Junts aspira a grup propi al Congrés però necessitarà el beneplàcit de la Mesa

La coalició liderada per Laura Borràs requereix una interpretació laxa del reglament per aconseguir grup propi

Junts, la coalició formada Junts per Catalunya, PDeCAT i Convèrgencia, que va aconseguir set escons en les eleccions generals del dia 28, aspira a tenir grup propi al Congrés però per a aconseguir-lo i no acabar al Grup Mixt haurà d'aconseguir que la Mesa de la Cambra faci una interpretació laxa del Reglament de la institució. El PDeCAT ja va intentar esquivar el Mixt en l'anterior legislatura però llavors la Mesa, en la qual PP i Ciutadans tenien majoria, no va atendre els seus arguments i va haver de compartir temps i recursos econòmics en un conglomerat de 7 partits i 19 diputats.

 

El Reglament estableix que tots els partits que tinguin 15 o més escons podran constituir grup parlamentari, requisit que compleixen el PSOE (123), el PP (66) Units Podem i les seves confluències (42), Ciutadans (57), Vox (24) i ERC (que ha tret 15 diputats i té un acord per a compartir grup en el Congrés amb Bildu, que ha aconseguit 4 seients). Però hi ha una segona via per a constituir grup propi: superar els cinc diputats i el 5% dels vots en tot el país o el 15% en totes les circumscripcions en les quals es concorre. Aquesta fórmula li val al PNB que ha aconseguit sis seients i depassa amb escreix el 15% dels vots en les tres províncies basques. La coalició Junts, por la seva part, ha sumat set escons, però s'ha quedat en el 12,05% dels vots a Catalunya.

 

Si aquesta vegada Junts sí que aconsegueix grup propi, el Mixt de la XIII Legislatura serà un dels més reduïts de la història amb tan sols quatre formacions i sis diputats. L'únic precedent d'un Mixt tan petit es va donar entre 1993 i 1996, quan va tenir sis membres de quatre partits Herri Batasuna, EuskoAlkartasuna, Va unir Valenciana i el Partit Aragonès Regionalista(PARELL). Amb tota seguretat formaran part del pròxim Grup Mixt Coalició Canària (dos diputats), Navarresa Suma (altres dues), l'únic representant de Compromís i el del Partit Regionalista de Cantàbria, que per primera vegada té representació en la Carrera de Sant Jerònim.

 

Avantatges polítiques i econòmiques del grup propi

 

 

Tenir grup propi suposa grans avantatges polítics, econòmiques i de mitjans. Qui ho constitueix té garantida la seva representació en totes les comissions parlamentàries, en la Diputació Permanent i veu pròpia en la Junta de Portaveus i capacitat per a intervenir en tots els debats en igualtat de condicions; mentre que dins del Grup Mixt cal repartir-se temps d'intervenció i seients en les comissions. En les sessions de control, tenir grup propi possibilita entrar en els contingents de preguntes i interpel·lacions al Govern, així com avantatges a l'hora d'incloure les seves proposicions no de llei en els plens, però en el Grup Mixt tot aquest 'tros de pastís' ha de distribuir-se a parts iguals.

 

 

En el pla econòmic, per exemple, durant l'anterior legislatura les forces polítiques que es van constituir en grup van rebre en el Congrés una subvenció fixa de 28.597,08 euros mensuals i una altra variable, en funció del nombre de diputats componien el grup, que ascendia a uns 1.645,49 euros mensuals per escó. El sistema al Senat és idèntic, encara que varien les quantitats. A més, només havent aconseguit grup parlamentari propi es pot accedir al cobrament de les subvencions per enviament gratuït de propaganda electoral durant la campanya. I els avantatges es prolonguen per a les següents eleccions, perquè els que ara ho aconsegueixen tindran opció a presència en els futurs debats electorals i plans de cobertura informativa dels mitjans públics.

 

Comentaris