Justícia rep més de 2.500 sol·licituds del document de nul·litat dels judicis franquistes

66.616 persones i 15 entitats represaliades en judicis polítics del 1938 al 1978 poden demanar-ho segons el registre de l'Arxiu Nacional de Catalunya

 

El Departament de Justícia ja ha rebut 2.512 sol·licituds del document de nul·litat dels judicis franquistes des que l'estiu passat el Parlament va aprovar per unanimitat anul·lar les sentències polítiques del règim franquista. És un tràmit que, segons el registre de l'Arxiu Nacional de Catalunya, poden fer fins a 66.616 persones i 15 entitats represaliades en judicis polítics des del 1038 i fins el 1978. En el document, s'acredita que el judici al qual van ser sotmesos els afectats ha quedat anul·lat i va ser il·legal per no complir les garanties democràtiques, no respectar el dret de defensa, ni la legislació vigent aleshores com és l'Estatut del 1932. El document, que es pot demanar per internet, per telèfon o presencialment, en un termini màxim de deu dies es lliura a la seu i als serveis territorials del Departament de Justícia. El primer document expedit pel Govern va lliurar-se el setembre passat a Araceli Aiguaviva, vídua del periodista Josep Maria Huertas Claveria, condemnat el juliol de 1975 a dos anys de presó per injúries a l'exèrcit, per un tribunal militar franquista. 

  

  

La possibilitat de demanar aquest document és una de les principals conseqüències de l'aprovació al Parlament, per unanimitat el juliol de l'any passat, d'una llei per anul·lar les sentències polítiques del règim franquista i declarar ''il·legals'' els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió militar, que va actuar a Catalunya del 1938 al 1978. La cambra va votar-ho el 29 de juny del 2017 amb els vots a favor de tots els partits polítics, fins i tot el PPC, tot i que el PP el 2007 va rebutjar la llei de memòria històrica que ja declarava ''il·legítimes'' aquestes condemnes franquistes. 

  

 

 

En aquell moment, fa poc més d'un any, la relatora de la ponència de la proposició de llei, Montserrat Palau (JxSí) va defensar que la normativa no buscava ''la revenja'' sinó ''veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició''. Les diferents forces polítiques coincidien en valorar com un pas endavant aquest text. A partir de la llei, l'Arxiu Nacional de Catalunya va poder obrir un registre de sentències i condemnes de llei que va incloure més de 66.000 noms dels afectats, una llista que s'ha anat actualitzant durant tot aquest any . Tant els mateixos implicats com les seves famílies van poder començar a demanar el document que donarà fe de l'anul·lació d'aquelles sentències i els processos judicials. 

  

  

Tràmits al Congrés

 

  

  

Després de l'aprovació al Parlament, el PDeCAT, amb el suport del Grup Socialista, Podem, ERC, PNB i Bildu, va proposar al Congrés dels Diputats modificar l'article 3 de la Llei de la memòria històrica del 2007 amb la finalitat de declarar ''il·legítims'' els tribunals i jurats constituïts durant la Guerra Civil i el franquisme per ''imposar condemnes o sancions de caràcter personal per motius polítics, ideològics o de creença religiosa'', i considerar nul·les també les seves sentències. D'aquesta manera, es pretén deixar fora de la jurisprudència les sentències emeses pel Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, el Tribunal d'Ordre Públic i els Tribunals de Responsabilitats Polítiques i Consells de Guerra. 

  

 

 

Pel PDeCAT, la llei de la memòria històrica no va implicar l'anul·lació de les sentències i per tant, els familiars no van poder tenir un certificat de nul·litat. El diputat Jordi Xuclà, que el novembre del 2017 va defensar la proposta al Congrés, també va apuntar que caldria revisar les compensacions econòmiques als represaliats pel franquisme, a les nomenclatures feixistes i al futur del Valle de los Caídos. El Congrés ja va declarar nul·la al setembre la sentència per la qual el president Lluís Companys va ser executat el 6 d'octubre de 1940, gràcies a una iniciativa del PSOE que va tirar endavant amb el suport d'Units Podem, el PDeCAT i el PNB i l'abstenció de Ciutadans. El PP i ERC hi van votar en contra. 

 

Comentaris