Si Oriol Junqueras vol saber si s’ha comès un delicte per un whatsapp de l’oficina de premsa del Tribunal Suprem, cal que es querelli contra la sala penal que presideix Manuel Marchena. Aquesta és la recomanació que li ha fet la Sílvia Cañas, titular del Jutjat d’Instrucció número 7 de Manresa en la resolució amb què ha arxivat la querella que el president d’ERC va interposar per un missatge de premsa de la instància judicial. Concretament, un comunicat del passat 31 de març amb què s’advertia als funcionaris de les Juntes de Tractament catalans que podien prevaricar si permetien sortir els presos polítics arran de la crisi del coronavirus.
En la resolució de 20 d’abril, a la que ha tingut accés El Món, la jutgessa comparteix el mateix argument que el ministeri fiscal, i entèn que “hi ha prou indicis d’autoria concreta en la confecció i emissió del missatge per part de la Sala Penal del Tribunal Suprem”. Segons la Jutgessa, el missatge és tan clar que fins i tot arribar a considerar una “mera conjectura” pensar que hi ha una “autoria alternativa o desconeguda en la seva confecció i emissió”.
En aquest sentit, el fiscal del cas, Francisco J. Córcoles també considera que la “competència objectiva” de la querella ha de recaure sobre el Suprem. Davant d’aquesta resolució, Junqueras ha decidit presentar aquest dimecres el recurs de reposició contra l’arxiu a l’espera de decidir com dirigir la querella segons les ‘instruccions’ de la Jutge i la Fiscalia. Una querella per delictes d’amenaça, coaccions, usurpació de funcions o bé, contra els drets fonamentals.
L’afer va començar el migdia del passat 31 de març en els dos xats de whatsapp que l’oficina de premsa del Suprem té habilitats per informar als periodistes de Tribunals amb més immediatesa. El missatge era clar: “En cas que la Junta de Tractament de les Presons on es troben els presos a causa del procés, acordi la seva excarceració per complir el confinament en el seu respectiu domicili, el Tribunal Suprem es dirigirà a cadascuna d’aquestes Juntes i als directors dels centres per tal que expliquin el fonament jurídic d’aquesta decisió i l’identifiquin de forma nominal als funcionaris que hagin aprovat la mesura”. I afegeix: “Això s’emmarcaria en l’exigència de responsabilitats penals per la possible comissió d’un delicte de prevaricació”.
Aquesta no ha estat l’única resolució al voltant d’aquest afer aquesta setmana. Aquest dimarts, el Consell General de Poder Judicial també ha arxivat la denúncia que va interposar l’associació de juristes catalans Drets pel mateix missatge. El CGPJ va obrir aleshores l’expedient 013930/202DAO1 i que ha ressolt descartar investigar res perquè “resta fora de la competència de la unitat ‘Acció Disciplinària del Consell”. En la mateixa resolució, a la que també ha tingut accés El Món, el Consell recomana a Drets que formuli la queixa i l’esbrinament de dades a través del “canal de comunicació de premsa del Tribunal Suprem”.
