“Un factor decisiu ha estat i és la consciència racial catalana, alimentada per una doctrina racialista perfectament travada durant segles, que serveix de motor per a la passió i la devoció secessionista“. Aquesta és només una de les múltiples afirmacions acusant l’independentisme de racista de la professora de Filosofia del Dret Cristina Hermida de Llano, la flamant nova membre de la poderosa Comissió d’Ètica Judicial del Consell General del Poder Judicial. Hermida, que va ser elegida divendres, va escriure l’assaig Des de la doctrina racialista al separatisme a Catalunya: algunes reflexions, a la revista Eunomía. Revista en Cultura de la Legalidad, de la Universitat Rey Juan Carlos, publicada aquest mes d’octubre.
L’article, al qual ha tingut accés El Món, exposa una crítica visceral al procés independentista sustentada a través de connectar opinions de Francisco Caja, l’impulsor de Convivència Cívica Catalana –l’entitat unionista pionera contra la immersió lingüística–, l’escriptor Mario Vargas Llosa i el filòsof Fernando Savater. Hermida, professora a la Universitat Rey Juan Carlos, serà ara la membre no judicial d’aquesta Comissió d’Ètica que, segons el CGPJ, és un “organisme independent dels òrgans de govern del poder judicial –elegits directament per jutges i magistrats espanyols– i per un acadèmic expert en ètica o filosofia del dret”. Precisament és aquesta figura la que assumeix Hermida de Llano. Segons remarca el mateix Consell, la funció de la Comissió és “orientar sobre la interpretació dels principis d’ètica judicial que afecten jutges i magistrats”.
Tot i aquesta funció, la nova membre de la Comissió d’Ètica va difondre i escriure aquest un estudi en que destaca que “la conciència racial catalana ha servit de motor per a l’augment del fervor secessionista, arribant a provocar, a més d’una contesa jurídica, una guerra de sentiments i emocions”. Hermida, en aquest assaig de 23 pàgines, celebra també que “Espanya no pugui autoritzar, delegar o simplement tolerar un referèndum sobre la independència de Catalunya”. Una situació que, per a la professora de filosofia del dret, “brinda seguretat jurídica al ciutadà espanyol que feliçment constata que hi ha certs límits constitucionals que se salvaguarden per l’alt tribunal i no es poden traspassar”.
En aquest marc, considera que el Procés és el resultat de “conviccions arrelades que han vingut donant la cara a través de moviments ciutadans en els darrers anys de la nostra història més recent”. Fins i tot, assegura que “estudis sociològics” –dels quals no n’esmenta cap ni un– han avalat que durant el període de recessió econòmica més fort a Espanya (2006-2014) el sentiment independentista va crèixer considerablement”, i apunta com a culpables l’ANC i Òmnium Cultural.
La seva visió no acaba aquí. Hermida subratlla que arran de l’aprovació de la Llei del Referèndum la situació es va tornar cada vegada més complexa fins a límits insospitats amb què es pretenia “justificar allò injustificable”. Segons la tesi d’aquesta jurista, ara garant de l’ètica dels jutges, “l’Estat de dret va dirigit en darrera instància al propi Estat”. Una deducció que afina advertint que el Procés va ser una “escalada d’autoritarisme”. En el mateix relat nega que el dret a decidir sigui el mateix que el dret a l’autodeterminació. De fet, afirma que l’article 2 i el 1.2 de la Constitució el prohibeixen.
En qualsevol cas, entén que “un dret a decidir unilateral dels catalans generaria una antonimia valorativa de principis inacceptable al nostre ordenament jurídic”. Per això defensa que en cas de decidir, haurien de votar tots els espanyols i fins i tot, que tota la població espanyola “votés l’expulsió dels catalans” i si els espanyols ho decidissin fossin foragitats de l’Estat malgrat la “negativa de la majoria dels catalans”.
Per a Hermida, tot es resumeix a una qüestió “racial” creada per la “intelligentsia catalana, és a dir, les elits amb millor posició econòmica i social” que són les que “han impulsat el projecte independentista”. D’aquesta manera defensa la tesi de La Raza, el llibre de Caja, segons la qual el separatisme és un “racialisme que normalitza paulatinament la desigualtat jurídico-política dels éssers humans” .
La portada de l’assaig de la professora d’ètica judicial membre de la comissió d’ètica del CGPJ Quico Sallés
1 
