Canvis a la vista a la poderosa Sala Penal del Tribunal Suprem que presideix Manuel Marchena. Aquest tribunal ha patit tres baixes per jubilació i al juliol va començar a preparar-ne el relleu. Entre els magistrats que han passat a la selecció final, dos noms claus en els judicis sobre el Procés. En primer terme, Jesús Maria Barrientos, el president del Tribunal Superior de Justícia que ha dictat sentències d’inhabilitació dels presidents Artur Mas i Quim Torra, a més de judicialitzar els membres de la Mesa. L’altre nom destacat en la cursa és el de la magistrada Concepción Espejel, presidenta de la sala de l’Audiència Nacional que va jutjar la cúpula d’Interior, amb el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero com a principal objectiu.
Fonts del Consell General del Poder Judicial insisteixen que el procediment per nomenar les noves places va quedar aturat el 28 de juliol, arran del fet que els grups parlamentaris al Congrés estaven negociant la renovació del Consell. En tot cas, Barrientos i Espejel són dins la llista de catorze noms candidats a substituir Luciano Varela, Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde. Els noms van ser aprovats per sis vots a favor i dos en blanc de la comissió permanent del Consell.
Fonts judicials asseguren a El Món que les candidatures, però, són indestriables dels processos que han jutjat. En el cas d’Espejel, tocada per la investigació del cas Gürtel i recusada en aquella causa per proximitat personal amb membres del PP, té encara pendent dictar sentència sobre el cas Trapero. Una decisió que pot afectar la seva ascensió cap al Suprem. D’aquí que la sentènia s’hagi entrabancat i encara no s’hagi publicat. Espejel necessita que la sentència sigui per unanimitat. Un objectiu que està costant, però que s’hauria de resoldre abans d’octubre.
Espejel presideix la sala que dirimeix el cas amb dos magistratsmés, Ramón Sáez Valcárcel, el ponent, clarament progressista -va absoldre els acusats del setge al Parlament-, i Francisco Javier Vieira, expresident del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. El ponent és patidari de l’absolució de Trapero, Vieira optaria per condemnar-lo per desobediència (un delicte molt menys greu que sedició) i Espejel, presidenta, no ho acaba de tenir clar. Ara bé, si no hi ha acord i hi ha condemna amb un vot particular que opti per l’absolució, no ajudaria a la cursa de la magistrada cap al Suprem. Per això aquests dies s’apunta a l’Audiencia Nacional cap a una absolució, per evitar l’estridència d’apartar el ponent, de manera que s’aplicaria el principi general que, davant el dubte, la sentència ha de ser la més favorable a l’acusat.
En el cas de Barrientos, té en el seu full de serveis haver inhabilitat ja dos presidents de la Generalitat, una vicepresidenta i una consellera, i no li ha tremolat el pols a l’hora de jutjar els membres de la Mesa del Parlament, també per desobediència. Així mateix, no ha amagat la seva posició contrària al Procés, a diferència del seu antecessor Miguel Ángel Gimeno, que va evitar en tot moment entrar en el conflicte. El recurs de cassació de Torra que s’ha vist al Tribunal Suprem, amb una sentència que és imminent, pot ser clau per a les seves possibilitats. La confirmació de la seva sentència contra el president Torra seria un punt que li aniria a favor per constatar les seves possibilitats de treballar a la sala que presideix Manuel Marchena.
