A mesura que la corba de contagis i morts va reduint-se progressivament, salten a l’arena pública debats més assossegats sobre l’emergència sanitària del coronavirus i els possibles errors i abusos per part de les autoritats que aquesta hauria suposat. La gestió de la pandèmia per part del PSOE i Unidas Podemos genera múltiples dubtes legals entre juristes que intenten ara analitzar què és el que ha passat per determinar si era possible fer front a una situació semblant sense que els drets fonamentals no se’n ressentissin. Un grup d’experts, moderat pel catedràtic de Dret Penal de la Universitat Oberta de Catalujnya (UOC), Josep Maria Tamarit, ha debatut dimarts la qüestió en el marc d’un webinar organitzat pels Estudis de Dret d’aquesta universitat.
Un dels convidats, el catedràtic de dret penal de la UAB i advocat, Fermín Morales, ha assenyalat que la gestió de la crisi representa una amenaça per la “cultura de la llibertat”, un fenomen que considera que es produeix des de fa un temps: “Estem davant d’una mena de nova Edat Mitjana que es defineix per la crisi de l’estat de dret, l’auge dels populismes de tots els signes, la cultura de la por, la inseguretat i la incertesa creixent”. El coronavirus, en opinió de Morales, ve a convertir-se en la cirereta del pastís: “Tenim davant un fenomen neomedieval, una epidèmia col·lectiva com la pesta”.
Aquesta situació encaixa com anell al dit en aquesta “línia de nova cultura d’edat mitjana” i la resposta per part de les autoritats ha estat l’aplicació d’una “estratègia medieval, tancant tota la població com es feia fa segles”. L’expert considera que aquest tancament general “està justificat” i es pregunta “qui no justificarà l’internament massiu quan està en risc de col·lapse el sistema sanitari?”. En aquest marc els drets es veuen afectats de manera “justificada”, insisteix. Ara bé, “és una mera restricció de drets o una suspensió en alguns casos?” Morales respon que “sorgeixen dubtes sobre si l’estat d’alarma és el paraigües constitucional suficient per a fer una restricció d’aquestes característiques”.
El catedràtic de la UAB apunta que aquesta estratègia medieval respon al fet que el sistema no estava preparat. Probablement si s’haguessin tingut sistemes de control més ben dotats, amb la possibilitat de fer tests massius, el confinament hauria estat menor i la restricció de drets també: “La intensitat de la restricció o limitació de drets fonamentals depèn de les estratègies i instruments que tinguis per fer front a la pandèmia, si no tens tests massius toca aplicar la tàctica medieval davant la pesta”.
La salut, posició jeràrquica
La crisi del coronavirus ha posat en evidència el punt que ocupa la salut en la jerarquia de drets i la tensió que s’estableix amb els altres drets. El professor titular de dret administratiu de la Universitat de Lleida César Cierco ha apuntat que s’ha demostrat la dificultat d’afinar la proporcionalitat en les mesures per les circumstàncies que requereix la protecció de la salut pública. “S’ha de fer d’emergència i de manera preventiva aplicant el principi de precaució, els ajustos de proporcionalitat són molt difícils”, confessa. Per garantir l’efectivitat de les mesures, a més, requereix que siguin de “caràcter massiu”. D’altra banda, també apunta la necessitat d’estudiar i sistematitzar mesures com l’aïllament o la quarantena: “Si regulem de manera densa l’aïllament, el lloc on algú el fa és molt important, aquestes circumstàncies —com és el lloc— ens permetran arribar a problemes com el de la vulnerabilitat: no tothom viu en les mateixes condicions materials i això fa referència a l’equitat”.
Protesta de sanitaris a Barcelona (Europa Press)
A banda, Cierco també posa sobre la taula la qüestió de les “fronteres ètiques” a les quals aboca la pandèmia: “Moltes mesures s’adopten per protegir les persones d’un enemic cruel i ens porten a les fronteres ètiques, per exemple el triatge en l’ús de respiradors, o el que s’hagi de fer amb les vacunes quan encara es troben en fases experimentals, i si cal avançar el seu ús”. Aquest professor de la UdL creu que “malgrat que el dret no ho pot resoldre tot, val la pena que pensem i donem coordenades per quan s’hagin de prendre decisions tan tràgiques en aquest tipus d’escenaris”.
Dèficit de debat legal
Els juristes semblen sentir-se una mica deixats de banda en la fase inicial de la crisi. Així ho ha expressat el catedràtic de drets constitucional de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Alejandro Saiz, lamentant el “dèficit de debat” entre juristes les darreres setmanes. “Alguns —ha assenyalat— hem notat un cert defecte de debat sobre les conseqüències de l’estat d’alarma i sobre la seva adequació a les previsions constitucionals”. Aquest expert considera que la setmana del 9 de març es van viure unes circumstàncies clarament extraordinàries per l’increment “exponencial” de contagiats i morts, que van fer evident que “era impossible el manteniment de la normalitat a través dels poders ordinaris”.
Davant d’aquesta situació, el govern espanyol va optar per l’estat d’alarma, una mesura que “provoca una incidència directa sobre el nucli dur de l’estat constitucional democràtic, la separació de poders i la garantia dels drets”. Saiz creu que l’estat d’alarma “desdibuixa la idea de separació de poders en una de les seves múltiples dimensions” perquè suposa “una concentració en l’autoritat de govern de poders que normalment no pot exercir”. Així doncs, s’ha produït un “desequilibri a favor del poder executiu i es veuen afectats els drets fonamentals”.
No obstant això, aquest expert considera que Espanya no s’ha convertit en Corea del Nord i sosté que “no es pot dir que l’acumulació de poder fa que el sistema s’acosti perillosament a l’esquema nicaragüenc, veneçolà o cubà”. Saiz també creu que el confinament no es pot dir que hagi estat un “arrest domiciliari” perquè “no hi ha hagut toc de queda permanent i les 24 hores del dia”. Aquest catedràtic opina a més que “no hi ha hagut afectació, en cap cas, a la llibertat personal”.
Ara bé, Saiz admet que “més d’un excés s’ha comès”, però ha subratllat que amb l’estat d’alarma “no es limita el principi de responsabilitat del poder públic, no es veu afectat en cap cas”. “No tinc la sensació que estiguem en una deriva autoritària malgrat que els drets fonamentals han pagat un preu, sí, però no podem dir que sigui un preu insuportable”, ha sentenciat.
Josep Maria Tamarit, moderador del debat, ha defensat la necessitat de debatre sobre la qüestió perquè durant la crisi “no s’han escoltat les veus de la gent del dret en un debat públic dominat per les veus de sanitaris, polítics i policies”. El catedràtic de la UOC també ha urgit la necessitat de reflexionar sobre si s’han respectat les criteris de necessitat i proporcionalitat i ha qüestionat l’ús de la Llei Mordassa per part del govern espanyol, integrat ara per dos partits que, casualment, l’havien criticat des de l’oposició.
