L’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils ha presentat una querella davant la Sala Segona del Tribunal Suprem contra l’expresident espanyol, Mariano Rajoy, tots els seus exministres i els magistrats i el president del Tribunal Constitucional (25 persones en total). Com avança Rac1 i ha confirmat l’ACN, l’associació els considera autors dels delictes de prevaricació judicial (en el cas dels magistrats) i d’un altre delicte comès per un funcionari públic contra altres drets individuals per haver impedit la investidura de Carles Puigdemont el passat mes de gener.
L’associació creu que van “elaborar un pla” per impedir la investidura del candidat “escollit democràticament“. Segons la querella, amb la seva acció han impedit el dret que tenen els ciutadans a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants, lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal. A més, demanen al Suprem que els prengui declaració, un registre telefònic per determinar si es van creuar trucades i una fiança de 4.392.891 euros (un euro per a cada votant del 21-D).
A la querella, registrada el dimecres davant el Tribunal Suprem, recorden que ni la llista de JxCat ni els resultats electorals es van impugnar prèviament per cap partit i que el Consell d’Estat no va avalar que el govern espanyol presentés un recurs davant el Tribunal Constitucional per impedir la investidura de Puigdemont perquè el considerava prematur. Malgrat tot, el TC es va reunir d’urgència i va establir unes mesures cautelars que van aturar la possible investidura de Puigdemont, impedint que pogués fer-se de manera telemàtica.
Per tot plegat, consideren que els magistrats del TC van incórrer en dos delictes: Delicte comès per un funcionari públic contra altres drets individuals (542 del Codi Penal) i el de prevaricació judicial (article 446). En el cas dels exmembres del govern espanyol, consideren que han comès un delicte de comès per funcionari públic contra altres drets fonamentals. Aquest delictes està penat amb penes d’inhabilitació d’1 a 4 anys.
Pel que fa a la prevaricació judicial, per a casos de jutges o magistrats que hagin dictat “sentencies o resolucions injustes”, poden haver-hi penes de multa de 12 a 24 mesos i inhabilitació per un temps de 10 a 20 anys.
Proposen practicar proves
El col·lectiu també proposa a la Sala Segona del Tribunal Suprem que practiqui diferents proves i, entre d’altres, prengui declaració a les 25 persones contra qui s’adreça la querella. També que s’aportin les dades telefòniques de les trucades que es van fer entre els dies 24 i 27 de gener (quan el TC es va reunir per abordar el recurs del govern espanyol).
A més, demanen al Suprem que fixi una fiança de 4.392.891 euros per la responsabilitat civil que es pugui derivar de la querella. La quantitat és a raó d’un euro per a cada votant de les eleccions del 21 de desembre.
