, Castells i Bel, afí a l’antiga coordinadora, Marta Pascal i de postulats clarament moderats, rere la disputa judicial per les sigles hi ha també una clau electoral que pot ser determinant: qui ostentarà els drets electorals que el PDeCAT va heretar de l’antiga CDC. A qui pertanyen les sigles de JxCAT ho determinarà el jutge, però tot comença el 27 de juny passat, quan l’entorn del president a l’exili va anunciar que era el propietari de les sigles de Junts per Catalunya, que fins aleshores havia romàs en mans de persones afins al PDeCAT. S’havia celebrat una assemblea telemàtica que havia situat Carles Valls, alcalde de Balenyà. La noticia va caure com un gerro d’aigua freda al PDeCAT, que ja va avisar que no permetria que Puigdemont s’apropiés de les sigles.
A l’agost, l’anunci del PDeCAT de portar als jutjats el nou partit de Puigdemont per l’afer de les sigles va provocar una fugida en massa d’associats del PDeCAT, des del mateix Carles Puigdemont fins als presos polítics, passant per centenar d’associats anònims o la vicepresidenta del partit, Míriam Nogueras, i tots els consellers del Govern, excepte Carme Chacón.
Fonts de Junts han remarcat a EL MÓN que la “judicialització d’un afer polític per part del PDeCAT en absolut no ajuda a bastir ponts”, però insisteixen a deixar “la porta oberta” a “totes les persones del PDeCAT o del partit que sigui que vulguin sumar-se al projecte. Sense quotes ni imposicions, i sense que la coalició sigui una opció, com no ho ha estat mai”.