La jutge de Trapero canvia la doctrina i reclama ara a Boye un deute prescrit de l’any 1997

La magistrada Concepción Espejel fa un gir processal i substantiu sobre la prescripció

Nova clau de volta en la interpretació del dret penal espanyol. Un no cas que embolica en un mateix procediment un sobtat i sorprenent canvi de la doctrina de la prescripció amb el procés judicial espanyol contra Catalunya. De fet, és un canvi ad hoc que només afecta l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye. La protagonista de tot aquest embolic, la presidenta de la Secció Primera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, la magistrada Concepción Espejel, presidenta també del tribunal que jutja per rebel·lió la cúpula d’Interior, amb el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero enmig de la banqueta dels acusats. A més, el canvi s’ha decidit a través d’una interlocutòria que força les costures del sistema. Fins i tot, es va haver de canviar de ponent perquè el designat estava en contra de la decisió de la majoria en ensumar-se el nyap jurídic que s’anava a perpetrar.

 

 

Segons es desprèn de la interlocutòria, a la que ha tingut accès El Món, la Sala Primera es va reunir per decidir una reclamació extemporània de la indemnització de 200 milions de les antigues pessetes arran de la sentència de 13 de juny de 1996 per detenció il·legal d’Emiliano Revilla. Una resolució per la que va ser condemnat Boye de manera conjunta i solidària. El darrer requeriment de pagament es va fer el cinc d’agost de l’any 1997. Aleshores, el ministeri fiscal va constatar la insolvència del condemnat i la magistratura va decretar l’arxiu de les actuacions de l’Executòria 3/1993. Després d’una nova investigació de la capacitat econòmica dels condemnats per petició de l’Associació de Víctimes del Terrorisme, l’any 2008 es va decretar el manteniment de la situació d’insolvència.

 

 

Però el 30 de novembre es va interposar, aquesta vegada per part de la representació processal de Revilla, l’embargament dels comptes. Es va procedir al seu embargament, però, Boye s’hi va oposar al·leganr la prescripció del deute. El ministeri fiscal li va donar la raó a l’advocat del president el passat 22 d’abril de 2019. A la vista que Fiscalia s’oposava, es va acordar una decisió inèdita: deixar les actuacions a disposició del magistrat ponent de la interlocutòria. Atès el cas es va anar un pas més enllà i es va considerar pertinent la deliberació per part de la totalitat dels components de la secció que es van reunir el 24 de gener passat. El Magistrat ponent no hi va estar d’acord, i se’l va rellevar.

 

 

Ara la Sala ha dictat una interlocutòria a 30 de gener, amb un vot particular en contra del magistrat Sáez Valcárcel que anul·la la doctrina del còmput de la prescripció en aquest tipus de responsabilitat civil. Fins a dia d’avui, es considerava per part de la doctrina i la jurisprudència que la simple “investigació del patrimoni” no interrompia la prescripció dels 15 anys per a la responsabilitat civil derivada de les condemnes penals. Fins el passat 30 de gener, i en diversos casos de terrorisme s’havia aplicat aquesta prescripció. El canvi sembla fet exprès per un dels advocats que ha provocat força problemes a la justícia espanyola en l’àmbit internacional en la causa general contra el procés.

 

 

Comentaris